Entrevista amb el pianista Carles Marigó

Fa poc vas guanyar el Concurs Internacional de Piano de Catalunya que organitza JM de Vilafranca del Penedès. Com el vas viure? Quins records et porta?

La veritat, per mi va ser un moment especial. L'any 2004 em vaig presentar per primera vegada a un concurs de piano, i va ser precisament al de Vilafranca. Vaig participar en la categoria B. En aquell moment tenia 17 anys. La categoria Sènior, que acull a gent de fins a 27, quedava molt llunyana; semblava quelcom que no arribaria mai. Guanyar el concurs com a Sènior ha sigut com tancar un petit cicle; l'oportunitat per aturar-se un instant a reflexionar sobre el camí recorregut i continuar endavant amb més forces que mai.

Faràs diversos concerts al nostre circuit arrel del concurs. ¿Com valores la projecció que suposa aquesta part del premi?

Genial. El que més valoro en els premis dels concursos és precisament que t'ofereixin concerts. És a l'escenari on poses en pràctica tot allò que treballes al “taller”. Presentes el repertori que has escollit, que has esculpit, i l'interpretes. De la mà d'un públic disposat a gaudir de la música que els ofereixes, el moment serà únic i irrepetible. És en escena on realment aprens el sentit de la música; autor, intèrpret, públic oient: l'obra torna a néixer.

Creus que els concursos són importants o indispensables per a la carrera d’un jove músic?

Actualment són importants i quasi indispensables per poder començar una carrera com a músic intèrpret. Sense l'aval d'un premi en un bon concurs poca gent inicia la seva carrera com a concertista.

A part d'això, els concursos posseeixen una aplicació “pedagògica” interessant, de cara a l'ensenyament d'un músic: aporten la formació com a “executant”, entès en contraposició a la formació com a “intèrpret”. Preparant un concurs treballes les obres des d'un punt de vista diferent al que faries servir per preparar un concert. En un concurs cal aconseguir la màxima pulcritud en l'execució, tant a nivell de netedat de notes (evitar les notes falses), com a nivell estilístic; les propostes que es presenten en els concursos han d'obeir obligatòriament els canons d'interpretació tradicionals establerts i han d'estar executades sense errors de notes. Preparant un concert “obeeixes” els canons que marca el teu coneixement, oïda i raó. La teva proposta, i la música en si mateixa, s'imposen per sobre de “l'execució” d'una obra. La importància rau, doncs, en aquesta proposta i no en la “pulcritud”. L'aplicació pedagògica interessant que veig en la preparació d'un concurs va en dues direccions. En primer lloc, el cànon establert per la tradició pot servir a l'intèrpret com a punt de partida o com a punt “de fuga” per a crear la seva interpretació; en segon lloc, la preparació del concurs promou en l'intèrpret el control muscular absolut d'allò que interpreta, un control que evita desastres de notes falses, d'errors de memòria, etc.

Com va ser l’elecció del teu instrument?

Pura casualitat. Quan tenia vuit anyets, els meus pares em van apuntar a l'escola de música de Blanes. Jo volia tocar la guitarra, però el director ens va recomanar agafar un altre instrument perquè tenia les mans massa petites (les segueixo tenint). Ens van proposar escollir el piano perquè es tracta d'un instrument amb el que aprens la base de la música: harmonia, polifonia, melodia i forma, i a partir del que pots optar, un cop aconseguida aquesta base, a tocar altres instruments. M'he quedat amb el piano perquè estic enamorat del meu instrument. Em fascinen els infinits recursos sonors que té i sobretot em meravella el repertori que els compositors l'hi han dedicat.

Tot i això, durant un bon temps vaig estar-me guanyant uns calerons amb el tible, tocant sardanes, i amb el saxo, tocant nadales.

Has estudiat amb Vladislav Bronevetsky i amb Irina Plotnikova al conservatori Tchaikovsky de Moscou. Es pot dir, doncs, que pertanys a l’escola russa del piano?

Es podria dir que sí, tot i que la meva formació fins els 18 anys va ser totalment diferent. Abans de començar el grau superior vaig tenir una formació que apuntava a la “tècnica francesa”, que vaig compaginar amb la formació russa un cop vaig entrar a l'Esmuc. Vull considerar que simplement aprenc música i la interpreto de la manera més lògica possible.

