placeholder

Dejad el balcón abierto

RITA BARBER, veu GERMÁN BARRIO, piano

En aquest concert volem homenatjar el Loca poeta-músic. Les facultats musicals de Garía Lorca són sobradament conegudes. Especialment dotat per a la música, se sap que abans de parlar ja taral·lejava aires populars o podia seguir el ritme d’una cançó. De major tocava la guitarra i, sobretot, el piano. Se sap que l’utilitzava amb una certa freqüència a la Residencia de Estudiantes, així com en la preparació dels muntatges de les seves obres en les gires de La Barraca. En conseqüència, tota l’obra de García Lorca està impregnada pel fet musical. Una simple mirada als títols dels seus poemes evidencia que ens trobam davant una obra fonamentalment musical. Cap terme es repeteix tant com el de cançó, però també n’hi molts altres tan sonorament musicals com villancico, madrigal, suite, concert, nocturn, serenata o dansa. La poesia lírica o dramàtica de Federico García Lorca és plena d’inspiració musical, no sols en els temes i en les formes d’expressió, sinó en l’estructura, l’estil i l’emoció. Des d’infant va estudiar música i sembla que durant un temps va ser la seva vocació precoç principal. En l’adolescència, la música i la literatura es van disputar el primer lloc, i al ? nal va vèncer la literatura. Al principi la seva educació musical es dirigia pel camí de la música culta i, si hagués predominat aquesta tendència en ell, Lorca hauria arribat a ser un compositor modern i un deixeble més del seu amic i mestre Manuel de Falla. La tasca posterior de Federico en el camp folklòric musical no va ser l’obra sistemàtica i metòdica d’un especialista, sinó la d’un artista que cercava en la cultura popular el plaer del descobriment i la interpretació d’un art diferent, ple d’originalitat, perfecció i bellesa. Tot seguint una tradició que es remunta al teatre espanyol del Siglo de Oro, Garcia Lorca se serví de la música popular en les seves obres i utilitzà sovint cançons i romanços populars en el seu teatre. Amb aquest concert recuperam part d’aquest Lorca a través de les seves cançons i alguns poemes musicats.

Rita Barber (veu) És llicenciada en psicologia per la UB i en interpretació gestual per la RESAD de Madrid. Estudià solfeig, violí i cant coral al Conservatori de Música i Dansa de les Illes Balears. Des de fa vint anys viu a Madrid, on compagina treballs com a cantant, actriu i professora. Se la coneix com la veu mediterrània del fado. Durant anys ha treballat en grans produccions de teatre musical. Va ser la tendra Sra. Potts a La bella y la bestia, la divertida Rosei a Mamma mia, la Frau Schmidt de Sonrisas y lágrimas. Va treballar amb la companyia Illana a Musicall. Va treballar amb el Centro Dramático Nacional a La visita de la Vieja Dama, amb actuacions al Teatro María Guerrero i el Teatre Tívoli de Barcelona. Amb el director Manuel Canseco va actuar a Querellas ante el dios amor en el Festival de Teatro Clásico d’Almagro i el Teatro Colón de Bogotá. En el Teatro Español va treballar amb Manuel Gas i Ignacio García a La eterna canción, producció que es va representar també al Teatro Arrigada i al Festival de Perelada. Va estar sota les ordres d’Helena Pimienta a la Compañía Nacional de Teatro Clásico amb El alcade de Zalamea amb què inauguraren el Teatro de la Comedia. És la professora de tècnica vocal de la EADM i la professora de cant modern de l’Escola Municipal de Música des Castell. Ha estat professora de cant en el programa Scaena Billy Elliot de l’escola de Víctor Ullate i professora d’interpretació i tècnica vocal a l’escola municipal del Teatro de Parla. Actualment dirigeix el grup Youkali Teatro. Paral·lelament a aquesta trajectòria, Rita Baber duu anys investigant el fado i la música mediterrània. Del diàleg entre aquestes dues músiques neix el seu primer CD en solitari De mar amar, amb el qual ha recorregut gran part de la geogra? a espanyola. A la riquesa i brillantor de la seva veu, s’hi suma el matís de la interpretació sentida en cada vers, cada text, cada frase. Ha protagonitzat El principi d’Arquímedes de Josep M. Miró (Premi Born 2011); 28 días de luna de Juan Carlos Talavera, i el 2020 va tornar a treballar amb la Compañía Nacional de Teatro Clásico.

