Entrevista al guitarrita Shota Nakabayashi

“En un concert, el meu objectiu és que el públic vulgui tornar a escoltar la guitarra clàssica en directe”

Shota Nakabayashi va néixer al Japó el 2000 i des de petit va sentir passió per la guitarra fins al punt de traslladar-se a Espanya per prosseguir els seus estudis de guitarra. Guanyar el Concurs de Juventudes Musicales de España ha suposat un salt important en la seva carrera com a guitarrista i li ha permès conèixer la violoncel·lista Eva Arderíus, també guanyadora del Concurs de Juventudes Musicales de España amb la qual ha enregistat un disc a duo, Luz de Cante.

JOVENTUTS MUSICALS: Què et va atreure de la guitarra per a voler dedicar-te a ser guitarrista?

SHOTA NAKABAYASHI: Crec que la guitarra té l'encant de poder produir, en un mateix instrument, des de sons grans com els d'un piano fins als més delicats. Escoltant i tocant la guitarra des de petit, vaig anar a poc a poc sentint el desig de convertir-me en guitarrista.

Has guanyat premis en concursos, quin paper creus que juguen els concursos en la carrera dels joves músics?

Crec que els concursos són una gran oportunitat per als joves intèrprets. Molts ofereixen com a premi la possibilitat de fer concerts, i a més permeten conèixer altres músics de la mateixa generació que comparteixen la mateixa passió per la música.

Vas néixer al Japó, què et va portar a Espanya per a prosseguir els teus estudis de guitarra?

Al Japó és comú que els estudiants vagin a l'estranger per a cursar estudis universitaris o de postgrau. El meu professor al Japó també havia estudiat a Espanya, i com sempre m'havia agradat la música espanyola, vaig decidir venir a aquest país per a aprendre-la en el seu lloc d'origen.

Fas concerts en solitari i també has tocat amb orquestra, com abordes cadascuna de les modalitats?

Quan faig un concert, el meu objectiu principal és que el públic vulgui tornar a escoltar la guitarra clàssica en directe. En els recitals en solitari, intento transmetre l'encant de la guitarra a través d'un repertori variat: música espanyola, japonesa, des de l'època barroca fins a la contemporània. En canvi, quan toco amb orquestra, la cosa que més valoro és la possibilitat de construir una obra en conjunt amb el director i amb els altres músics. En aquests casos no em sento un solista separat, sinó més aviat un membre més de l'orquestra que crea la música al costat de tots.

T'interessa també la pràctica de la música de cambra?

Sí, últimament he tingut més oportunitats de fer música de cambra. Recentment, he enregistrat el CD Luz de Cante en duo amb la violoncel·lista Eva Arderius, guanyadora de la secció de corda del Concurs de Juventudes Musicales de España. Aquest concurs va ser el primer punt de trobada entre nosaltres i a partir d'aquí va sorgir l'oportunitat de gravar junts el disc.

En quin període musical et sents més a gust com a intèrpret?

Sens dubte, amb la música espanyola. Va ser el que em va portar a decidir estudiar a Espanya, i en viure aquí he pogut entrar en contacte amb la cultura i amb la música viva del país, la qual cosa ha incrementat encara més el meu interès i passió per ella.

Pots parlar-nos del programa del concert que oferiràs en la teva gira per Catalunya titulat Llum i ombra?

En aquest programa interpreto obres de diferents èpoques i amb diferents caràcters. Presento, per exemple, una transcripció del famós Nocturn Op. 9 Núm. 2 de Chopin, Ojos verdes de Manuel López Quiroga i peces de Francesc Tárrega com la part de llum, mentre que obres de Hans Werner Henze, Leo Brouwer i la Sevillana de Joaquín Turina conformen la part d’ombra. La meva intenció és alternar tots dos tipus d'obres per a recrear un efecte similar al de la llum i l'ombra.

Què significa per a tu el moviment de Joventuts Musicals?

Guanyar el Concurs de  Juventudes Musicales de España va ser un pas molt important en la meva carrera. Va ser la primera vegada que vaig guanyar un concurs amb tanta història, i a més un dels premis era la possibilitat de fer concerts en diferents llocs. El concurs es va celebrar al Real Conservatori Superior de Música de Madrid, on jo estudiava, i em va fer molta il·lusió guanyar en un lloc amb tants records per a mi.

Quins projectes futurs tens?

L'any vinent faré recitals en solitari a Espanya i participaré en un projecte amb la Fundació Juan March i la companyia d'Antonio Najarro, on col·laboraré amb altres instruments i ballarins. És un entorn molt diferent del dels meus recitals habituals i em fa moltíssima il·lusió. A més, també tinc previst gravar al Japó el meu primer CD com a solista.

Què t'agrada de ser músic?

El que més m'agrada és poder compartir amb persones de tot el món la música que m'apassiona i investigo cada dia. Els moments en què, després de la meva interpretació, el públic em regala aplaudiments i comentaris plens d'emoció són records inesborrables per a mi.

Qui és el teu referent o ídol musical?

El meu referent és el guitarrista espanyol Manuel Babiloni. Va ser mestre del meu professor al Japó i va visitar el meu país unes deu vegades abans de morir el 2015. Des de petit vaig tenir l'oportunitat d'escoltar-lo en concert i d'assistir a les seves classes magistrals. La seva actitud cap a la música i el seu amor sincer per ella em van marcar profundament, i continua sent una de les figures que més admiro.