Entrevista al fagotista ANDREA CELLACCHI

Andrea Cellacchi i Francesco Granata actuarà, a la Xarxa de Músiques, en tres concerts: a Tarragona (11 de desembre 2018), a Moià (15 de desembre 2018) i a Sant Cugat (16 de desembre 2018).

Per què vas decidir convertir-te en fagotista?

És una historia llarga que té les arrels a la meva infància! Recordo el meu primer enfocament amb aquest instrument fascinant: tenia uns 4 anys i el meu pare (flautista) estava assajant amb un quintet de fusta (que inclou el fagot). Recordo la sensació de relaxació que vaig tenir mentre escoltava aquells tons profunds i poderosos. Recordo que em va impressionar tant que vaig construir un fagot petit amb maons de Lego! J Després, quan vaig créixer (10 anys), aconsellat pels meus pares, vaig decidir començar a tocar el fagot de debò. L'instrument és, en realitat, gran i pesat (uns 4 quilos), però afortunadament en aquella època ja era bastant alt i amb les mans grosses, perquè pogués començar a jugar sense grans esforços.

Què sents durant un concert?

Cada concert és com una dutxa d'emocions molt diferents. Abans d'entrar a l'escenari, en general em sento estressat o preocupat (com el 99% dels músics d'aquest planeta), però de sobte, uns segons abans de començar a tocar, em sento centrat i preparat per deixar-me anar amb el fluix espontani de la música. I, després del concert, generalment em sento content i satisfet, com al final d'un viatge intens.

Què prefereixes: música simfònica, música de cambra o tocant com a solista?

Tots ells! Per descomptat, com a jugador d'orquestra, vaig a tocar (i estimar) moltes òperes i treballs simfònics, però també m'agrada interpretar com a solista o en grups de música de cambra quan tinc la oportunitat. El fagot és un instrument molt versàtil, em sento tant afortunat que puc jugar de debò!

Quina importància creus que tenen les competicions per a un jove músic?

Després de fer moltes competicions, puc dir que són molt útils per als joves músics. Cada competició és una bona ocasió per posar a prova els seus límits, independentment del seu funcionament. Per descomptat que no són necessaris, molts músics han tingut una carrera meravellosa sense haver assistit a cap d'ells. Però sí que si participes i guanyes, obtindràs molta atenció nacional i internacional, un impuls real per l'inici professional.

Coneixes el moviment de Joventuts Musicals? Què opines sobre les seves activitats?

Sí, ho faig! Abans solia jugar molt per a la Gioventù Musicale d'Itàlia, havent guanyat la seva audició el 2013. Crec que Joventuts Musicals dóna a tothom una bona oportunitat perquè els joves puguin experimentar grans concerts amb amics que seran recordats per tota la vida.

Explica'ns el repertori. Per què has triat les peces que tocaràs?

El programa que vaig triar inclou una àmplia gamma de repertori de fagots a partir dels segles XIX i XX. Es tracta d'espais de la música francesa a l'estil romàntic alemany, alhora que aconsegueix melodies emocionants de l'òpera italiana i les fascinants harmonies de la Second Viennese School. A banda d'això, personalment estimo cada una d'aquestes peces i, espero que l'espectador també els agradi.

A part de la participació a la Xarxa, quins són els vostres propers reptes professionals?

Estan apareixent moltes coses en aquest període de la meva vida. Recentment vaig obtenir una posició de Primer Fagot a Luzerner Sinfoieorchester (Luzern, Suïssa): això requereix molt de treball per aprendre noves peces orquestrals que no he tocat mai abans. Al banda d'això, la meva agenda està plena d'uns projectes de música de cambra molt bonics (amb artistes com Heinz Holliger, François Leleux, Olivier Schnider) i cooperacions amb altres orquestres (com Concertgebouw Amsterdam Scottish Chamber Orchestra o Teatre La Fenice a Venècia). I, per últim, encara he d'acabar els meus estudis a Zuric.

QÜESTIONARI

Un instrument (excepte el teu): Trompa.

Un director: Claudio Abbado.

Un solista: Isabelle Faust.

Un grup de cambra: Les Vents Français.

Un compositor: Johann Sebastian Bach.

Un treball musical: VII Sinfonía de Beethoven.

Un llibre: La coscienza di Zeno, I. Svevo.

Una ciutat: Roma.

Un lema: No s'esquerda sota pressió.

Un somni: Anar més enllà dels meus límits.