Entrevista a la violista Agnès Mauri, que actua a Moià dissabte 11 de març

Agnès Mauri i Benedek Horváth presenten nou concerts a la Xarxa de Músiques els propers mesos: La Bisbal d'Empordà (15 de gener), Torroella de Montgrí (19 de febrer), Palamós (5 de març), Tarragona (7 de març), Valls (9 de març), Moià (11 de març), Amer (25 de març), Vilafranca del Penedès (26 de març) i Sant Boi de Llobregat (28 de març). Entrevistem l'Agnès per conèixer les seves opinions i reflexions.

Com és que vas decidir interpretar música clàssica?

Tot va començar gràcies als meus pares, que em van portar a una coral infantil, al Cor Cabirol, tot i que abans ja tocava el piano que teníem a casa. Allà els van convèncer que em portessin també a l'escola de música. Quan va arribar el moment d'escollir un instrument, tenia molt clar que en volia aprendre dos: el piano, perquè aleshores ja era el meu instrument de casa, i un de nou, que volia que fos el violoncel, però que finalment va ser la viola. Des de llavors, m'han acompanyat fins al dia d'avui.

Què sents quan estàs immersa en un concert? Què et passa pel cap?

M'és difícil descriure-ho des de dins perquè és un moment d'acció. Diguem que la reflexió i els pensaments em vénen després del concert (tot i que no sempre em recordo de tot el que voldria recordar). En el moment del concert, sí que estic receptiva amb la música que acabo de fer sonar, amb la que acaba de fer el pianista, amb l'atmosfera que m'arriba del públic, amb com respon l'acústica, encara que no a tota la informació que rebo hi dono la mateixa importància en cada moment. Però crec que el més important, i que alhora em permet estar receptiva, és que mentre estic tocant, la meva ment és més o menys en una línia molt fina entre el present i el futur. La imaginació és clau. Ara bé, què sento amb la música, això és impossible d'explicar. Però suposo que precisament d'això es tracta i per això existeix.

Com veus la situació de la música clàssica al nostre país?

M'alegra molt haver pogut estudiar a casa en un centre superior tan especial com l'ESMUC, amb professors de primer nivell, on hi conviuen clàssica, jazz, moderna, flamenco, antiga, musicologia... Hi ha pocs centres tan complets a Europa. I poder estudiar en escoles de música com la de Vic, que ara ja és conservatori, i veure que la música s'ha anat estenent en pobles on abans els nens no hi tenien accés... De totes maneres, encara queda molta feina per fer. I quan em pregunto per què, acabo arribant sempre a una conclusió semblant. Estic convençuda que molts problemes i dificultats en què no només es troben els músics professionals, sinó també la societat en general, es podrien solucionar si s'apostés per un impuls molt més gran en l'educació musical i artística a les escoles i instituts.

Prens part a la Xarxa com a guardonada, l'any 2015, als premis El Primer Palau. Quina importància creus que tenen els concursos en la carrera d'un jove músic?

El Primer Palau és una plataforma de llançament d'artistes singular. Quan m'estava preparant, tenia companys aquí a Basilea que es quedaven amb la boca oberta quan els deia que el mateix concurs consistia a fer un recital obert al públic al Palau de la Música, on hi hauria també un jurat. En cap moment vaig tenir la sensació d'estar competint amb algú, sinó d'estar fent un concert molt especial amb un públic molt acollidor que sentia a prop, i tenia una sensació de celebració, notava que era un dia important. Amb aquest tipus de concurs, molt més realista que altres concursos, crec que es pot valorar el músic en la situació de performance idònia, és a dir, en un concert. Al mateix temps, el músic té l'oportunitat de gaudir i aprendre de l'experiència de tocar en una sala tan emblemàtica i única com és el Palau de la Música.

Parla'ns de les peces que interpretaràs als concerts de la Xarxa. Per què les has escollit?

El fil conductor és la fantasia. Totes les obres són d'èpoques i estils diferents, on el terme fantasia va canviant de connotació. També hi haurà una obra sorpresa de Miquel Oliu (excepte en el primer concert, a La Bisbal d'Empordà), escrita per a l'ocasió, que tant a en Benedek com a mi ens fa molta il·lusió presentar!

Coneixes el moviment de Joventuts Musicals? Què en penses de la seva activitat?

És una oportunitat increïble per als joves músics com jo per agafar experiència en el terreny. És magnífic no haver-se de preocupar d'organitzar els concerts, poder oferir recitals a diversos llocs de tot Catalunya, poder conèixer sales i públics diferents, etc. I tot això sabent que mentrestant a darrere hi ha algú que està fent una feina i un esforç increïble, que et valoren i confien en tu. Per a mi, serà la primera vegada que faig tants recitals de viola i piano seguits. En tinc moltes ganes!

A banda de la teva participació a la Xarxa, quins són els teus propers reptes professionals?

En general, seguir aprenent i seguir buscant la meva millor manera de portar la música al públic en cada nou concert, aprofitant que aquest any en tinc molts. I un altre repte de cara a la meva professió que fa uns mesos que em volta pel cap és aprendre una nova llengua, però no diré quina fins que ho sàpiga dir en la nova!

QÜESTIONARI BREU

Un instrument (a banda del teu): El violoncel

Un director: Nikolaus Harnoncourt, Carlos Kleiber

Un solista: Martha Argerich, Jordi Savall, Ivry Gitlis...

Un grup de cambra: Tocar amb els meus amics!

Un compositor: Franz Schubert

Una obra musical: Hi ha obres com el Quintet en Do major, D.956 de Schubert que són de les meves preferides, i després n'hi ha d'altres que les escolto tants cops seguits com em deixen... la pobra d'ara és el 2n moviment del 2n Concert per a violí i orquestra de Prokofiev

Un llibre: Les Narracions completes, de Kafka

Una ciutat: Com a bona vigatana, Vic! Però també estic molt bé a Basilea, on visc actualment

Un lema o refrany: "Abans de dir que sí, pregunta-ho al coixí"

Un somni: mmm... un concert per a viola i orquestra de Beethoven no estaria malament!