Germán Barrio (piano) Inicià els estudis de música al Conservatorio Profesional de Música de La Rioja compaginant piano, trombó i violoncel. Després cursà estudis superios de piano i clavecí a Saragossa i Salamanca. Sempre en contínua formació, ha rebut classes magistrals de grans músics de prestigi internacional en diversos cursos (Sommer Akademie del Mozarteum de Salzburg, cursos d’especialització musical de la Universidad de Alcalá...) Ha estat guardonat en nombroses ocasions amb el premi Fermín Gurbindo. Fora de La Rioja, va obtenir el tercer premi en la XXI edició del Premi Ciutat de Manresa i va ser ? nalista del III Concurs de Piano de Barcelona. Al llarg de la seva carrera ha ofert nombrosos concerts com a solista o en diverses formacions de cambra i orquestrals, com el festival Cineuropa a l’auditori de Santiago de Compostela amb la Real Filharmonía de Galícia, l’òpera Romeu i Julieta, producció del Gran Teatre del Liceu i el Teatro Calderón de Valladolid i altres concerts també amb la OSCYL al piano, celesta, orgue i harmònium. Des del 2017 froma part de l’Orquestina Anarcoyeyé. La seva incursió en el món del teatre musical es va produir el 2012 amb l’estena mundial de ? e Last Horseman, superproducció en què treballà com a pianista d’assaigs i durant totes les representacions (Teatros del Canal, Madrid). Després van seguir produccions com Sonrisas y Lágrimas (Teatre Tívoli i gira per tot Espanya) i l’estrena a Espanya de Nine al Teatro Al? l de Madrid. Per a l’adaptació lorquiana de Don Perlimplín y los ecos del verde ruiseñor, va enregistrar un tema juntament a Rozalén. Participa també com a pianista en la performance liderada per les germanes Labeque que ajuntà més de 50 pianistes en el CCMD. Mestre repetidor de diverses produccions, com la reestrena d’El martiri de San Sebastià de Debussy per la Fura dels Baus al teatre Calderón de Valladolid. Els seus darrers concerts, abans del con? nament de març, van incloure col·laboracions amb l’OSCYL (Danses simfòniques del West Side Story i Simfonia d’Aaron Copland compartint programa amb solistes com Michel Camilo i Paquito de Rivera; El sombrero de tres picos de Manuel de Falla i Bolero de Ravel a l’Auditorio Nacional de Madrid) així com 28 días de luna juntament amb Rita Barber, funció que han continuat representant. Els Melodrames de F. Liszt ha estat la darrera estrena d’aquest passat i inoblidable 2020. Actualment compagina la seva carrera artística amb la labor docent com a professor de piano i música de cambra en el Conservatori Professional de Música de Burgos, després de tres cursos com a pianista de l’Escuela Profesional de Danza de Castilla y León, amb seu a Valladolid.

Programa

Federico García Lorca (1898-1936) - La balada del agua del mar (Música: Rita Barber) - Anda Jaleo - Los cuatro muleros - Las tres hojas. - Los mozos de Monleón Isaac Albéniz (1860-1909) “Granada” de la Suite española op. 47 Federico García Lorca - Sevillanas del siglo XVIII. - Las Morillas de Jaén - El Café de Chinitas. - Nana de Sevilla. - Los pelegrinitos. Manuel de Falla (1876-1946) El sombrero de tres picos - Danza del molinero Federico García Lorca - Zorongo. - La Tarara. - Romance de la luna luna (Música: Rita Barber)

14/03/21
19:30 h
Sala de Cultura Sant Diego 
Gratuït
Finalitzat
Aquest lloc web utilitza "cookies" pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. En navegar-hi n'acceptes l'ús. Més informació
ACCEPTAR