Entrevista amb el violinista Pierfrancesco Fiordaliso

Has guanyat nombrosos Concursos Internacionals (Stresa, Florència, Gènova, Catanzaro, entre d'altres. Creus que els concursos són importants o indispensables per a la carrera d'un jove músic?

No crec que guanyar un concurs sigui fonamental en la vida d'un músic però sens dubte ajuda. Sí crec que un concurs et permet aprofundir la tècnica i el repertori que es decideix tocar. És a dir que el costat més important d'un concurs és la preparació que requereix. L'èxit, la majoria de les vegades, depèn de molts factors, no només de la preparació.

Formes part d'algun grup de cambra estable o et centres més en la teva carrera com a solista?

En general em centro en el que estic preparant, bé sigui un trio, un duo o violí sol ... penso que no hi ha diferència de preparació en el que es toca, a més perquè fa alguns anys, des de quan vaig deixar les orquestres, decideixo el que vull tocar al costat dels meus amics i això m'encanta! De fet col·laboro de manera regular amb alguns músics intentant seguir un estil comú que es fa més clar i sòlid en el temps. Quan es toca música de cambra es comparteixen les diferents experiències, al costat de les emocions personals.

Creus que la música de cambra està prou valorada al nostre país? O és encara una assignatura pendent?

Segur que es pot fer més perquè la música de cambra arribi a un públic més gran i més variat ... Però crec que, gràcies al treball de gent que estima la música, ja s'està fent molt. Hi ha moltes temporades de cambra que sobreviuen gràcies a l'esforç i a l'amor d'aquestes persones tot i la falta de subvencions.

Has col·laborat com a concertino en orquestres simfòniques i de cambra com l’Arturo Toscanini de Parma, la Filarmonia Veneta, Settimane Musicali di Stresa, I Solisti di Fiesole, Orchestra da Camera di Bologna. És difícil a Itàlia arribar-hi?

En el meu cas ha estat conseqüència natural del meu camí artístic i ara ho veig com una etapa de la meva vida. Però com en totes les coses depèn molt de la constància i l'esforç i l'estudi ... i creure en el que es fa!

Quines diferències trobes entre el panorama musical italià i l'espanyol?

Diferències no moltes ... més aviat similituds, en el sentit que tots dos pateixen del moment històric en què estem vivint.

Tens especial preferència per Paganini. A què es deu?

La música de Paganini va ser la que em va fer descobrir el violí .. era molt petit.

Paganini t'empeny a buscar cada dia una mica més del teu instrument, i és una recerca que no té fi!! A més estimo molt l’òpera i Paganini, en certa manera, és la traducció violinista del melodrama i del belcanto italià.

Actualment compagines la vida concertística amb la docència a Catalunya. Com veus l'ensenyament musical a casa nostra?

Crec que qualsevol govern hauria d'invertir més en l'ensenyament i en la instrucció, perquè és formant els joves que un país pot créixer. I en l'específic, parlant d'estudis musicals penso que hi ha un nivell molt alt de professorat. Potser el joves que decideixin seguir una carrera musical haurien de tenir més temps per a dedicar-s’hi i això no sempre és possible perquè passen molt de temps a l'institut. Amb això vull dir que les hores que un estudiant té a disposició haurien de ser repartides de manera més funcional de forma que es puguin crear bons professionals en cada disciplina.

Un director? Un solista? Un grup de cambra?

No puc triar un director o un violinista ... són molts! Diem que cada músic que aconsegueix emocionar i sorprendre, en el precís instant que ho aconsegueix és el meu preferit. I això val també per als grups de cambra.

Un compositor?

El meu compositor preferit és el que estic tocant, encara que crec que Bach és el que porto sempre amb mi.

Parla'ns una mica del programa que faràs en el concert i de perquè el vas triar

Hem decidit tocar aquestes peces de Respighi perquè són peces poc tocades i que ho mereixen ... per a nosaltres ha estat un agradable descobriment.

La sonata de Brahms he de dir que va ser idea meva: ja que tinc la sort de tocar amb un extraordinari pianista he triat aquesta sonata en què el piano és d'alguna manera el protagonista! És clar, a Sarasate en Domenico ja tindrà temps de descansar!

Quins són els teus pròxims compromisos professionals?

Els meus pròxims compromisos al març seran dos concerts amb el Romantic Trio (violí, violoncel i piano) a Oviedo i Palència. Després alguns concerts a Itàlia i França i un concert a Girona (Abril) amb col·legues del Conservatori, un concert molt interessant perquè és en quintet amb flauta, oboè, cello, viola i violí, una formació força inusual.

Quins t'agradaria que fossin les teves fites professionals immediates?

Seguir tocant ... i si hi ha públic, millor!!!