Entrevista a la violinista Sara Cubarsi

Què fa una jove com tu tocant música clàssica?

Buscar una vida on creativitat i lògica coexisteixin.

Com veus la situació de la música clàssica al nostre país?

Veig que hi ha molts bons músics però les arts estan molt infravalorades pel govern. Conseqüentment, hi ha sequera de productivitat artística i dificultats de disseminació dels productes a un públic més ampli. Tot i aquesta situació, encara hi ha col·laboracions artístiques fructíferes entre intèrprets i compositors catalans, per exemple.

Prens part a la Xarxa com a guardonada, l’any passat, dels premis El Primer Palau i Catalunya Música. Quina importància creus que tenen els concursos en la carrera d'un jove músic?

En el meu cas molta, perquè si no, no estaria tocant en aquesta sèrie de concerts. De totes maneres, hi ha moltes formes d'utilitzar concursos en el desenvolupament personal com a intèrpret, tot és qüestió de saber per quina raó vols presentar-te en un concurs (per tenir una meta temporal, per sentir altres intèrprets, per conèixer el nivell i donar-te a conèixer en un espai concret, etc.). Llavors, sempre és important!

Què sents quan estàs immersa en un recital de violí sol o acompanyada al piano? Què et passa pel cap?

La manera de pensar és totalment diferent quan toques sol o acompanyat, o quan toques de memòria o amb partitura, per exemple. Hi ha moments de concentració total en els quals només penses en l'estructura d'una frase concreta; i d’altres en els quals estàs centrat en les sensacions musculars que has anat desenvolupant i repetint dia a dia en fragments tècnicament molt arriscats. Depenent del fragment de la peça és important centrar-se en una cosa o una altra. A vegades un necessita relaxar-se (també s'ha d'aprendre a calcular en quins moments un pot relaxar la ment durant un concert) i et vénen al cap fets inconnexos que t'han passat qualsevol altre dia. A vegades estàs concentrat en dirigir la teva interpretació a una persona en concret del públic. Moltes coses!

Coneixes el moviment de Joventuts Musicals? Què en penses de la seva activitat?

És exactament el que necessitem!

Parla’ns del programa que has escollit per als concerts a la Xarxa. Per què l’has escollit?

De fet, l’única peça que hem escollit nosaltres és la Suite de Britten. Pulsar Phigurae és una “première” que se'ns ha encarregat, del guanyador del Premi Mompou, Raffaele Grimaldi, i la Sonata núm. 9 de Beethoven va ser triada per JM Catalunya del repertori que teníem en oferta. Es dóna la casualitat que hi ha una semblança entre Grimaldi i Beethoven: Aquesta sonata va ser declarada impossible de tocar per Kreutzer (a qui se li dedicava), i jo no he fet això pels pèls! M'agrada el repte.

A banda de la teva participació a la Xarxa, quins són els teus propers reptes professionals?

Aquest novembre tinc un concert amb l'Ensemble Matisse a Londres; amb la Philarmonic Chamber Orchestra, el recital de cloenda al Palau de la Música; i diversos projectes no oficials encara. A part, vull publicar un llibre d'estudis microtonals.