Entrevista a la violoncel·lista Beatriz Blanco

Vas guanyar fa poc el Concurs Permanent de JM. Com ho vas viure? Quins records et porta?

El Concurs va tenir lloc l'abril de 2010 a Banyoles. Va ser una experiència molt bonica, ja que en aquesta mateixa edició coincidirem molts companys i amics d'anys enrere i vam viure uns dies molt intensos. Parlo per mi però crec que tots vam tenir la mateixa sensació, de suport mutu, de companyonia. Menjant sempre junts i celebrant també. Va ser molt especial.

Has fet concerts al nostre circuit arran d'aquest premi? Com valores la projecció que suposa aquesta part del premi?

Durant el mes de Novembre de 2010 vaig fer una petita gira per Andalusia juntament amb Miguel Ángel Ortega Chavaldas al piano. Tocàrem a Còrdova, Granada, Almuñécar, Santa Fe i Sevilla. També gràcies al Premi i Joventuts Musicals, vaig participar en el Cicle "El Primer Palau" de Barcelona que va ser una experiència inoblidable, no només per rebre el premi sinó per l'oportunitat tan bona de debutar en una sala com aquesta, tan preciosa i plena de gent que et recolza. Només per aquesta sensació val la pena esforçar-se cada dia.
El més important en un concurs no és la quantitat econòmica que reps, sinó les oportunitats de concerts públics, que a la vegada ens van obrint les portes per a altres llocs i així successivament que és al final el que busquem, tocar, expressar-nos. Per això crec que el Concurs Permanent de Joventuts Musicals està molt ben plantejat ja que des de l'organització es preocupen per fer un seguiment als músics, que és d'agrair moltíssim.

Creus que els concursos són importants o indispensables per a la carrera d'un jove músic?

No ho haurien de ser. O almenys m'agrada pensar així. Però objectivament cada vegada hi ha més i més gent que es dedica a això, i gent molt bona. Els concursos són una manera de buscar oportunitats de futur però el fet de guanyar no garanteix que vagis a tenir una carrera o que la teva vida estigui resolta. Els premis ajuden, això sí, però si no tens sort i et busques les coses per tu mateix, és molt difícil igualment.

A part del duo, formes part d'algun grup de cambra o et centres més en la teva carrera com a solista?

Des del juny de 2011 formo part de Spiral Trio al costat de Pablo Barragán, clarinet i Federico Bosco, piano. Estem començant, però tenim ganes de donar molta guerra i fer-ho de debò. Als tres ens agrada moltíssim la música de cambra, ens entenem perfectament treballant junts i tenim els mateixos objectius. Crec que hem trobat un bon balanç.
Els concerts es programen de manera que no toquem tot en trio. Intercalem duos, solos i trios amb relació d'estils i èpoques. D'aquesta manera, pensem que és molt més amè per al públic. El concert es fa més dinàmic ja que es poden escoltar combinacions sonores molt diferents entre si.

Creus que la música de cambra està prou valorada al nostre país? O és encara una assignatura pendent?

Crec que a la música clàssica en general li falta molt per créixer en la nostra cultura. A Àustria, on resideixo actualment, pràcticament cada persona és capaç de llegir una partitura o ha tingut accés a les nocions bàsiques d'algun instrument. No dic que hagi de ser així a casa nostra, però crec que evolucionaríem més si prestéssim major atenció a l'art en totes les seves formes. I això es promou des dels mitjans de comunicació, premsa, televisió i ràdio. Perquè la gent ho valori, ha de conèixer primer. I això requereix un espai en els mitjans.

Un director? Toscanini. Entre amb els que he tingut oportunitat de treballar, Pablo González.
Un solista? Sergio Azzolini.
Un grup de cambra? El Quartet Hagen. És l'equilibri, la saviesa i l'elegància en conjunt.
Un compositor? Últimament em sento molt atreta per Brahms.

Parla'ns una mica del programa que faràs en la gira i de perquè el vas triar

Volia trobar un equilibri entre peces que puguin arribar fàcilment al públic amb alguna de repertori una mica més seriós. Per això vaig pensar a combinar la cinquena sonata de Beethoven, que té una textura bastant complexa des de l'inici fins a la Fuga final amb peces curtes i més fàcils d'escoltar. Aquestes peces són pràcticament un homenatge a compositors del nostre país. Des de Turina, amb la seva obra "Dijous Sant a Mitjanit" de la Suite Sevilla, "Requiebros" de Gaspar Cassadó, l'obra tan poc interpretada "El Pont" de Mompou fins a "Imitant a Albéniz" del compositor rus R.Schedrin.
Crec que és un programa bastant fora del comú. La combinació d'estils em resulta molt interessant i penso (i espero) que al públic també.

Quins són els teus pròxims compromisos professionals?

D'aquí a poc faré les Variacions sobre un tema Rococó de Txaikovski amb la Simfònica del Vallès al Palau de Barcelona i a l'Auditori Enric Granados de Lleida.
A principis de maig estaré a Guadarrama (Madrid) i Jaén al costat de Daniel del Pino (piano) i Pablo Barragán.
Uns dies després de l'últim concert de la gira Catalana, tocaré a Salzburg un concert dedicat en exclusiva a les obres per a cello de Beethoven.
Al juny, al costat del Spiral Trio, estarem al Victoria Arts Festival a Gozo, Malta, on oferirem dos concerts. En finalitzar, assistiré a la "Seiji Ozawa Academy" a Ginebra, Suïssa, per a quartets de corda. Els concerts seran al Victoria Hall de Ginebra i al Theatre des Camps Elysées de Paris.

Quines t'agradaria que fossin les teves metes professionals immediates?

M'agradaria molt arribar a assolir la mateixa seguretat a l'escenari que quan toco per a mi. Convèncer-me a mi mateixa que puc, i ho faré. Fer-me forta mentalment i ser capaç de controlar millor les emocions. ¿Arribaré a aconseguir algun dia?