Entrevista al grup 52 Cordes

52 Cordes portarà obres de Purcell, Monteverdi i Britten, entre altres, a les localitats de Sitges (11 de juliol), Palol de Revardit (13 de juliol), Vilobí d'Onyar, que s'estrena com a entitat local de Joventuts Musicals (19 de juliol), Palafrugell (23 de juliol) i Moià (26 de juliol). En fem un primer tastet entrevistant-les.

Què fan tres joves com vosaltres interpretant música clàssica?

Totes tres vam començar a estudiar música de petites, i ens vam trobar més endavant al Conservatori Superior del Liceu treballant la interpretació dins de l'itinerari de música clàssica. Es tendeix a pensar que la música clàssica té poc a oferir als joves avui dia, però això no és pas veritat; el que falla és la manera en què es presenta al públic: de manera estàtica, elitista i de vegades fins i tot antiquada, cosa que fa que una franja important del potencial públic perdi l'interès i emigri cap a espectacles més assequibles que no facin apologia de la seva exclusivitat. Això no vol dir, però, que no estiguem interessades en interpretar altres estils, com ara el jazz, la bossa nova... i fins i tot el rock!

Com va sorgir aquesta formació peculiar de dues sopranos i una arpa?

La formació va sorgir a la classe de música de cambra de la professora Marta Pujol, que ens va orientar amb el repertori, tasca gens fàcil per a una agrupació poc convencional. Al Conservatori les agrupacions solen ser d'uns tres membres, i nosaltres ens hi vam trobar treballant molt a gust i vam voler seguir tocant i cantant juntes més enllà de l'àmbit estrictament acadèmic.

Els vostres interessos van des de la música del Renaixement fins a la del segle XX. Com lligueu els diferents estils?

De fet, nosaltres saltem de la música barroca a la del segle XX i ho fem a través de Britten. Britten va harmonitzar per a arpa i veu unes cançons de Purcell; a partir d'aquestes cançons, ens plantem al segle XX i continuem el concert amb música de Britten, que va escriure força per a arpa, i per tant podem interpretar composicions originals per a arpa i veu.

Com veieu la situació de la música clàssica al nostre país?

Cal més inversió en educació; perquè hi hagi públic, hi ha d'haver educació musical de qualitat. No ajuda que cada vegada es facin menys hores de música a les escoles, i que gairebé se suprimeixi. Cal també un impuls als joves músics per tal que es puguin donar a conèixer sense que ho hagin de fer a costa de no cobrar.

Quina importància creieu que tenen els concursos en la carrera d'un jove músic?

Creiem que és una plataforma essencial per donar-se a conèixer, i per guanyar l'habilitat de sentir-se còmode (o, si més no, prou còmode com per rendir a dalt de l'escenari) en la situació d'estrès que comporta competir contra altres músics. Això és molt útil per entrar en el món laboral de la música, tan competitiu i apte només per a gent amb un caire dur i lluitador.

Coneixeu el moviment de Joventuts Musicals? Què en penseu de la seva activitat?

Efectivament. Joventuts Musicals brinda una bona oportunitat de trobar un espai per tal que músics joves i novells puguin exhibir el seu art, i obrir-se camí dins del món professional de la música. A nosaltres ens ha ajudat molt a desenvolupar-nos com a intèrprets, i a donar-nos a conèixer en aquest complex món laboral que és el de la música.

Parleu-nos de les obres que heu escollit per al programa dels vostres concerts a la Xarxa de Músiques. El programa del concert té algun fil conductor?

Aquest programa té com a finalitat mostrar els diversos registres estilístics que pot abastar una combinació tan especial com la de veu i arpa. Comencem amb obres de Purcell i Monteverdi, que són per a veu i continu; això vol dir que l'acompanyant pot ser qualsevol instrument de tecla o corda polsada (o, fins i tot, un petit ensemble) i, per tant, aquestes obres brinden a l'arpa un paper més enllà de l'instrument mateix i la converteixen en un component purament harmònic, deixant tot el protagonisme a les dues sopranos. Elles, a més a més d'enfrontar-se a un paper de gran virtuosisme musical, han de mostrar les seves dots teatrals per donar un toc més proper a aquestes peces.

Seguidament passem a una obra per a solo arpa de Cesare Galeotti, compositor romàntic la música del qual va ser recuperada fa poc de l'arxiu Nicanor Zabaleta. Ben pocs arpistes la coneixen i l'interpreten, però no per això deixa de ser música de qualitat que val la pena difondre i programar en concerts. Se sol pensar que l'arpa és un instrument de poc repertori, però no és així i cal prendre's el temps de revisar arxius i estudiar noves opcions de programa.

Aquesta peça serveix d'enllaç cronològic amb la segona part del programa, amb Britten i Enesco. Com és sabut, Britten apreciava tant l'arpa com el cant, cosa que queda reflectida en els treballs, d'escriptura delicada i plena de matisos, que interpretem en els nostres concerts. En aquestes obres, l'arpa passa d'exercir un paper purament secundari i harmònic a esdevenir una tercera veu, que participa en els diàlegs i cabrioles de les altres dues protagonistes . Pel que fa a Enesco, un cop més, si bé Enesco és un compositor mundialment conegut, poca gent en coneix el seu únic treball per a arpa cromàtica. De fet, és una arpa diferent de la que portem en els nostres concerts, cosa que converteix aquesta obra en un repte per als peus de l'arpista! Finalment, acabem amb més Britten, del seu treball coral Ceremony of Carols, de caire primaveral, i un mos de "feel good" per acabar bé la vetllada.

A banda de la vostra participació a la Xarxa, quins són els vostres propers reptes professionals?

Com a trio estem preparant uns concerts didàctics per apropar tant l'arpa com el cant a públic neòfit i escolar. A més a més, de cara a futurs concerts, anem ampliant el nostre programa amb música francesa. A nivell individual, els nostres reptes són molt variats perquè cadascuna es dedica a àmbits diferents dins del món de la música.

QÜESTIONARI BREU

Un instrument (a banda del vostre): clarinet (Victorina), violí (Alba) i saxòfon o viola (Anna)

Un director: Daniel Barenboim, Bernard Haitink

Un solista: Ieuan Jones (arpista)

Un grup de cambra: Nash Ensemble, per exemple...

Un compositor: Ravel, Xostakóvitx...

Una obra musical: Consagració de la Primavera de Stravinsky

Un llibre: Hamlet de Shakespeare, Lolita de Nabokov

Una ciutat: Barcelona

Un lema o refrany: Qui canta a la taula i xiula al llit, té el seny poc eixerit (cantem i xiulem a tot arreu)

Un somni: Malgrat que els camins ens portin a llocs diferents, que puguem trobar l'espai per continuar fent música juntes