L'arpa virtuosa: del Romanticisme al segle XXI
La presència de l'arpa com a element simbòlic i iconogràfic es remunta a l'antiguitat. Els mesopotàmics i després els grecs la van adoptar com a instrument lúdic i ritual, i és fins als nostres dies un dels representants gràfics més visibles de la música com a art. No obstant això, la seva rellevància als escenaris no començarà fins a finals del segle XVIII per prendre impuls definitiu a mitjans del segle XIX, època en què l'arpa acaba de perfeccionar-se i arriba a la seva forma actual. És en aquest moment que els compositors comencen a fixar-s'hi i s'iniciarà un idil•li amb un instrument tan sensible com complex.
El programa que presenta José Antonio Domené recull l'evolució de l'arpa des del seu despertar a finals del segle XVIII fins a la creació actual. Obres com la Fantasia sobre temes de l'òpera Lucia di Lammermoor de Gaetano Donizetti d’Elias Parish-Alvars, màxim exponent del virtuosisme arpístic, s'intercalen amb l'estrena absoluta de l'obra Postludio de Mateo Soto, escrita l'any 2015 i dedicada a Domené. La Sonatina per arpa d'Alberto Ginastera, rara avis en el catàleg del compositor argentí, sonarà en motiu del centenari del seu naixement.
Completen la vetllada obres de Dussek, Spohr i Britten, títols cabdals de tres períodes diferents que mostren el desenvolupament tan del gust compositiu com de la recerca de línies i textures per part d'aquests autors.
Seguint l'estela de Nicanor Zabaleta i Marisa Robles, José Antonio Domené pren el relleu de l'escola d'arpa espanyola alçant-se com un dels solistes més destacats de la seva generació. La solvència d'aquest artista queda palesa en una trajectòria brillant que avui gaudirem en un entorn excepcional com és la Casa-Museu Santacana de Martorell.
