Entrevista amb les components del duo Tendres Fruits

La flautista Ànnia Fuentes i la clavecinista Tomoko Matsuokauna integren TENDRES FRUITS, un duo estable de música antiga que aquesta temporada 13-14 ha estat seleccionat dins el circuit de la Xarxa de Músiques. El grup oferirà sengles concerts a Sant Cugat del Vallès el 21 de setembre i a Moià el 28 de setembre en els quals presenten el programa The Passionate Lover,una aproximació al repertori per a flauta de bec que es donà a Londres durant les primeres dècades del segle XVIII. Apunt doncs, de poder escoltar la música antiga que ens presentarà aquest jove grup, Ànnia i Tomoko responen a les nostres preguntes en la següent entrevista:

Què fan dues joves com vosaltres tocant música antiga?

Tenim la gran sort d'haver trobat una professió que ens apassiona com a mitjà de vida, així que es podria dir que som dues joves afortunades fent música.

Com veieu la situació de la música clàssica al nostre país?

Evidentment són temps difícils pels músics, per la música i la cultura en general. Caldria que entre tots prenguéssim més consciència de la necessitat de fomentar i cuidar la cultura del nostre país malgrat la situació econòmica que pateixi.

Coneixeu el moviment de Joventuts Musicals? Què en penseu de la seva activitat?

La majoria dels concerts que hem fet Tendres Fruits han estat gràcies a Joventuts Musicals. Estem molt agraïdes amb JM Girona i Banyoles per ser els primers en confiar en nosaltres i per, posteriorment, haver fet possible la nostra participació dins la Xarxa de Músiques de Catalunya. Sens dubte, pensem que Joventuts Musicals té un paper molt important a l'hora d'ajudar als joves intèrprets a entrar dins els circuits de música i donar-se a conèixer.

Quina importància creieu que tenen els concursos en la carrera dels joves músics?

Els concursos poden servir de motivació, però també tenen implícita la competitivitat, que per nosaltres és un factor negatiu. A més, no hi ha massa concursos on un jove intèrpret de música antiga pugui competir en igualtat d'oportunitats amb instruments de música clàssica i contemporània. És difícil que en un concurs on s'hi presenti un pianista pugui guanyar un clavecinista, o que una flauta de bec causi més sensació que una moderna travessera.

Què preferiu: el treball com a solistes, la música de cambra o la simfònica?

Evidentment en la varietat està el gust, i pensem que és interessant prendre de cada experiència tot allò que ens pugui aportar. No obstant, gaudim molt del tipus de treball que permet una formació petita com la nostra.

Parleu-nos de les obres barroques que heu escollit pel programa dels vostres concerts a la Xarxa.

The Passionate Lover s'inicia amb un compositor que ens agrada especialment: Giuseppe Sammartini, un dels compositors clau en la producció de música pròpia per a flauta de bec a Anglaterra. L'obra que us proposem pertany al manuscrit de Sibley, un compendi de sonates que mai van ésser publicades, però que probablement foren escrites pel compositor d'origen italià durant la seva estada a Londres, al voltant de 1760. De les vint-i-set sonates per diversos instruments i baix continu que formen el manuscrit, sabem que catorze - entre les quals trobem la No.21- són per a flauta de bec per la distinció que fa l'autor entre les dedicades a la "fluta traversiere" (flauta travessera) i les pròpies del "flauto" (flauta de bec). Seguim amb una de les sonates originals per a violí d'Arcangelo Corelli. Publicades al 1700 a Roma, s'editaren també a Amsterdam i a Londres el mateix any. Entre 1702 i 1707 la majoria d’aquestes - la No.7 inclosa- s’arranjaren per poder-se tocar amb la flauta de bec.

Tot seguit, oferim una de les sonates per a clavicèmbal del londinenc Thomas Augustine Arne. Compositor, clavecinista i violinista, fou un dels nombrosos amants de l'instrument. Segons deia un dels seus aprenents, es passava "dia i nit" tocant - entre altres instruments - la flauta de bec. Al 1684 John Playford publicà "The Division Violin", un recull de peces amb variacions - conegudes com a Grounds o Divisions - esteses a finals del segle XVII a Anglaterra. La creixent popularitat dels flautistes amateurs feu que John Walsh preparés una edició en dos volums (1706 i 1708 respectivament) de les Divisions de Playford adaptades per a flauta de bec, entre les quals trobem Faronells Ground.

Tot seguit, oferim una petita mostra de cançons pertanyents al Calliope or English Harmony - publicat a Londres al 1739 per Henry Roberts -, una recopilació de les més cèlebres cançons angleses i escoceses per a veu i continu. Es tracta de tres cançons d'amor amb l'adaptació original de l'època per a poder-se tocar amb flauta de bec enlloc de ser cantades.
Acabem amb Georg Friederich Händel, un gran productor de música per a l'instrument a Anglaterra. Sabem del cert que entre 1724 i 1726 escrigué nou sonates per a instrument solista i baix continu. Quatre d'aquestes - entre les quals es troba la Sonata HWV 365 - foren escrites específicament per a flauta de bec.

Per què les heu escollit?

Les obres del nostre programa pretenen reflectir el tipus de música que molt probablement interpretaren els aficionats a la flauta de bec a l'Anglaterra de principis del segle XVIII.

El programa té algun fil conductor?

The Passionate Lover és una aproximació al repertori per a flauta de bec que es donà a Londres durant les primeres dècades del segle XVIII. Aquest, inclou tant música específica per a l'instrument - escrita per compositors anglesos o forans que passaren a la ciutat de Londres una temporada més o menys llarga - com obres pensades per a altres instruments, però que s’arranjaren i s’editaren per a poder-se tocar amb flauta de bec.

A banda de la vostre participació a la Xarxa quins són els vostres propers reptes professionals?

Ens agradaria molt poder formar part de programacions de música antiga, ja que fins ara ho hem fet dins de circuits de clàssica. Ens agrada que la gent més habituada a la clàssica es sorprengui i tingui una experiència grata amb la nostra música, però també ens agradaria dirigir-nos al públic que busca directament la música antiga amb tot el que això comporta: instruments originals, interpretació històricament documentada...

QÜESTIONARI BREU (Tomoko)
Un instrument: pianoforte
Un director: Josep Vila i Casañas
Un solista: Stefano Montanari
Un grup de cambra: Quartetto Archimia
Un compositor: Claudio Monteverdi
Una obra musical: Pere i el llop, Prokófiev
Un llibre: La fine è il mio inizio, Tiziano Terzani
Una ciutat: Barcelona
Un lema o refrany: “La continuació és el poder” (refrany japonès)

Un somni: Viatjar pel món tocant

QÜESTIONARI BREU (Ànnia)
Un instrument: viola da gamba
Un director: David Plantier
Un solista: Cecilia Bartoli
Un grup de cambra: Les Plaisirs du Parnasse
Un compositor: Giuseppe Sammartini
Una obra musical: Les Concerts Royaux, Couperin
Un llibre: Firmin, Sam Savage
Una ciutat: Girona
Un lema o refrany: “Al pot petit hi ha la bona confitura”
Un somni: Viure del que m'agrada, amb qui m'estimo i a on em senti feliç.