Entrevista a Sara Bañeras, soprano

“Cantar em fa sentir que puc expressar-me, ser lliure i transmetre el que no sé fer de cap altra manera”

La soprano barcelonina Sara Bañeras va trobar des de ben petita en la música i el cant un camí per superar la seva timidesa. Sobre l’escenari era la nena més feliç del món i ha fet de la música i el cant la seva professió. Va estudiar cant al Conservatori Superior de Música de València, però la seva curiositat infinita la va portar a la Universitat on es va llicenciar en Economia, disciplina que, assegura, també l’ajuda en el món de la música. El 2021 va guanyar el primer premi del Concurs Josep Palet que organitza Joventuts Musicals de Martorell.

Què et va atraure del cant per voler dedicar-te a ser cantant?

Des de petita he volgut ser cantant. Ja als 5 anys em volia dedicar a cantar perquè cantant i fent petits concerts em sentia molt bé i còmode a l’escenari. La gent estava contenta, m’aplaudia i em regalaven flors! Ara segueixo cada dia volent ser cantant amb arguments una mica més profunds, però que no s’allunyen molt de quan era petita. Cantant sento que puc expressar-me, ser lliure i transmetre alguna cosa als altres com no sé fer de cap altra manera.

Has guanyat diversos concursos, quin paper creus que juguen els concursos en la carrera dels joves músics?

Els concursos són grans plataformes perquè els joves es donin a conèixer. Et poden ajudar a impulsar la teva carrera artística oferint-te concerts, projectes, beques, econòmicament. Els concursos són complicats i també tenen un fort desgast psicològic, però alhora et fan créixer. Has de cantar davant d’un jurat que t’analitza i et compara amb la resta dels concursants. Jo he après que la millor manera d’abordar els concursos és no comparar-te amb ningú i centrar-te a donar el millor de tu mateixa, no només tècnicament que és el primer que fem tots, sinó també amb el cor, mostrant qui ets, que només per ser tu, ets única en el món. Llavors és quan realment gaudeixes concursant i comparteixes i aprens dels teus companys, perquè tots tenen qualitats úniques i especials.  

A més de cant, has estudiat Economia a la Universitat. Quin paper juguen els teus estudis universitaris en la teva carrera com a cantant?

La carrera d’Economia m’ha ajudat a veure el cant des d’una altra perspectiva. Sempre he estat interessada a aprendre, sobre moltes coses, des de Ciència a Història, passant per Filosofia i Matemàtiques, una mica de tot. Crec que estudiar Economia m’ha aportat ser molt més conscient del meu paper en la indústria musical com un producte, comprendre com funcionen els diferents mercats associats a la música, conèixer millor el context socioeconòmic del món i dels seus països.  

Pots parlar-nos del programa del recital amb lied, cançons i romances de sarsuela que oferiràs en gira?

El programa, titulat Via Musicae (Camí de la música) comença amb algunes de les evocadores cançons de Richard Strauss per portar-nos tot seguit a la passió i drama dels tres Sonets de Petrarca de Liszt. La segona part està dedicada a la música espanyola i catalana. Interpretarem cançons catalanes des d’Eduard Toldrà, passant per Frederic Mompou, Amadeu Vives i un compositor actual, Miquel Ortega. També interpretaré una cançó d’Alícia de Larrocha, poc coneguda com a compositora, de la que aquest any es commemora el centenari del seu naixement. Finalment, he inclòs una romança de gran bellesa de la sarsuela Mirentxu, en eusquera. A més, tinc la sort de comptar amb José Ramón Martín acompanyant-me al piano, un pianista que no només té una trajectòria professional admirable, sinó que transmet en cada una de les notes que toca amb gran sensibilitat, profunditat i passió. És un programa que estic segura que despertarà l’interès i farà gaudir el públic que vingui als nostres concerts.

En quin gènere, òpera o lied, cançó i oratori et trobes més a gust i quin repertori és el teu preferit?

Aquesta és una pregunta molt complicada. Últimament, sento la necessitat de cantar cançons de compositors contemporanis i poc coneguts. És molt gratificant descobrir nou repertori, tenint com a font pràcticament només la partitura i poder arribar a interpretar el que el compositor s’ha imaginat, a més d’aportar-hi la teva pròpia essència. Sempre m’ha agradat molt l’òpera i gaudeixo molt recreant cada un dels personatges que he d’interpretar. Violetta Valery és ara per ara la nineta dels meus ulls. Soc una enamorada de l’òpera italiana: Verdi, Puccini, Rossini, Donizetti, Bellini, la meva veu se sent especialment còmode en tot el repertori de bel canto. No puc deixar de mencionar l’òpera francesa (Massenet, Bizet, Gounod), a Mozart i Richard Strauss. No només sóc cantant, sinó que m’agrada escapar-me al món de l’òpera sempre que puc. I l’oratori? Tinc moltíssimes ganes de cantar oratori, però la vida de moment no m’ha portat gaire per aquest camí. Vaig gaudir molt cantant els Carmina Burana fa uns anys i ja fa temps que estic ampliant repertori estudiant algunes obres que són una preciositat: La creació de Haydn, el Messies de Händel, la Missa de Coronació de Mozart, l’Elies de Mendelssohn. Ben aviat m’hi sentireu.

Què significa per a tu el moviment de Joventuts Musicals?

Conec Joventuts Musicals des de fa anys. Joventuts Musicals de Sant Cugat m’ha donat suport al llarg de la meva trajectòria i amb ells vaig fer els meus primers concerts com a cantant professional. Crec que és molt important que hi hagi una plataforma com Joventuts Musicals que doni oportunitats als joves músics perquè desenvolupin el seu potencial en un escenari.

Quins projectes futurs tens?

Pròximanent tinc uns quants compromisos internacionals. Interpretaré a la Marquesita de la sarsuela El barberillo de Lavapiés a Cracòvia (Polònia) en versió concert dirigida per José Miguel Pérez Sierra. El setembre viatjo a Colòmbia per tornar a cantar el paper d’Adina de L’elisir d’amore en diverses ciutats. L’any passat la vaig cantar a Bogotà i gràcies a la bona acollida, ara hi tornaré.

Què t’agrada de ser cantant?

Pràcticament tot. La diversitat de projectes, una vida sense rutina, viatjar, conèixer llocs, cultures, gastronomies, persones i viure experiències diferents, assajar amb els companys, estar envoltada sempre de música, però sobretot la felicitat que m’aporta estar en un escenari.

Qui és el teu referent musical?

Molts. Per mencionar algunes sopranos de referència, Maria Callas, Montserrat Caballé, Renata Scotto, René Fleming, o algunes més actuals, com Lisette Oropesa o Marina Monzó. També són referents per a mi artistes com Freddie Mercury, Bobby Mac Ferrin o Rosalia.