Entrevista amb el pianista Diego Catalan Flores

Vas guanyar fa poc el Concurs Permanent de JM. Com ho vas viure? Quin records et porta?

 La veritat, va ser una satisfacció molt gran, ja que és un premi que et dóna l'oportunitat de conèixer llocs nous (per a mi, almenys), donar-te a conèixer, rodar el programa. És d'agrair la confiança que dipositen en mi Joventuts Musicals de Catalunya oferint els concerts, que avui en dia és difícil trobar persones que t'ajudin així

Has fet concerts en el nostre circuit arran del premi?. Com valores la projecció que suposa aquesta part del premi?

Crec que aquests seran els primers concerts amb aquest premi i com deia abans és importantíssim que hi hagi ajudes d'aquest tipus per a persones que hem d'anar creixent a poc a poc amb l'ajuda dels familiars i professors principalment, però que amb aquests premis et donen un empenta cap endavant, ara només espero que la gent que m'escolti em pugui valorar i personalment no puc fer sinó agrair de nou totes aquestes ajudes.

Creus que els concursos són importants o indispensables per a la carrera d'un jove músic?

Indispensables no, però importants crec que sí ja que en ells pots conèixer gent important, aprendre molt dels companys que es presenten, et donen l'oportunitat de tocar en sales grans, i, si a més tens sort i et premien, millor, ja que molts premis són gires de concerts que t'ajuden a créixer com a intèrpret.

Formes part d'algun grup de cambra o et centres més en la teva carrera com a solista?

Bé, de tant en tant col·laboro amb altres instrumentistes, ja que m'encanta tocar en grup, perquè el piano és molt solitari i s'agraeix sentir-te dins d'un grup. Però de moment els meus estudis s'estan enfocant més en carrera com a solista, tot i que tinc totes les portes obertes.

Creus que la música de cambra està prou valorada al nostre país? O és encara una assignatura pendent?

Sí, jo crec que sí, el que passa que la crisi afecta massa.

Has actuat ja com a solista amb orquestra. Com recordes aquestes experiències?

He actuat diverses vegades amb orquestra, i sincerament estic desitjant fer-ho de nou. Coneixes molta gent d'altres instruments, i a més estàs pendent de les diverses formes de tocar els altres instruments. Jo, si més no, en cadascuna d'aquestes experiències he après molt, a més de passar-m'ho genial.

Un director?

Simon Rattle

Un solista?

Per no buscar algú que hagi escoltat fa temps, ni en enregistraments ni alguna cosa per l'estil, triaré a dos pianistes que he escoltat en els dos últims mesos a l'Auditori Nacional, ja que vaig sortir sorprès, cadascun en un estil de tocar completament diferents. Un era el jove Rafal Blechacz, recent guanyador del premi Chopin, de qui en destacaria la seva frescor i perfecció barrejada amb la seva harmonia de moviments a sobre de la banqueta. D'altra banda un Grigory Sokolov madur, amb un piano ple i gran que arriba el so fins a la persona de l'última fila de la sala, amb innovacions personals tan naturals que fan d'ell un pianista diferent a tots els altres.

Un compositor?

La veritat és que no m'agrada cap compositor en especial, però alguns que destacaria són Mahler, Brahms, George Crumb, ...

Parla'ns una mica del programa que faràs en la gira i de perquè el vas triar

Vaig triar al costat de la meva professora aquest programa perquè ens va semblar molt atractiu per al públic per la seva varietat d'estils i encant d'algunes obres. Començaré amb una sonata molt viva i graciosa de Haydn en la qual es pot apreciar l'humor característic de l'intel·ligent compositor, seguiré amb dues peces de Schubert -- la segona és una cançó popular centreeuropea que segur que agradarà al públic--, i acabaré la primera part amb els Funerailles de Liszt, obra grandiosa en què es barreja el Liszt místic i terrenal com en moltes de les seves obres. La segona part començar amb una obra d'Olivier Messiaen que mai he tocat anteriorment i vull observar la reacció del públic en escoltar aquesta obra, després ja trenco amb una sonata de Soler que requereix agilitat de dits i finalment Els Requiebros de Goyescas del compositor català Granados.

Quins són els teus propers compromisos professionals?

Doncs sent sincer el meu compromís actual és estudiar, estudiar i ... ... estudiar.

Quines t'agradaria que fossin les teves metes professionals immediates?

La veritat, és que en aquest any que he començat estudis superiors a Madrid, se'm van obrint els ulls cap a noves direccions professionals, així que certament no sé el que em depararà el futur, i quan dic futur dic la setmana que ve per exemple . M'agradaria enfocar la meva carrera potser cap a temes pedagògics o psicològics de com afecta la música a l'ésser humà, també m'agradaria treballar amb grups de gent ... El que veig difícil és que acabi sent compositor o alguna cosa per l'estil.