Entrevista amb el violagambista Miguel Bonal

Nascut a Saragossa el 1999, Miguel Bonal va començar a estudiar viola de gamba als 7 anys al Conservatori Professional de Música de Saragossa, va seguir la seva formació a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i actualment, estudia el màster de viola de gamba al Reial Conservatori de la Haia, amb Mieneke van der Velden. Ha estat guardonat en el cicle Primer Palau, on el 2021 va obtenir el segon premi, el Premi de Catalunya Música i el Premi de la Crítica. Ha guanyat el primer premi en el Concurs Joventuts Musicals d'Espanya en la 98a convocatòria, en la modalitat de música antiga.

JOVENTUTS MUSICALS: Què et va atreure de la viola de gamba per a triar estudiar aquest instrument?

MIGUEL BONAL: Vaig començar a tocar el piano als 4 anys, en una acadèmia de música a Saragossa. Més tard, a l'edat de set anys els meus pares em van empènyer a estudiar en el Conservatori Professional, i vaig triar la viola de gamba com a primer instrument. A casa teníem moltíssims enregistraments de Jordi Savall i alguna entrevista en revistes musicals. Anys després, vaig poder escoltar un concert seu i conèixer-lo personalment. Des de llavors, els seus vídeos, discos i entrevistes s'han convertit en inspiració i motivació per a mi.

J. M. :  A més de la viola de gamba, també has estudiat violoncel barroc, quines diferències i semblances hi ha entre els dos instruments?

M. B: Vaig començar a estudiar violoncel barroc fa uns cinc anys amb el meu ingrés en l’ESMUC, com a segon instrument. A primera vista poden semblar instruments iguals, i encara que comparteixen alguna característica quant a la grandària i la postura corporal en tocar-lo, difereixen en molts aspectes tècnics i sonors. Em quedo amb la viola de gamba, que té una sonoritat molt més íntima i ressonant. El violoncel el vull utilitzar per a baix continu i acompanyament orquestral, però mai per concert com a solista.

J. M. : Vas començar la teva formació musical a Espanya i l’estàs completant als Països Baixos, què t'aporta estudiar fora?

M. B: Estic molt content amb el màster que estic fent en el Reial Conservatori de la Haia. Estudiar fora està bé per a conèixer altres maneres de pensar la música, lligades al caràcter i la cultura pròpia d'un país. En el meu cas, em vaig sentir molt atret per Mieneke van der Velden, ja que, al meu entendre, és la millor violagambista interpretant Bach. Els seus enregistraments de les sonates per a viola de gamba i les dues àries de les passions segons Sant Mateu i Sant Joan, estan fregant l'excel·lència. A més, estudiar en un conservatori internacional permet conèixer a moltíssims músics de diferents parts del món. Crec que això és una cosa màgica i molt enriquidor.

J. M. : Quin paper creus que juguen els concursos en la carrera dels joves músics?

M. B: Els concursos de música són molt importants per als joves músics. En presentar-se a un concurs, volen demostrar el talent i l'habilitat amb un instrument que han anat construint i perfeccionant durant anys. Per a molts, l'instrument no deixa de ser un company de vida i de viatge indispensable. Els concursos són la porta que necessiten per a fer el salt al “món professional”, ja que moltes vegades el fet de guanyar un concurs permet que el teu nom es difongui a escala nacional, i també la programació de concerts. És aleshores quan es pot demostrar tot el treball que fins ara s’ha realitzat en silenci, estudiant dia rere dia a l'habitació de casa o a l'aula d'estudi del conservatori.

J. M. : Pots parlar-nos del programa que interpretaràs en els concerts que oferiràs en la teva gira en la Xarxa de Músiques?

M. B: Del silenci a l'emoció és el programa que portaré a tots els concerts de la gira Xarxa de Músiques. És una selecció de les obres més representatives de la història de la viola de gamba, on silenci i emoció són compartits per a comprendre l'evolució i l'esplendor d'aquest instrument, fins al seu més profund desús i oblit. A més, no deixa de ser un viatge musical i pedagògic amb músiques angleses, alemanyes, franceses i austríaques.

J. M. : Què significa per a tu el moviment de Joventuts Musicals?

M. B: Joventuts Musicals és una entitat fonamental i indispensable en el sector musical. A través de concursos, s'ofereixen gires de concerts perquè la millor música i de la mà del talent nacional, arribi a tot arreu. Al meu entendre, aquesta és la millor manera de donar visibilitat i embranzida a tots els músics que desitgen fer del seu instrument, la seva professió.

J. M. : Quins projectes futurs tens?

M. B: Ara mateix estic amb el meu germà Carlos treballant en la segona edició del FestivalMuribalta que realitzem a la comarca de la Ribera Alta de l'Ebre. Són un total de 55 actes en els quals s'inclouen concerts, tallers pedagògics, conferències i concerts socials. És un projecte que em fa especial il·lusió, ja que jo soc d'Alagón, i veig com les esglésies  dels pobles pròxims s'omplen de música i felicitat. Paral·lelament, estic acabant el meu màster a la Haia, i enguany crec que tindré l'oportunitat d'estrenar-me tocant les famoses àries de les passions de Bach per a viola de gamba. Estic estudiant aquest repertori tan anhelat pels violagambistas, però tan difícil de poder tocar per la falta d'oportunitats. També, el setembre de 2023 enregistraré el meu primer disc sol amb Catalunya Música, com a part del premi que em van atorgar en el Primer Palau 2021. Interpretaré algunes obres que mai han sonat amb la viola de gamba. En tinc moltíssimes ganes!

J. M. : Què és el que més t'agrada de ser músic?

M. B: Des de petit vaig voler ser músic per a fer feliç a la gent. Concebo la música com una eina per a compartir generosament coneixement, inspiració i bellesa. La música facilita viatjar i conèixer noves cultures; compartir escenari amb músics de gran inspiració; i interpretar belles músiques d'autors increïbles que ja no estan amb nosaltres, i el llegat dels quals perdura i no ens deixa d'emocionar.