Entrevista amb la soprano Sara Blanch, que actua el 17 d'agost dins el Festival Viñas de Moià

Fa poc vas guanyar diversos premis al Concurs de cant Francesc Viñas ¿Com el vas viure? Quins records et porta?

El concurs Viñas és un concurs que recordaré tota la vida, per diverses raons.

En primer lloc, un concurs que he fet a casa, en una ciutat on visc des de fa ja uns anys. Un concurs que ha estat proper a tots aquells que m’estimen (familiars, amics, mestres…) i m’han pogut seguir de prop, on he vist també la seva il·lusió pels meus èxits i ho he pogut compartir amb ells. Això no té preu.

D’altra banda, jo el vaig viure amb molta normalitat i per això em sento satisfeta d’haver estat premiada. En el moment del concurs em sentia molt segura de mi mateixa i en cada fase pensava que si el jurat no em passava a la fase següent, jo continuaria lluitant per fer-me un lloc dins del món de la lírica. Afortunadament, cada vegada que mirava els resultats hi veia el meu nom escrit. L’alegria que vaig sentir en arribar a la final va ser immensa!! I també el fet de poder-ho comunicar a la família. És un concurs què m’ha aportat molt, tant a nivell personal com professional, i per això sempre serà un punt d’inflexió important a recordar en la meva vida.

Has fet ja concerts arrel del premi. Com valores la projecció que suposa aquesta part del premi?

Sí, arrel del premi he pogut cantar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona i al Teatro Real de Madrid. A més a més, els mitjans de comunicació van tenir un gran impacte després del concurs, la qual cosa jo no m’esperava. M’han sortit diversos contractes importants en diferents teatres i festivals i finalment això és el que vol un artista, tenir la possibilitat de treballar en llocs de gran nivell artístic.

D’altra banda, la repercussió econòmica d’un concurs d’aquestes característiques fa que et puguis centrar en allò més important, en donar artísticament el millor que puguis oferir de tu mateix. Crec que si realment s’aprofiten les oportunitats que et donen, per a treballar bé, amb cura, amb entrega i il·lusió, aquesta projecció pot tenir continuïtat.

Creus que els concursos són importants o indispensables per a la carrera d’un jove músic?

Sí. No diria indispensables perquè hi poden haver altres vies, però crec que són molt importants. Els concursos serveixen per a audicionar, per a què t’escoltin experts dins del món musical, a qui pots demanar consell i orientació. A més a més, ajuda el cantant, en aquest cas, a posar-se en situació, preparar-se un repertori i a agafar experiència davant d’aquestes situacions. Com per exemple, a tenir en compte les qualitats que es requereixen per poder guanyar un concurs o si més no, fer-hi un bon paper, com seria la musicalitat, l’estil, la tècnica de l’instrument, la personalitat artística… Elements a tenir en compte durant tota la carrera. Però en un concurs no s’hi ha d’anar a competir amb la resta, sinó amb un mateix. És un mateix qui ha d’entendre perquè ha guanyat o perquè no, si el concurs era net, si ha guanyat perquè el nivell era baix o bé perquè ha fet un bon treball i ha estat a l’alçada… hi juguen molts factors. A més a més, encara que no resultis guanyador o premiat d’un concurs, hi poden haver agents o algun membre del jurat a qui hagis agradat i t’ofereixi alguna oportunitat. Sempre és una experiència a tenir en compte que serveix d’aprenentatge, tant personal com professional.

Un dels premis que vas guanyar al Viñas és el que atorga l’Ajuntament de Moià al millor cantant català i que et permet actuar al Festival Viñas. Ja saps que Francesc Viñas va néixer a Moià. Coneixes una mica el personatge i la seva trajectòria? Què en penses?

Sí, n’he sentit algun enregistrament i vaig llegir un llibre seu on parla de la tècnica del cant i la respiració molt interessant. Crec que el senyor Miquel Lerín està fent una gran tasca de difusió amb la continuïtat i importància que té el Concurs Viñas arreu del món.

Com va ser l’elecció del cant?

Molt natural. Des de petita que vaig començar a cantar a la coral del meu poble ja hi vaig agafar afició, m’agradava molt cantar i era una cosa que feia sense pensar, em sortia de dins. Als 14 anys em vaig apuntar a classes de cant líric i des de llavors que sempre he estat en la recerca de la millora d’aquest art.

La teva carrera t’ha dut a actuar ja a sales com el Teatre Rossini de Pésaro o el Teatre de la Faràndula de Sabadell, entre d’altres. Ha estat molt difícil, aquest camí?

Bé, he de dir que a banda de cursar els estudis reglats, sempre he tingut inquietud per buscar altres escenaris on desenvolupar la pràctica de l’òpera paral·lelament. És per això que vaig decidir fer les audicions tant a Pesaro com a l’escola d’òpera de Sabadell i em van seleccionar en totes dues. Crec que la dificultat no es nota tant quan al darrera hi ha una força que t’empeny a lluitar contínuament i no a abandonar i, si a més a més els resultats són favorables, la tendència és a seguir pel mateix camí. És cert que no sempre és un camí de roses i les dificultats hi són, però al final l’amor per l’art acaba prevalent per sobre la resta, o al menys així ha estat fins ara.

Dins la carrera d’un cantant, com veus l’apartat del recital de lieder? Necessari, complementari, difícil?

Crec que es necessari, tenint en compte que el lied és poesia i que d’aquesta manera s’aprèn a donar la importància que té cada paraula juntament amb la música, com una sola cosa. Si es fa aquesta pràctica, després, quan es canta òpera, aquesta és més rica.

Formes part d’algun grup de cambra de forma estable?

No, de moment no tinc cap grup estable, però sí que moltes vegades t’acabes reunint amb els mateixos músics per fer diverses coses. És una mica difícil poder tenir un grup estable als inicis de la carrera, on es requereix viatjar molt.

Parla’ns una mica del programa que faràs i per què l’has elegit

He intentat escollir un programa variat, amb cançó catalana, francesa, italiana i anglesa afegint-hi també àries d’òpera dins de cada apartat.

Quins són els teus pròxims compromisos professionals?

Properament actuaré al Festival de Peralada. Després el Don Giovanni a la Faràndula de Sabadell on interpretaré Zerlina. I de cara a l’any vinent, uns quants debuts molt importants i que espero amb molta il·lusió, com La Flauta Màgica a La Maestranza de Sevilla, la Thaïs al Gran Teatre del Liceu, i el debut al Teatro de la Zarzuela de Madrid i al Teatro Real, així com al Teatro Campoamor d’Oviedo.

Quines t’agradaria que fossin les teves fites professionals immediates?

Les meves fites professionals són treballar amb cura, amb ganes i amb il·lusió, això no perdre-ho mai. I sobretot, que la feina no falti. M’agrada poder treballar en ambients on la música es tracti amb respecte i és faci el necessari per arribar a donar un bon resultat.