Entrevista a la mezzosoprano Eulàlia Fantova

La mezzo Eulàlia Fantova, coneguda per les seves interpretacións de música antiga però també contemporània, i Lluís Vidal, un dels més destacats pianistes i compositors del país, formen duo per primera vegada per oferir un repertori de cançons de cabaret de compositors clàssics internacionals i catalans.

La primera de les seves cinc actuacións a la Xarxa de Músiques s'inicicia el diumenge 6 d'octubre a Torroella, i durant tot el mes d'octubre podrem gaudir de la seva proposta Cabaret Songs en els diversos concerts que tindran lloc a Banyoles el diumenge 13, a Moià el dissabte 19, a Sant Cugat el diumenge 27 i, per finalitzar la gira, a Tarragona el dimarts 29 d'octubre.

Què fa una cantant de música antiga com tu interpretant cançons de cabaret del segle XX?

No em considero una cantant d'antiga. De fet, crec poc en les catalogacions. Jo em vaig llicenciar en l’especialitat de clàssic i paral·lelament vaig anar entrant al món de l’antiga, on sí que és cert que hi he acabat fent molta vida, però mai no he deixat de tenir contacte amb altres repertoris.

Com veus la situació de la música clàssica al nostre país?  

Magra!!! Però d’això n’ha nascut un moviment en el qual els músics hem seguit demostrant les ganes de seguir fent coses i on s’ha vist que, dels NO pressupostos, en poden sortir projectes increïbles. Només cal esperar que aquest estat no duri per sempre.

Coneixes el moviment de Joventuts Musicals? Què en penses, de la seva activitat?

He freqüentat concerts de Joventuts Musicals de col·legues de la professió i sempre m’ha semblat admirable que hi hagi federacions que segueixen cuidant la cultura des de les generacions que pugen; és una gran aposta que, aquells que ens en podem nodrir, agraïm molt.

Quina importància creus que tenen els concursos en la carrera d'un jove músic?

Des de el punt de vista econòmic, poden ajudar a la formació del músic. Però pel que fa a altres aspectes, mai no n’he estat gaire partidària. L’ambient que s’hi crea no deixa de ser, per a mi, l’antítesi del que la música ha de generar.

Què prefereixes: el treball com a solista, la música de cambra o la simfònica?

Totes!!! I no crec pas que siguin incompatibles. Crec que el treball en cor sempre és enriquidor, t’aporta capacitats d’empatia amb les altres veus, d’empastat, de precisió tímbrica i d'afinació; cantar en cor és un gran escola. Per altra banda, cantar de solista té uns altres paràmetres, com ara poder proposar la teva pròpia interpretació o ensenyar la personalitat del teu instrument, gaudir dels bons nervis abans d’un concert, disfrutar l’adrenalina que tens mentre el fas, i també de la sensació que et queda després!

Parla'ns de cadascuna de les obres que has escollit pel programa dels teus concerts a la Xarxa.

Les obres escollides tenen el cabaret com a fil conductor. Hem escollit obres de Bernstein, Britten, Bolcom, Vila i Vidal per confeccionar aquest repertori. Tot i que el tema sigui el mateix, el llenguatge que cada autor utilitza per fer-hi front és ben diferent, i aquí és on un oient pot escoltar una hora d’aquest repertori sense tenir la sensació de fer-se monòton.

Tinc una especial debilitat per la música clàssica del XX i pel jazz, així que, poder fer aquest repertori amb el Lluís Vidal és un veritable luxe perquè, tot i estar escrites en llenguatge “clàssic”, el cantant pot experimentar colors i maneres de cantar més típiques d’altres estils.

A banda de la teva participació a la Xarxa, quins són els teus propers reptes professionals?

Doncs els més recents seran l’enregistrament de la Sibil·la, que fa anys que tinc l’honor de cantar a la Catedral de Barcelona; una cantata de Bach en col.laboració amb els BZM; i una Passió segons Sant Mateu amb l’Amsterdam Baroque Choir.

QÜESTIONARI

Un instrument: El clarinet

Un director: John Eliot Gardiner

Un solista: Ella Fitzgerald

Un grup de cambra: Bridges Trio

Un compositor: Johann Sebastian Bach

Una obra musical: Impossible dir-ne només una!

Un llibre: El perfeccionista en la cocina, de Julian Barnes

Una ciutat: Barcelona

Un lema o refrany: Quin canta els seus mals espanta!

Un somni: Treure’m el carnet de conduir, que ja toca!