Entrevista a AURORA PEÑA, soprano

“Abordar repertoris, estils i formats diferents enriqueix molt”

Nascuda a Quart de Poblet, municipi als afores de la ciutat de València, Aurora Peña va començar a cantar de petita al del cor col·legi fugint de les classes de natació. Des del primer dia destacava cantant i encara no havia passat mig any des  que el cor va començar, que ella ja n'era la solista. Va canviar el cor del col·legi pel cor infantil de l’escola coral de Quart de Poblet i d’allà al conservatori. Als 15 anys ja tenia clar que volia ser cantant, però a més de cant va decidir estudiar també a la Universitat la carrera de Filologia anglesa. Aurora Peña va guanyar el primer premi del Concurs de Cant Líric Germans Pla Ciutat de Balaguer 2021.

JOVENTUTS MUSICALS: Què et va atraure del cant per voler dedicar-te a ser cantant?

AURORA PEÑA: Des de petita tenia bona oïda i dots per cantar. A la meva família no hi havia músics, però la meva àvia cantava molt. Vaig començar a cantar perquè de petita anava a la piscina a fer natació i no m’agradava. Quan un dia van dir a la classe de primària que volien crear un cor, m’hi vaig apuntar perquè els assajos eren a la mateixa hora que les classes de natació. El cor va començar al setembre, amb el curs, i el desembre ja feia el meu primer solo i poc després vaig passar a ser la solista del cor del col·legi.  Més tard, vaig anar a l’escola coral de Quart de Poblet, a València, d’on sóc jo. Aquest cor aporta nenes al Palau de les Arts. En un moment donat, el director del cor infantil en va proposar que em presentés al conservatori. Jo ja havia començat a estudiar piano. Vaig entrar al conservatori als 13 anys, i a partir dels 15 vaig començar el grau mig i ja no vaig tenir cap més dubte: em volia dedicar a cantar. De petita volia ser escriptora, i tot i dedicar-me al cant, no he deixat d’escriure.

A més del conservatori, també vas estudiar una carrera a la Universitat, Filologia anglesa, què t’ha aportat la teva carrera universitària a la teva carrera com a cantant?

Des de petita era molt estudiosa, no em costava gens. Sempre treia bones notes. A la meva família no hi ha músics i als meus pares els inquietava una mica que volgués ser cantant i com veien que tenia facilitat per estudiar em van animar a continuar al Conservatori i estudiar alhora una carrera a la Universitat. Com m’agradava la literatura vaig triar Filologia anglesa, que em permetia, a més, aprendre bé una altra llengua. Estudiar una carrera universitària t’estructura la ment d’una manera que no ho fa la música. El que vaig estudiar a la Universitat m’ajuda cada dia, en la manera d’estructurar l’estudi i d’organitzar-me les sessions de treball.

Escrivint has guanyat diversos premis literaris, et veus escrivint el llibret d’una òpera que tu mateixa puguis cantar?

Escriure un llibret, no. Els premis literaris que vaig guanyar eren juvenils i de poesia, però si que m’agradaria que algun compositor poses música als meus poemes o rebre l’encàrrec d’escriure poemes perquè algú els hi posi música.

Has guanyat diversos concursos de cant, quin paper creus que juguen els concursos en la carrera dels joves músics?

Els concursos són una de les vies que tenen els joves cantants per donar-se a conèixer. Jo he guanyat alguns concursos, i m’he presentat a molts més que no he guanyat. Moltes vegades l’interès no és únicament guanyar, sinó estar present, conèixer altres cantats que poden ser companys teus en el futur, conèixer directors de teatres, als membres del jurat, programadors, agents artístics. És una de les moltes maneres que hi ha per obrir-se pas en aquest món del cant.

Faràs una gira en marc de la Xarxa de Músiques i a més participaràs en un concert a L’Auditori de Barcelona en el Festival Emergents. Faràs dos programes diferents. Pots parlar-nos primer del programa del recital amb cançons i àries d’òpera i sarsuela titulat Nuit d’Étoiles que faràs en la gira per la Xarxa de Músiques?

Aquest programa, que faré acompanyada al piano per Giorgio Celenza, es titula Nit estrellada i descriu a través de cançons, alguna ària d’òpera i romances de sarsuela una nit des del capvespre fins a la matinada.

I el programa que interpretaràs en el concert del Festival Emergents de l’Auditori de Barcelona? 

És un concert al voltant del compositor d’Ontinyent José Melchor Gomis (1791-1836). Va ser un compositor associat al Trienni Liberal i amb l’arribada al tron de Ferran VII va haver d’exiliar-se a París, on es va trobar amb Manuel García, Pauline Viardot, Santiago Masarnau i Gioachino Rossini al voltant del qual van fer un cercle artístic. És un concert que gira al voltant d’aquest cercle musical a París de començament i meitat del segle XIX amb obres de Rossini, Manuel García, Melchor Gomis, Viardot i Masarnau. Un programa molt interessant amb música d’una qualitat extraordinària, però molt poc coneguda. Estic preparant un enregistrament. Aquest recital el faré amb el pianista Juan Songel.

En quin gènere et trobes més a gust cantat, l’òpera o el lied i la cançó i l’oratori?

M’agrada variar. Com més ric és el bagatge d’un cantant, millor. Abordar repertoris, estils i formats diferents enriqueix molt. Quan faig molt repertori barroc, sovint trobo a faltar el repertori romàntic i quan canto molt bel canto, trobo a faltar interpretar oratori.

Què significa per tu el moviment de Joventuts Musicals?

És un moviment molt necessari perquè dóna oportunitats als joves. Agraeixo molt poder fer aquesta gira amb uns programes pensats i preparats per mi, tant a la gira de concert per la Xarxa de Músiques com al recital a l’Auditori de Barcelona.

Quins projectes futurs tens?

A més d’enregistrar un disc al voltant del cercle musical de Melchor Gomis a París, a finals de febrer cantaré en una versió de concert a l’Auditorio Nacional de Madrid Acis i Galatea d’Antonio de Literes amb l’Ensemble Concerto 1700. També tinc un projecte que em fa molta il·lusió i que es titula L’ombra de Farinelli amb Jordi Domènech en el qual interpreto música que podia haver cantat Farinelli de compositors de la seva època, com Vivaldi, Porpora, Scarlati, Vinci, Händel i del seu germà, Riccardo Broschi. I a finals de març debutaré al Palau de les Arts de València amb un oratori. Aquest 2023 es presenta molt ple d’activitat.

Què t’agrada de ser cantant?

L’art existeix perquè la gent s’evadeixi o experimenti una catarsi, això és el que més m’agrada, poder fer que el públic s’emocioni, que es commogui. I m’encanta la tècnica vocal i investigar sobre ella. És sempre un repte per mi.

Qui és el teu referent/ídol musical?

Vocalment, una soprano que m’agrada molt és Jessica Pratt. Em meravella la seva solvència tècnica i alhora el natural que sembla. I una cantant que admiro i que em desperta molta curiositat és Cecilia Bartoli. A més d’intèrpret és productora i controla tot el que fa en la seva carrera. La manera com aborda la coloratura és molt interessant i aporta personalitat a tot el que fa. Ella és per mi un model a seguir.