Entrevista a Raúl Sabiote, bombardí

RAÚL SABIOTE, bombardí

“Sense haver guanyat el concurs de Joventuts Musicals, el paper del bombardí no estaria tan obert com ho està ara”

Raúl Sabiote (Almeria, 1998) va arribar al bombardí per casualitat, perquè va demanar d’estudiar la tuba, però com era massa petit li van aconsellar començar amb el bombardí i al llarg dels seus estudis musicals va decidir no deixar-lo. Ara diu que estudiar aquest instrument tan poc conegut en el món del concert ha estat un camí bonic i divertit i que malgrat que té poques sortides laborals li ha aportat avantatges en els concursos que ha guanyat, entre els quals el de Joventuts Musicals d’Espanya, que assegura que ha permès que el paper del bombardí estigui tan obert com ara està. Actualment, estudia direcció a Suïssa i es vol dedicar a dirigir bandes i brass bands.

JOVENTUTS MUSICALS: Què és el que et va atreure del bombardí per voler estudiar aquest instrument?

RAÚL SABIOTE: En principi, res, si et soc sincer. El meu avi era clarinetista i al meu pare li agrada molt la música i em van inculcar aquest amor per la música. Al bombardí hi vaig arribar perquè quan vaig haver de triar instrument al  conservatori elemental hi havia tanta gent a la cua que el meu pare cansat d’esperar va decidir anar a prendre un cafè i quan vam tornar ja cua era més petita, però també quedaven molts menys instruments i quan em va tocar triar a la pregunta de quin instrument volia tocar vaig contestar la tuba. El meu pare em va mirar amb cara d’increduitat i em va preguntar si estava segur que volia tocar la tuba i vaig dir que sí. Allà hi havia el professor de tuba i va suggerir que com encara era petit, tenia 7 o 8 anys, comences amb el bombardí, que era un instrument més manejable per un nen de la meva edat i així ho vaig fer. Estant al conservatori vaig entrar a la banda juvenil  de l’agrupació musical San Indalecio de La Cañada, una pedania d’Almeria, i després a la banda simfònica i les parts de bombardí eren molt més divertides i agraïdes que les de tuba, i vaig decidir que em quedava amb el bombardí. Més tard, quan vaig començar el grau professional, quan era més gran i tenia més força, podia canviar-me a la tuba, però per mandra vaig optar per quedar-me amb el bombardí.

Doncs has arribat bastant lluny amb el bombardí?

Sí, la veritat no m'ho esperava. És el que volia i ha estat un camí bonic i divertit.

El fet d’haver triat un instrument com el bombardí et limita més professionalment que si haguessis triat la tuba?

En temes laborals sí. A Espanya no hi ha brass bands i de les bandes que hi ha, molt poques tenen plaça de bombardí. Actualment, estudio direcció i m'estic especialitzant en aquesta mena de grups, brass bands i bandes.

La singularitat de l'instrument pot ser, per altra banda, un avantatge, al marge que sigui més difícil de trobar feina perquè no hi ha places bombardí a les bandes i les orquestres? 

En els concursos sí que ha estat un avantatge gran, perquè acostumo a ser l'únic concursant que toca el bombardí i sorprèn. Després d'haver escoltat sis o set pianistes, escoltar un instrument tan diferent crida l'atenció. Però, per altra banda, el fet de ser diferent et penalitza a l'hora que et programin concerts. És una cosa que a través de la meva carrera estic intentant canviar. El programa de l’enregistrament que he fet i que es publicarà en els pròxims mesos, ha estat difícil dur-lo a les sales de concerts, perquè l’envio als programadors i quan veuen un bombardí es pregunten quin instrument és aquest i pensen que si el programen els costarà vendre les entrades més que si fos un piano o un violí. I no soc l’únic, uns amics que també van estar a Xarxa de Músiques, els Kambrass Quintet, que són catalans, també han tingut dificultats a l'hora que els programin perquè es pregunten què pot fer un quintet d’instrument de vent metall. És qüestió que la gent obri una mica la seva ment i siguin més curiosos i s’atreveixin a provar. Molts dels que venen a escoltar-me després em venen a veure per dir-me que els ha agradat molt. Ara m'estic dedicant molt a les xarxes socials amb la intenció de poder acostar el bombardí més gent que no el coneix. I a poc a poc anem obrint una mica al públic un instrument que es menysté i que no se’l prenen seriosament. Ja ha passat en el repertori orquestral on només un parell de compositors es van fixar en el seu so per a compondre alguna cosa i incloure’l en l'orquestra romàntica. És un instrument molt agraït i sonorament aporta molts colors.

Finalment has estudiat també la tuba?

No. En el sistema educatiu d’Espanya el bombardí i la tuba estan junts en el mateix grau. I quan acabes el grau professional et donen la titulació de professor amb la qual pots anar a qualsevol escola de música a ensenyar. El problema és que et donen la titulació de tuba, sense haver estudiat mai la tuba. Jo tinc el títol superior de tuba i la tuba l’he tocada només un parell de vegades per fer broma. No és gens professional ni seriós. Soc un especialista en bombardí.

I es pot fer alguna cosa?

És una cosa que estem intentant. Hi ha una associació, bombardinos.com, que proven de canviar això. Però és molt difícil i el procés és molt lent. A nosaltres ens consideren tubistas, però la immensa majoria dels que toquen bombardí no podem tocar la tuba. Són instruments diferents.

A més d’on vas néixer, Almeria, vas estudiar al conservatori de les illes Balears i  has marxat a Suïssa per completar la teva formació. Què t’ha aportat estudiar fora?

Ara estic estudiant el meu segon màster dedicat a la direcció de banda i brass band. Quan vaig marxar a les Illes Balears, el sistema educatiu era més o menys el mateix. Però a Suïssa és una altra cosa, ja no és sols un altre idioma és també una altra cultura. T’obre molt la ment compartir les classes amb gent de tot el món. Amb un grup d’amics que toquen el bombardí i vivim i treballem fora fem a l’estiu un curs a Almeria, i el que portem a casa no és només la cultura o el que hem après en un altre país en el qual residim, sinó també els diferents sistemes educatius.

Creus que a Suïssa has tingut més oportunitats com a jove que la major part dels que s’han quedat a Espanya?

Sí. A Suïssa la cultura es mira d'una altra manera. No els importa invertir en cultura i penso que això és el que fa d'aquest sistema educatiu totalment diferent. A Espanya les bandes treballen amb un material que es comparteix, no es compra. La mentalitat d'invertir en material per a nosaltres mateixos no existeix. Jo a Suïssa tinc una llibreria sencera de partitures que a Espanya seria moltprobablement  fotocòpies.

Has guanyat diversos concursos, entre ells el primer premi de la modalitat de vent metall del concurs de Joventuts Musicals d'Espanya. Quin paper creus que juguen els concursos en les carreres dels joves músics?

Als concursos he anat seguint el consell dels meus professors, d’anar-hi a veure quin era el panorama. He anat a escotar alta gent, a conèixer gent d’altres cultures i a fer-ho el millor possible. És important no obert a altres coses, però al concursos sempre s’hi ha d’anar donant el millor d’un mateix, donant el màxim rendiment. Tots volem guanyar, no ens enganyem. I que el públic el valori, al final no toquem per a nosaltres, toquem per al públic, i entre aquest públic de tant en tant hi ha experts que et jutjaran. No t'has de prendre aquest judici com una cosa determinant en la teva carrera, sinó com una cosa que t'ajudarà a millorar sempre.

Però quan guanyes això t’afavoreix, per exemple haver guanyat el concurs de Joventuts Musicals d'Espanya t'ha reportat concerts, oi?

Sí, això sí. Guanyar el concurs de Joventuts Musicals d’Espanya i altres concursos m’ha donat una empenta extra per pensar nous programes de concert. Estic molt agraït a Joventuts Musicals pel fet d’haver apostat pel bombardí, perquè sincerament sense haver aconseguit aquest concurs el paper de bombardí no estaria tan obert com ho està ara. Han apostat per aquest instrument i l’han portat a molts llocs on mai havien escoltat un bombardí.

Els concerts que fas normalment són com a solista o formant part d'alguna banda o grup?

Principalment, són concerts com a solista formant duo amb piano, que és el més còmode.

El bombardí només fa duo amb el piano o hi ha altres combinacions?

Depèn de la imaginació que tinguis i com plantegis el repertori.

Hi ha molt repertori original escrit per a bombardí, o has de recórrer a la  transcripció o encarregar obres per fer els programes?

