Entrevista a Jordi Domènech, director del POLIFEM CONSORT

Aquest proper dissabte comença la residència del POLIFEM CONSORT a Moià. Per això hem parlat amb el seu director, el contratenor i clavecinista Jordi Domènech

JOVENTUTS MUSICALS: Què significa per a vosaltres poder ser els Artistes Residents de Joventuts Musicals de Moià?

JORDI COMÈNECH: És un pas endavant en la consolidació de la nostra agrupació amb la possibilitat de poder treballar de manera continuada, de manera que ens permeti muntar, presentar i aprofundir en nous programes.

Com sorgeix Polifem Consort?

L’Anna i jo ens coneixem de fa molt temps i ens dedicàvem tots dos a la música antiga sense col·laborar un amb l’altre. Una vegada vaig llançar la idea de preparar alguna cosa junts, i l’Auditori Atlàntida de Vic va respondre de manera entusiasta.

Perquè aquest nom?

Just quan va sortir la possibilitat de fundar un nou grup jo estava dirigint l’òpera de Händel Acis i Galatea que, de fet, té un tercer personatge, Polifem, que és qui mou tota l’acció. I vaig pensar que era estrany que un personatge que desencadena tot el drama no tingués ni lloc al títol. A més, buscàvem un nom que no calgués ser traduït.

Quins trets us distingeixen?

D’entrada, la gran experiència que tenim, tant l’Anna com jo, en el món de l’òpera i la vocalitat barroca ja que hem participat en innombrables muntatges operístics, ella com a violinista, jo com a cantant. Per altra banda, l’experiència amb la creació contemporània, l’Anna igualment com a solista, i jo com a compositor, ens permet d’abordar el repertori tenint en compte tant la tradició però sense oblidar l’atreviment. I, per acabar, crec que som dels pocs conjunts que poden abordar la música antiga i la contemporània en un mateix concert. Ho hem fet amb el nostre programa La Follia, amb gran èxit, i crec que hem estat dels primers en barrejar dues disciplines a vegades tant allunyades.

Què podeu destacar del programa que oferireu d’aquí uns dies a Moià?

La base del programa és la música per a violí del seicento italià, que combina la retòrica i una melodia de manera única i lliure i que s’ha d’abordar amb un gran sentit dramàtic i amb imaginació. Això fa que cada peça sigui un món de diferents possibilitats, totes elles explosives!

Què significa per a vosaltres el moviment de Joventuts Musicals?

Una part fonamental en la nostra vida com a músics i com a societat.

Quins projectes futurs teniu que es puguin explicar?

El nostre primer oratori llarg: “La conversione di Maddalena” amb quatre solistes i que també presentarem a Moià, a l’estiu. I, una mica més enllà, l’estrena d’una nova òpera “El tàvec” amb llibret d’Albert Arribas, basat en un conte d’S. Zweig, música meva, el contratenor Xavi Sabata com a protagonista, la direcció escènica de Xavier Albertí i Polifem Consort, amb instruments barrocs però tocant a vegades en estil antic i a vegades amb estil contemporani. I esperem poder presentar aviat un nou programa a Moià: “El naixement d’Orfeu” que ens parla del naixement de l’òpera, amb la veu extraordinària del baríton Ferran Albrich.

Què és el que més us agrada de ser músics?

Bé, més que agradar és que la música és part indestriable de la nostra vida i del nostre funcionament. Vivim, treballem, viatgem, ens enfurismem, pensem i ho expressem amb música.