Entrevista amb el Trio Pedrell

Després d'haver tocat a Manlleu al setembre i a Valls al desembre, el Trio Pedrell actuarà novament a la Xarxa de Músiques en una gira de quatre concerts que el portarà a Vilafranca del Penedès (1 de març), Figueres (4 de març), Moià (7 de març) i Torroella de Montgrí (29 de març).

Com és que us vau decidir a interpretar música clàssica?

Jordi: En el meu cas la música ha estat sempre present a casa, i tant la influència del meu pare com d'un tiet em van anar dirigint cap a la música clàssica. Puc dir que com més toco més me n'enamoro, és un pou sense fi.

Christian: A casa meva ningú no és ni ha sigut músic, però sí que és veritat que sempre hi ha hagut molta sensibilitat amb la música en general. Va ser el meu pare que va percebre aquesta sensibilitat en mi quan tenia 5 anys i cantava les cançons que escoltava amb una guitarra de joguina. Llavors van decidir apuntar-me a estudiar música.

Ferran: Des de petit ja tenia molt clar que volia tocar el violoncel. Al principi a l'escola de Manlleu no hi havia professor de cello i vaig haver d'esperar que arribés el moment. Per gran sort meva i de tots els que la gaudim, va aparèixer l'Eulàlia Subirà. Amb ella vaig poder confirmar i gaudir de la passió que intuïa per aquest instrument, i que m'ha ajudat a arribar on sóc ara.

Què preferiu: el treball com a solista, la música de cambra o la simfònica?

La veritat és que tot! Una de les moltes virtuts que té la música és que et permet canviar de disciplina i poder gaudir de la varietat. Però sens dubte la música de cambra té una gran importància en la nostra trajectòria.

És clar que en aquests moments estem apostant pel treball de la música de cambra, però els tres hem passat per la formació com a solistes, i professionalment també participem en produccions simfòniques amb orquestres del país. Tot i així, el nostre perfil d'intèrpret és associatiu i ens agrada treballar amb la sensibilitat de l'altre per trobar un discurs comú. Quan treballes com a solista prens les decisions per tu mateix i amb orquestra et poses en mans de la idea del director. Nosaltres hem trobat en la música de cambra una manera de fer música que, a través de tres sensibilitats, idees musicals i punts de vista diferents, ens condueix cap a un discurs comú que suma les nostres personalitats i les transforma en música. En aquest sentit ens allunyem de la idea de trio com a suma de tres solistes com ha estat entès durant molt de temps i ens volem acostar més a la idea cambrística del quartet de corda.

Preneu part de la Xarxa de Músiques com a guardonats dels concursos Montserrat Alavedra i Mirabent i Magrans. Quina importància creieu que tenen els concursos en la carrera d'un jove músic?

Sens dubte els concursos són una experiència important per al músic. Són una manera de posar-se a prova, no només en l'aspecte musical sinó en el mental, i potser aquesta part és la més difícil de gestionar. Però el que és clar és que poden donar-te un impuls important per desenvolupar una carrera, sobretot aquells concursos en què el premi és fer concerts, que al final és el que et donarà visibilitat en el món musical. Per altra banda, també és una manera de portar al més alt nivell un programa determinat i de motivar-se per treballar més i millor.

En un moment en què la música clàssica no disposa de massa espai mediàtic, a diferència d'altres estils musicals com el pop, cantautors catalans i demés, l'únic camí que ens queda als músics és la recerca de l'excel·lència, i sembla que si guanyes alguns concursos tens un plus de credibilitat davant d'agents i programadors. Així que tots els concursos que puguin ser un trampolí per al llançament artístic d'un grup ens semblen una molt bona opció, però no l'única.

Coneixeu el moviment de Joventuts Musicals? Què en penseu de la seva activitat?

El moviment de Joventuts Musicals, el coneixem des que érem molt petits, i cadascú des del seu territori (Figueres, Terrassa o Manlleu) ha pogut gaudir de la seva tasca. Creiem que és necessari que hi hagi entitats que treballin per la cultura en aquest país, i en concret per la música clàssica. En un moment en què la crisi i les gestions polítiques en relació amb el món de la cultura estan en un punt crític, la supervivència d'aquests moviments és fonamental. Creiem que seria bo dotar de més recursos aquest tipus d'entitats perquè puguin disposar de més eines per ajudar encara més els músics joves del país. Moviments com el de Joventuts Musicals ens fan sentir menys sols en un món musical cada vegada més exigent i on sembla que cada cop hi ha menys espai i més músics d'un altíssim nivell.

Parleu-nos del programa que presenteu als concerts a la Xarxa. Per què l'heu escollit?

Hem optat per confeccionar un programa que pogués ser estimulant per nosaltres com a intèrprets i a la vegada atractiu per al públic. Per això hem triat tres obres bastant diferents entre elles.

El Trio op. 8 de Xostakòvitx és una obra de joventut del compositor. La va escriure amb tan sols 16 anys. És una obra dedicada a Tatiana Glivenko, per qui sentia un amor que no s'arribaria a consumar mai. Està escrita en un estil postromàntic però hi ha la llavor de l'estil compositiu del Xostakòvitx més madur. Després, el Trio núm. 2 en Si menor de Turina és una obra interessant per la barreja de nacionalisme espanyol amb influència de la música francesa que Turina va conèixer bé en el seu pas per París, capital musical del moment. Per acabar, una de les obres més interessants per a la nostra formació: el Trio en Fa menor op. 65 de Dvo?ák. Molt propera a l'escriptura de Brahms, és una obra monumental en quatre moviments, tenyida per la mort de la seva mare i que combina virtuosisme instrumental, melodies d'un gran lirisme i tics del nacionalisme eslau. Tot plegat creiem que fa del concert una experiència intensa per als sentits.

A banda de la vostra participació a la Xarxa, quins són els vostres propers reptes professionals?

Actualment treballem en diferents línies. A nivell intern de trio volem aprofundir tant com puguem en el treball de la nostra formació cambrística. Tenim la sort de comptar amb el professor Markus Becker, amb qui realitzem un màster de música de cambra a Hannover, i també amb l'ajuda de personalitats com la Vera Martínez-Mehner del Quartet Casals o el Kennedy Moretti, dels quals intentem nodrir-nos de la seva experiència i grandesa.

Per altra banda, intentem expandir-nos com a grup. Estem tocant molt per Catalunya i ara comencem a visitar la resta d'Espanya amb alguns concerts que ja tenim programats. També Alemanya és un país que ens està obrint les portes i ja hem tingut la possibilitat de tocar en llocs com Leipzig i Osteröde, i el 2017 ens han convidat a un festival important de Frankfurt.

Finalment, en aquest esforç continu per millorar que estem fent, els concursos internacionals també hi tenen un lloc reservat.

QÜESTIONARI BREU

Jordi:

Un instrument (a banda del vostre): La trompeta de jazz

Un director: Riccardo Chailly

Un solista: D'actual, G. Sokolov; de tots els temps, A. Rubinstein

Un grup de cambra: Beaux Arts Trio

Un compositor: Robert Schumann

Una obra musical: El 2n Concert per a piano de S. Rakhmaninov

Un llibre: Divina Comèdia, de Dante

Una ciutat: París

Un lema o refrany: La il·lusió com a motor de tot

Un somni: Fer un concert amb el Trio Pedrell al Palau de la Música Catalana

Christian: