Entrevista a Kebyart Ensemble

Kebyart Ensemble farà a la Xarxa de Músiques quatre concerts: Moià (9 de desembre de 2017), La Bisbal d'Empordà (17 de desembre de 2017), Viladecans (28 de gener de 2018) i Banyoles (juliol 2018). En els concerts del 2017 interpretaran l'obra guanyadora del Premi de Composició Mompou, Brain Ring, d'Elena Rykova. Els entrevistem.

Com és que vau decidir formar un quartet de saxos?

La idea es va gestar en el si de l'Escola Superior de Música de Catalunya l'any 2014. La música de cambra havia estat sempre una disciplina anhelada per tots quatre, i a l'ESMUC cursàvem aquesta assignatura per separat i sempre d'una forma acadèmica, únicament per aprendre els conceptes bàsics d'aquesta i complir els requisits que se'ns proposaven. Tot i així, nosaltres no ens vam conformar amb aquest plantejament i vàrem decidir ajuntar-nos i fer un pas endavant per crear una formació estable que pogués transcendir les parets de les aules i d'aquesta forma aprofundir en aquest meravellós món de la música de cambra.

Com veieu la situació de la música clàssica al nostre país? 

Desgraciadament no com el voldríem veure. Fent una mirada, podem trobar-nos amb moltes institucions que fan una tasca molt important per tal de poder desenvolupar les oportunitats pels joves músics de clàssica, però també d'altres estils com el jazz, la música tradicional... Sentim que fa falta més suport públic a aquestes institucions que se les enginyen com poden per tal d'ajudar als joves artistes a complir el seus somnis. A més a més, pensem que hi ha un buit molt important, que seria necessari suplir d'alguna forma ja que és en aquest pas on molts grups es dissolen, entre la fi del programes com la Xarxa de Músiques, la Red de Músicas, el cicle de l'AIE... a la incorporació total al món professional i la inserció al món de les agències. Potser és un salt massa abrupte que requereix una inversió a molts nivells.

Què preferiu: el treball com a solista, la música de cambra o la simfònica?

Cadascuna de les possibilitats que ens proposeu té les seves peculiaritats, i en general totes són fantàstiques. Tot i així, és inevitable no decantar-nos per la música de cambra. En ella ens podem expressar amb el nostre propi llenguatge, creat en una discussió constant, basat en quatre visions que es posen d'acord per anar en una mateixa direcció amb els trets distintius de cada persona. La possibilitat de comunicar-nos lliurement entre nosaltres per tal d'arribar a un ideal comú ens permet connectar molt amb el públic, ja que el resultat, vist des de fora, sol ser d'un grup que es mou en una mateixa direcció i que s'expressa sincerament i intensament. Dit això, podríem dir moltes més virtuts de la música de cambra, com són el treball en equip, la necessitat d'aprendre a transmetre les teves idees als companys, el compromís amb el conjunt, l'empatia, etc.

Parleu-nos del programa que presenteu als concerts a la Xarxa. Què hi trobarem? Per què l'heu escollit?

Al programa de la Xarxa de Músiques d'enguany presentem obres de gèneres i estils molt contrastants i variats amb la intenció de fer viatjar l'espectador que ens vingui a veure per molts paisatges sonors. Començarem amb una petita peça de Philip Glass, mestre del minimalisme americà: a través d'ella ens submergirem en una experiència sonora en la qual la consciència temporal es difumina.

Per continuar, interpretarem Fragments Striés, del compositor de la terra Hèctor Parra. Es tracta de quatre miniatures efímeres que ens proposen un nou món sonor on el timbre i les noves sonoritats prenen el protagonisme.

El Quartet per a saxòfons del rus Aleksandr Glazunov escrit el 1932 és una de les obres cabdals en el repertori de la nostra formació. El motiu de la composició va ser la descoberta de l'instrument a París per part del compositor, que en va quedar tan fascinat que també va escriure un Concert per a saxo i orquestra. En aquesta obra entreveiem molts recursos recurrents de la música russa: l'ús del tema amb variacions del segon moviment, iniciat amb una canzona de regust religiós i ortodox, i un finale molt virtuós i extravertit que incorpora girs melòdics que ens remeten al folklore rus.

Pel que fa als concerts de 2017, en el cas de Brain Ring, es tracta d'una peça que porta el saxo als seus límits, harmònics (notes molt agudes), intervals molt grans, ritmes irregulars, sincronització mil·limètrica entre els membres del quartet, etc.