La teva carrera t’ha dut a ser solista d’orquestres. Ha estat molt difícil, aquest camí?

Realment, “difícil” no és la paraula. El treball i l'esforç no representen cap dificultat quan els fas amb gust i ganes; sarna con gusto no pica, que diuen.

Val a dir que treballar amb un bon director i una bona orquestra no té parangó dins la formació del músic. Veure, assaig rere assaig, el treball que fa el director, com es comunica amb l'orquestra i com aquesta respon, com construeixen junts una obra, etc. És una lliçó per a qualsevol pianista.

Per un instrument com el teu, com veus l’apartat de la música de cambra? Necessari, complementari, difícil?

La música de cambra és absolutament compatible al treball en solitari (no deixa de ser música), i complementaria si el músic la veu necessària. En el meu cas penso que la música de cambra és absolutament imprescindible. Quantes grans obres ens perdríem sense fer música de cambra?

Formes part d’algun grup de cambra de forma estable?

Actualment no. Però no deixo de fer projectes de música de cambra. Solen ser projectes fugaços; treballar per un concert, assajar i tocar. Sincerament, viure entre Moscou i Blanes no ajuda a poder mantenir un grup estable.

Vegem que el teu currículum no es limita només a la música clàssica, sinó que sovint toques altres gèneres. Què en penses dels encasellaments i les etiquetes?

Les etiquetes són útils per poder descriure quelcom o algú en poques paraules; i és evident que en el moment de la història que vivim, les “poques paraules” i els eslògans estan a l'ordre del dia. Tot i això, penso que un músic és un músic; i ho és en tota la seva extensió. La passió pel coneixement és necessària en qualsevol professió, MAI pots encasellar-te i tancar-te en banda. La música ho abasta absolutament tot, des de l'harmonia, a la gramàtica, passant per la física, la filosofia i les matemàtiques. Reflexionant des d'aquest punt de vista, què és un músic si no coneix el petit món que l'envolta? El jazz, el flamenc, la música per a cobla, la música llatina, la música barroca, la música contemporània; el món de la composició, el de l'anàlisi... aquests altres gèneres formen part del mateix paquet.

Un director?

Valery Gergiev.

Un solista?

Si parlem del món del piano, sens dubte, Sviatoslav Richter.

Un compositor?

J. S. Bach.

Parla’ns una mica del programa que faràs a la gira i per què l’has elegit

En el concert interpreto música de J. S. Bach, D. Scarlatti, F. J. Haydn, F. Liszt, E. Granados i G. Gershwin. A primer cop d’ull pot semblar un programa on els compositors no tenen cap tipus de relació entre si però, de fet, el repertori amaga un potent fil conductor. Cadascun dels compositors que es proposa té una forta relació amb algun dels músics que el precedeixen en el programa. De manera que entre tots acaben construint una original cadena que ressegueix quasi bé tota la producció clàssica. Scarlatti es nodreix del contrapunt i la sonoritat de Bach; Haydn de la filosofia del pre-clàssic Scarlatti; Liszt viu alhora del contrapunt de Bach i de la estètica d'exhibició tècnica de Scarlatti; Granados i Gershwin s'endinsen en el món del nacionalisme musical, un dels pares del qual fou Liszt.

He escollit aquest programa perquè està format per peces que realment m'encanten, i alhora funcionen plegades. És un repertori que et permet explotar els recursos del piano i mostrar un ventall interpretatiu molt ampli.

Quins són els teus pròxims compromisos professionals?

A part de la gira de Joventuts Musicals tinc altres concerts en solitari durant aquest estiu. També tinc projectes en grup. El dia 23 de juliol, fem un concert de música de cambra dins el cicle “Músics en Residència” a Alella. Treballarem el repertori durant la setmana prèvia al concert, en assajos oberts al públic. Es tracta d'interactuar d'una manera diferent amb els oients; que la gent pugui veure com es prepara un concert. De cara a febrer estem preparant un projecte de cambra que es farà a la Casa de la Cultura de Girona, que consisteix en un apropament a la música que manté la dualitat entre “música clàssica” i ”música de jazz”.

Quines t’agradaria que fossin les teves fites professionals immediates?

A nivell immediat, m'agradaria omplir l'agenda de concerts!