Entrevista amb el trombonista Eusebio Sáez

Fa poc vas guanyar el Concurs Permanent de JM. Com el vas viure? Quins records et porta?

Fou una experiència molt important per a mi. Vaig aprendre coses i sensacions noves que normalment no s’ensenyen a cap escola o conservatori, i que només s’aprenen a través de l’experiència. En general en tinc molt bon record: amb els concursants, l’organització... Hi va haver molt bon ambient els dies que vaig passar a León durant el concurs.

Has fet ja concerts al nostre circuit arrel del premi. ¿ Com valores la projecció que suposa aquesta part del premi?

Creo que més important que ser premiat o ser remunerat a través d’un premi, és fer-ho a través de concerts. L’oportunitat que brinda l’organització de Joventuts Musicals és excepcional ja que és molt difícil avui en dia poder organitzar-se un mateix concerts en bones sales, amb publicitat... etc.

Creus que els concursos són importants o indispensables per a la carrera d’un jove músic?

Els concursos són necessaris per a tots els músics, no només pel prestigi que representa guanyar algun premi, sinó per a adquirir experiència i maduresa, tant musical com extra musical. També és una manera de demostrar-se a si mateix les possibilitats que un té.

Com va ser l’elecció del teu instrument?

Jajajaja.... Sempre que em fan aquesta pregunta esclafo a riure. Tenia vuit anys, i a l’escola de música de la banda del meu poble arribà el dia d’elegir instrument. Jo volia tocar el requinto  perquè un  germà de la meva àvia el tocava. Llavors el "tío Elías", que era l’encarregat dels instruments de la banda, em preguntà: Què vols tocar? Jo no em vaig recordar de la paraula requinto i el primer que em va passar pel cap fou: El trombó de vares. Ell em contestà: No! Haurà ser el de pistons perquè encara ets molt petit... I fins avui continua essent el meu instrument. Curiós, no? 

Bona part dels músics de vent de les nostres orquestres provenen del País Valencià. A què creus que és deu aquest fet?

Quan em parlen sobre aquest tema jo sempre faig la mateixa  comparació, al País Valencià passa el mateix amb els músics de vent que al Brasil amb els jugadors de futbol. N’hi ha tants que només per estadística han de destacar alguns. Un exemple és el meu poble Buñol, que té 10000 habitants dels quals 500 aproximadament són músics, entre professionals, amateurs i estudiants. Aquesta tradició prové de les bandes de música civils de finals del s.XIX, molt abundants en les poblacions del País Valencià. A l’OBC en el vent hi ha 16 músics del País Valencià, i n’hi ha repartits per totes les orquestres nacionals, i fins i tot internacionals.

La teva carrera t’ha dut a ser solista, ja, d’orquestres tan importants com la de Navarra i actualment la Simfònica de Barcelona. Ha estat molt difícil, aquest camí?

És qüestió de disciplina. De molta disciplina i d’estudi conscient i constant. També compta estar en el moment adequat i amb les condicions adequades per a poder guanyar una plaça en una orquestra sifònica. A més cal ser conscient de com tocar en unes proves, ja que no és el mateix un concurs que un concert o que unes audicions d’orquestra.

Per un instrument com el teu, com veus l’apartat de la música de cambra? Necessari, complementari, difícil?

A part de gaudir-la, la música de cambra és imprescindible per a la formació de qualsevol músic, ja sigui solista o orquestral. Qualsevol instrument ha de tenir la capacitat de poder fer música al costat d’altres, de fet una orquestra sifònica és una agrupació de cambra gegant.

Formes part d’algun grup de cambra de forma estable?

Sí. Del Quartet de Trombons de Barcelona (QTB). És un conjunt que té més de 15 anys i pel qual han passat els trombonistes més prestigiosos de Barcelona. És un projecte que volem rellançar, que torni a tenir el prestigi que tenia. Per exemple aquesta temporada actuarem dins del cicle de cambra de l'Auditori  amb un programa molt atractiu que inclou quartets coneguts com els Cinc impromptus de Koetsier o la Suite parisienne de Mortimer. 

Parla’ns una mica del programa que faràs a la gira i per què l’has elegit

A l’hora d’escollir el repertori per a la gira vaig donar molta importància a que fos original per a trombó i piano, ja que hi ha gran quantitat de transcripcions per a aquesta formació. També he apostat per la varietat, tres sonates de compositors  amb estils diferents: Paul Hindemith, Jaques Castérède i Salvador Brotons. Totes comptes amb un caràcter molt diferent, a més d’explotar les qualitats tímbriques i virtuosístiques del trombó de diferent forma. La sonata de Brotons, a part de ser excel·lent, la vaig escollir perquè crec que és important difondre música de compositors del nostre país.

Quins són els teus pròxims compromisos professionals?

Els meus compromisos més pròxims són afrontar la meva quinta temporada a l’OBC i disfrutar amb el Quartet de Trombons de Barcelona.

Quines t’agradaria que fossin les teves fites professionals immediates?

L’àmbit pedagògic és molt important per a un músic i m’agradaria començar a concentrar-me en aquesta faceta. Penso que ha de ser molt gratificant poder transmetre informació des de l’experiència i veure progressar els alumnes. També m’agradaria continuar fent concursos, aquest cop a nivell internacional, i concerts.