Això depèn de les ganes que tinguis de treballar. El bombardí és un instrument que es crea a finals del segle XIX, i per tant el repertori original és molt limitat, i sobretot se centra en bombardí-piano, és molt poc el que hi ha de repertori. Tinc un duo a Almeria de bombardí amb percussió amb un dels meus millors amics, Ángel Pérez, que també és compositor. Sempre portem noves transcripcions i música original, que intentem buscar o que ell mateix la compon. I amb el duo amb la pianista Yuko Mizutani, amb a qual faig la gira de la Xarxa de Músiques, busquem també el mateix, obres originals, però a més aportar transcripcions. Es poden fer moltes coses.

Les transcripcions te les fas tu mateix?

La majoria sí, però també n’hi ha de fetes. La gràcia, però és continuar fent obres noves.

Pots parlar-nos del programa que oferiràs en la gira que faràs en la Xarxa de Músiques que es titula Resonance?

És un programa bastant eclèctic que barreja obres incloses en l’enregistrament que publicaré pròximament i partitures del repertori tradicional de bombardí, en la qual s'exploten els diferents colors de l'instrument i els seus límits i que comença amb una curiositat, Saxhonia de Jules Selmer-Collery, una obra escrita originàriament per a saxhorn, un instrument avantpassat del bombardí i que inclou una altra obra original per a bombardí d’Ivor Bosanko, Heart in Heart, i una obra escrita per l’instrument per la xompositora Miralles, Agüilla fresca, que vaig estrenar el febrer passat a Lleó i per estrany que soni és un diàleg entre un bombardí i una font. Això barrejat amb transcripcions d’obres de Brahms, Dvorák i la Sonata per a fagot i piano en Sol major de Camille Saint-Saëns, una sonata que em va enamorar i que toco des de fa quatre anys. Una partitura molt difícil per a bombardí, però que és molt agraïda i bonica en la qual pots explotar al màxim el caràcter, els colors i sons de l'instrument.

En el programa que interpretas en la Xarxa de Músiques barreges obres contemporànies amb altres, la majoria, transcripcions de partitures de mitjan segle XIX, tu en quin repertori et sents més a gust?

En el repertori romàntic em sento molt a gust perquè puc explotar musicalment tot i amb el repertori original per bombardí també, perquè és molt cantable, en el repertori més tècnic també em trobo a gust. En canvi, en el contemporani m’interesa petò em resulta més complex.

Estàs estudiant per ser director. Vols ser director d’orquestra o de banda?

La direcció m'ha ajudat molt a millorar com a intèrpret, a analitzar millor les obres, a saber com portar la música i a treballar amb altra gent. Al final, la direcció et fa treballar temes psicològics, com et comuniques durant un assaig, el tema organitzatiu. I també a l'hora de l'estudi, estudies tenint la música al cap, saber què està passant en tot moment i tenir el control. I ara com a intèrpret quan faig concerts amb piano m'estudio també la part del piano, la qual cosa em permet fer una anàlisi completa i tenir una visió de l’obra més àmplia. I sí que m'agradaria dedicar-me a la direcció, perquè el bombardí és un instrument molt complex per a tenir una sortida laboral, però en la direcció a Suïssa ja estic treballant com a director en una banda i començaré el mes de març un projecte amb una brass band per a anar a diversos concursos.

Què significa per a tu el moviment de Joventuts Musicals?

És un moviment que és molt important per als joves músics que intentem fer una carrera, que intentem buscar el seu espai en el món de la música que alhora és complicat i tancat. Crec que molts dels músics del panorama actual nacional no estaríem on som si no fos per Joventuts Musicals.

Quins projectes futurs tens?

Vull continuar investigant per trobar més repertori per a bombardí i m’agradaria preparar un nou enregistrament. El pròxim semestre em concentraré en la direcció i en preparar amb la brass band repertori per presentar-nos a concursos.

Què t'agrada més de ser músic?

Fer concerts i compartir la música amb la gent, veure-la somriure, veure-la empatitzar amb mi. Crec que és una sensació molt bonica el fet de veure que estan gaudint amb el que tu fas.

Quins són els teus referents o ídols musicals?

M'agrada molt el flamenc, el gran Paco de Lucía, Camarón, Dani de Morón... De rock, Queen i de bombardí el meu professor a Suïssa, Thomas Rüedi, Bastian Baumet i Josep Bruguera. També m’agrada molt el violoncel·lista Yo-Yo Ma.