En relació als concerts de 2018, i amb la intenció d'ampliar el corpus de la música per a quartet de saxos, ens engresca molt la idea d'encarregar noves obres a compositors emergents del panorama actual. És el cas dels Estris de llum de Joan Magrané, que ens va escriure aquesta peça per ser estrenada en el passat concert de cloenda d'El Primer Palau, al Palau de la Música Catalana.

Per tancar el concert, presentem dues obres que no són originals per a la formació, i de les quals nosaltres mateixos n'hem fet la transcripció. Es tracta del Capriccio op. 81 de Felix Mendelssohn, per a quartet de corda, i les Transylvanian Dances de Béla Bartók, a partir de la versió orquestral del mateix compositor.

En definitiva, un programa per a tots els gustos on intentarem traslladar múltiples emocions i experiències sonores.

Com ha estat el treball amb l'obra de l'Elena Rykova, guanyadora del Premi Mompou de Composició?

Sempre és molt enriquidor per nosaltres treballar una obra nova, descobrir el seu missatge i entendre el llenguatge del compositor.

El que ha estat genial ha estat poder treballar la peça a Luxemburg, pocs dies abans d'estrenar-la, amb la mateixa Elena Rykova. Amb ella hem pogut ultimar algunes detalls i donar-li una forma el més semblant possible al que ella tenia en ment quan la va presentar al Concurs Mompou de Composició, dos anys més tard que la compongués. Ha estat molt interessant també el fet de poder dialogar amb ella, per tal de proposar algun petit suggeriment s fi d'explotar molt més les virtuts d'aquesta composició.

Com en altres casos, ja que també hem pogut treballar amb l'Hèctor Parra i el Joan Magrané, conèixer el compositor de primera mà és una experiència molt formativa i que et permet un nivell molt més elevat i acurat de comprensió de l'obra.

Coneixeu el moviment de Joventuts Musicals arreu de Catalunya? Què en penseu de la seva activitat?

I tant! No hi ha millor forma d'enganxar les noves generacions a la música que donant veu als joves artistes del país! La feina que fan no té preu, i és molt necessària en aquests temps on sembla que la cultura és un valor a la baixa.

A banda de la vostra participació a la Xarxa, quins són els vostres propers reptes professionals?

El repte més immediat és la temporada més intensa que hem tingut fins ara, i que ja hem encetat: viatjarem per tota la Península i l'estranger amb concerts especials que ens fan molta il·lusió, com per exemple a la Fundación Juan March al març o a L'Auditori a l'abril. També presentarem en societat el nostre primer treball discogràfic Accents, que ja és a la venda, i seguirem treballant amb compositors per estrenar nou repertori. Més enllà, a partir del pròxim curs escolar volem seguir formant-nos com a quartet a l'estranger i no parar de portar la nostra música allà on anem. I qui sap si ja començar a pensar en un segon CD!

QÜESTIONARI BREU

Un instrument (a banda del vostre):

Pere: Oboè. Víctor: Orgue. Robert: Trompa. Daniel: Violoncel.

Un director:

P: Leonard Bernstein i Pierre Boulez. V: Philippe Herreweghe. R: Carlos Kleiber. D: Jordi Francés.

Un solista: P: Cecilia Bartoli. V: François Leleux. R: Patricia Kopatchinskaja. D: Emmanuel Pahud.

Un grup de cambra: P: Hagen Quartet. V: Ensemble Squillante. R: Quartet Casals. D: Cuarteto Quiroga.

Un compositor: P: F. Mendelssohn i L. Berio. V: J. S. Bach i C. Debussy. R: S. Sciarrino i G. Ligeti. D: L. Bernstein i S. Reich.

Una obra musical: P: Gurrelieder d'Arnold Schoenberg. V: Concert per a violí de Txaikovski. R: Concert per a violí d'Alban Berg. D: Els planetes de Gustav Holst.

Un llibre: P: Mecanoscrit del segon origen de Manuel Pedrolo. V: El cuarteto de cuerda de Cibrán Sierra. R: Rayuela de Julio Cortázar. D: Trilogía de Trajano de Santiago Posteguillo.

Una ciutat: P: Barcelona. V: Porto. R: Barcelona. D: Àmsterdam.

Un lema o refrany:

P: "No ens afecta el que ens passa, sinó el que diem nosaltres que ens passa."

V: "Todo tiempo pasado fue anterior."

R: "A contracorrent. "

D: "Més valor i menys por."

Un somni:

P: Tenir passió pel dia a dia i poder viure amb felicitat els temps que vindran.

V: Poder viure compartint música durant molt temps.

R: i dos, i tres...

D: Que els meus somnis es facin realitat.