Entrevista amb la pianista Katia Michel

Fa un temps vas guanyar el Concurs Permanent de JM. ¿Com el vas viure? Quins records et porta?

El Concurs Permanent de JM em porta molt bons records. L'any que m'hi vaig presentar va ser a Leon, on a més de descobrir una ciutat maquíssima, vaig conèixer a companys pianistes en un ambient que tot i sent competitiu també va ser ben simpàtic. Ens ho vam passar molt bé!

El Concurs Permanent també em porta records dels meus estudis a Madrid ja que aleshores estudiava a la Escuela Reina Sofia de Madrid.

Has fet ja concerts al nostre circuit arrel del premi. Com valores la projecció que suposa aquesta part del premi?

La projecció que suposa el concurs és la part que a mi em sembla més important del premi; un music necessita el contacte amb el públic i tocar molt sovint, cosa que no és fàcil d'aconseguir per a un jove music. 

Creus que els concursos són importants o indispensables per a la carrera d'un jove músic?

No crec que els concursos siguin indispensables però si que el poden ajudar molt per entrar en els circuits de concerts.

Com va ser l'elecció del teu instrument?

El meu germà tocava el violí i es veu que jo vaig demanar als meus pares un instrument més gran amb el que pogués estar asseguda! Vaig començar a tocar el piano i des de el principi em va fascinar!

T'has format a Catalunya, sota l'estreta mirada d'Alicia de Larrocha. Quins records tens d'ella?

Sempre em van impressionar molt el seu gran perfeccionisme.  L'Alicia de Larrocha tenia una energia i una força de voluntats grandíssims, recordo les Master Class de música espanyola a la Acadèmia Marshall amb horaris de 10 a 14 i de 16 a 20, i l'Alícia dinant un entrepà per poder estudiar de 14h a 16h!! També era molt enèrgica quan donava classes, si no ho feies bé (i era molt difícil fer-ho bé amb les seves exigències...) s'enfadava molt!

També recordo molt la seva gran humilitat, no parlava casi mai de si mateixa, sempre em preguntava que havia fet jo des de la ultima vegada o quins plans tenia, era lo contrari d'una diva. Després de la primera classe que vaig tenir a casa seva, li vaig enviar un ram de flors com a agraïment i ella em va trucar el dia següent (que era un diumenge, a les 9 del mati) per agrair-me el ram de flors!

Després has ampliat estudis a d'altres països. Com és aquesta experiència? La creus indispensable? Quina ha estat més profitosa?

Vaig ampliar estudis als Estats Units, a la Yale School of Music. Aquesta experiència ha sigut molt important per mi ja que he pogut viure un ambient musical totalment diferent. En les universitats americanes, l'escola de música és una facultat més de la universitat i el fet de no separar la música de les altres arts i carreres em sembla molt enriquidor. 

Un altre punt molt important dels meus estudis als Estats Units va ser la influència del meu professor de piano, Claude Frank.  Ell havia sigut deixeble de l'Artur Schnabel i el seu punt de vista musical em va captivar des de la primera classe.

La teva carrera t'ha dut a ser solista, ja, d'orquestres tan importants com l'Orquestra de RTVE, la de la Radio Televisió Suïssa, la Böhmische Kammerphilharmonie, l'Orchestre Régional de Cannes, la Simfònica del Vallès, l' Orquesta Sinfónica de El Salvador i la Real Orquesta Sinfónica de Sevilla. Ha estat molt difícil, aquest camí?

Ser solista suposa responsabilitat al escenari i també moltes hores (a vegades una mica massa solitàries) de preparació i viatges, però també suposa unes grans alegries: l'emoció d'estar tocant un concert envoltat de tota una orquestra és realment única.

Per un instrument com el teu, com veus l'apartat de la música de cambra? Necessari, complementari, difícil?

Vaig començar a fer més música de cambra als Estats Units i a part de gaudir-la, em sembla un apartat importantíssim per un music. S' aprèn molt tocant amb altres músics: per exemple a ser més imaginatiu amb el seu so, més flexible amb les teves idees musicals i a donar més de tu mateix. L'ambient que es crea en un grup de cambra pot arribar a ser molt gratificant per cada membre, per això es important cuidar-ho!

Formes part d'algun grup de cambra de forma estable?

Formo part d' un duo amb el chelista Peter Schmidt i sovint toco amb el quartet Albéniz.

Un director?

Valery Gergiev

Un solista?

Radu Lupu

Un grup de cambra?

El quartet de Tokio

El teu compositor preferit?

No podria contestar aquesta pregunta ja que en tinc molts! Quan estudio una obra, molt sovint aquell compositor es converteix en compositor preferit durant el temps de preparació.

Quines t'agradaria que fossin les teves fites professionals immediates?

M'agradaria tocar en països on no he estat, amb noves orquestres i conèixer altres sales!