Entrevista amb Frames Percussion

Frames Percussion farà a la Xarxa de Músiques quatre concerts en les properes setmanes: Figueres (16 d'octubre), Banyoles (18 d'octubre), Tarragona (17 de novembre) i Moià (21 de novembre). L'entrevista que us presentem ens apropa al grup i a la música contemporània.

Com és que vau decidir interpretar música contemporània?

La contemporània és la música dels nostres dies, tot i que aquesta etiqueta és més aviat per al ja llunyà segle XX. Les músiques de nova creació, d'entrada, són un camí insegur per a l'oient, ja que sembla no trobar-hi referències, però per nosaltres són la clara representació de tot allò que està passant al món ens els nostres dies i l'herència i continuació de la música "clàssica" europea. Nosaltres no oferim música extraterrestre, al contrari, oferim música que construeix i elabora el seu discurs a partir d'elements molt clars i fàcils de seguir. En cada concert, a través d'una explicació, donem al públic eines perquè tinguin una escolta connectada amb el que està passant davant seu. Només es tracta de tenir referències per entendre un discurs que és molt més proper a nosaltres del que ens pensem.

Els quartets de percussió són molt excepcionals. Què penseu que podeu aportar com a grup?

Ara mateix, el nostre objectiu és oferir molta qualitat interpretativa en la nostra posada en escena i presentar un repertori increïblement ric i fonamental per a l'enriquiment cultural al territori.

Com veieu la situació de la música contemporània al nostre país?  

Barcelona, només en aquesta temporada, té una programació en músiques de nova creació més extensa i qualitativa que en les deu temporades anteriors. Només cal mirar la programació de Sampler Sèries a l'Auditori, Mixtur a Fabra i Coats, Arts Santa Mònica, Fundació Antoni Tàpies, Fundació Phonos, Centre d'Art Tecla Sala, festival Sirga (Terres de l'Ebre); i els grups d'alt nivell internacional que han trepitjat Barcelona en els últims temps com Recherche, Ictus, Nadar, Neue Vocalisten i els grans improvisadors mundials com Peter Evans o Otomo Yoshihide. És evident que Espanya i Catalunya no són la bandera de l'afany per conèixer les últimes creacions dels compositors de moda del territori proper i llunyà (és una llàstima), però hi ha llocs on això sí que passa, i per nosaltres és un alleujament i una fita.

La vostra posada en escena és molt diferent a l'habitual. Què es trobarà el públic?

La nostra posada en escena és molt habitual, vestim de negre molt formal, quan sortim a l'escenari saludem fent reverència, toquem sovint llegint partitures i quan acabem tornem a reverenciar i sovint ens aplaudeixen. Ens hem format en la música tradicional europea, però no només la de Bach, Mozart, Beethoven i Wagner, sinó la dels seus hereus vius que els representen en el segle XXI. Els compositors que hem anomenat també s'encarregaven de convèncer les seves audiències i mecenes amb concerts i explicacions, i això és el que fem.

Parleu-nos del programa que presenteu als concerts a la Xarxa. Per què l'heu escollit?

En el programa escoltarem la música minimalista americana de segona fornada, alguns en diuen post-minimalisme. Hem crescut amb Steve Reich i és inevitable que les orelles ens portin a estar pendents del que passa amb l'evolució d'aquesta música. David Lang és qui ens ocupa en aquest cas amb la seva monumental The so-called laws of nature. Una peça d'una elaboració infinita del material musical, amb un resultat sonor extraordinàriament emotiu. En aquest cas, la posada en escena sí que implica coses poc habituals, ja que els instruments que utilitzarem majoritàriament els hem hagut de construir nosaltres mateixos, amb l'ajut d'en Dani Guisado (percussionista i luthier).

Coneixeu el moviment de Joventuts Musicals arreu de Catalunya? Què en penseu de la seva activitat?

De Joventuts Musicals, en coneixem la seva preocupació per donar veu a les noves generacions i per tenir la capacitat de portar aquesta música fora de Barcelona. Ens sembla fantàstic!

A banda de la vostra participació a la Xarxa, quins són els vostres propers reptes professionals?

Si tot va bé, aquesta temporada presentarem dos programes nous amb música de Michael Gordon i Iannis Xenakis, en un cicle que esperem tancar properament i que ens portarà per les sales d'exposicions d'art de Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat i Lleida.

QÜESTIONARI BREU

Un instrument (a banda del vostre): el guzheng

Un director: Georges-Elie Octors

Un solista: Jean Geoffroy

Un grup de cambra: Ensemble Recherche

Un compositor: Domenico Scarlatti

Una obra musical:  The viola in my life 2, de Morton Feldman

Un llibre: Teogonia, d'Hesíode

Una ciutat: Barcelona

Un lema o refrany: "De més verdes en maduren" i "Qui més qui 'menos' els té morenos"

Un somni: Seguir amb el que fem, però si pot ser amb unes miques més de calers!