ANACRONÍA

La florent escena musical vienesa a l'últim terç del segle XVIII va consagrar a molts dels grans noms de la història de la música. No obstant això, i malgrat el seu desbordant talent i —en nombrosos casos— destacada posició social, van ser moltes les dones intèrprets i compositores partícips d'aquest fenomen que van acabar caient en l'oblit. Per això, i en homenatge a una de les més destacades figures femenines d'aquest context històric-musical, Anacronia viatjarà en aquesta ocasió a la vienesa Michaelerhaus, edifici natal de la compositora, clavecinista i cantant Mariana Martínez; i residència d'artistes tan destacats com Pietro Trapassi “Metastasio”, Nicola Porpora o Franz Joseph Haydn.

Descendent d'una família de militars espanyols austracistes i filla del gentilhombre i nunci papal Nicolás Martínez —acollit en la cort de Carles VI d'Àustria després de la Guerra de Successió Espanyola—, Mariana Martínez va néixer en 1744, i va rebre des de nina una educació privilegiada, tutelada pel poeta i libretista Metastasio, qui aviat va ser conscient de l'enorme talent musical que Mariana atresorava. Metastasio va residir a casa dels Martínez després del seu nomenament com a Poeta Imperial, i va encomanar la labor d'instruir a Mariana en matèries com a composició, cant o teclat a destacats músics del moment, com el flamant operista napolità del barroc tardà Nicola Porpora; o un jove Joseph Haydn, qui es referia a Mariana com “la petita espanyola”.

Les vetllades de Mariana i Antonia Martínez en Michaelerhaus reunien els més destacats músics i artistes de l'època. A la mort de Metastasio en 1782, Mariana ja gaudia d'un gran prestigi a l'alta societat vienesa, i entorn del clavicembalo que el seu mentor li va llegar com a herència —entre molts altres béns—, va organitzar al costat de la seva germana una sèrie de vetllades musicals en les quals participaven periòdicament els més destacats músics del moment, entre ells, Wolfgang Amadeus Mozart, Joseph Haydn o un joveníssim Ludwig van Beethoven. Segons testimoniatges, Mozart i Mariana van interpretar en aquestes sessions obres a quatre mans al teclat, i es van professar una gran admiració i respecte mutu.

Amb una enèrgica i interactiva posada en escena, Anacronia tractarà de portar a l'espectador cap al cor del classicisme vienès, recollint l'essència festiva, afectiva i divertida que de ben segur es va palpitar en aquestes vetllades, amb obres de Mozart i Mariana Martínez —la seva Simfonia en Do Major és considerada la primera simfonia clàssica de la història composta per una dona—. Vindran acompanyades de peces dels mestres Porpora i Haydn, que casualment també van ser veïns de la nostra amfitriona en la Michaelerhaus.

Dins d'aquesta fusió d'estils, influències i personalitats que es va donar en tan il·lustre edifici de la vienesa Michaelerplatz al llarg d'aquestes dècades, trobarem l'anacronia musical de la mà del clavecí —en homenatge al llegat de Metastasio, que es va erigir com a element central d'aquestes vetllades— i la viola de gamba. Aquests instruments, encara que ja en decadència, encara comptaven amb presència i destacats intèrprets en la mateixa Viena, per la qual cosa perfectament van poder tenir cabuda dins de l'espontaneïtat i festivitat d'aquestes vetllades.

Amb tots aquests elements entremesclant-se entre si, Anacronia ens ofereix la possibilitat de contemplar un retrat musical replet de contrastos, amb un repertori oscil·lant entre els cànons del classicisme vienès i un marcat accent de l'anyenc barroc, i amb una interpretació en la qual, de ben segur, el sentit de l'humor no brillarà per la seva absència.