Entrevista a la soprano Elionor Martínez

Elionor Martínez (1999, Barcelona) és la guanyadora del Premi Oficial d’Oratori-Lied i del Sisè premi de la recentment celebrada 63a edició del Concurs Tenor Viñas a banda del premi al millor cantant català que ofereix l'Ajuntament de Moià i Joventuts Musicals de Moià.

Esdevé així la primera guanyadora de la categoria Oratori-Lied, que enguany s’ha desenvolupat per primera vegada de manera independent dins del concurs, amb premi oficial, pianista propi i un jurat especialitzat.

A més, l’Elionor també ha estat guardonada amb el premi extraordinari a la millor cantant espanyola i amb diversos premis extraordinaris més: millor intèrpret de Mozart, Premi Victoria de los Ángeles, millor interpretació de Schubert, millor cantant catalana i el Premi Festival Castell de Peralada, entre d'altres. 

Conclòs el Concurs, l’equip ha conversat amb ella per aprofundir en aquesta fita, més enllà de les actuacions i els premis rebuts.


— Un cop acabat el Concurs, com estàs?

Estic molt contenta, encara no acabo de creure que hagi arribat fins aquí i tots els premis que he rebut. Han estat uns dies molt intensos i ara toca acabar de pair-ho tot i expressar aquesta felicitat.

— Com vas iniciar-te en el món de l’oratori i el lied i en quin moment vas decidir que volies dedicar-t’hi professionalment?

Vaig començar als cinc anys al conservatori i vaig estudiar piano durant molts anys, fins a l’adolescència quan a casa vaig dir que ja no volia tocar més el piano i que volia deixar la música, però els meus pares em van dir: “Espera, portes molts anys fent-ne i és una cosa que t’agrada molt; prova un altre instrument”. I jo vaig dir: cant — com qui diu acordió — i així vaig començar a cantar.

Vaig començar interpretant molta música de Bach i vaig guanyar la Beca Bach quan era molt jove. Tot plegat em va anar portant, de manera natural, cap al món de l’oratori i, més recentment, cap al lied, amb la Schubertíada i altres experiències. És un repertori on em sento molt cómoda. Trobo que és molt difícil trobar l’equilibri entre expressar la música amb senzillesa i, alhora, amb tota la seva profunditat, ja que és molt “despullat”, sense escenografia ni artificis, només tu i el pianista.

Tot i això, sempre deixo les portes obertes a nous gèneres i compositors, a tot el que sigui aprendre. M’encantaria algun dia poder trepitjar un escenari d’òpera i conèixer també aquest món.

— Quina peça del repertori d’oratori o lied et faria especial il·lusió cantar?

Algun dia m’encantaria fer la Novena de Beethoven. L’he cantada moltíssimes vegades en cor i sempre he pensat que seria meravellós poder estar algun dia al capdavantd i interpretar aquest quartet tan extraordinari.

— Què aconselleries als futurs participants de la categoria Oratori-Lied?

Els diria que s’hi presentin sense por, perquè en els concursos mai saps com aniran les coses. Que triïn un repertori amb el qual se sentin còmodes i que puguin defensar amb seguretat la seva versió. Que estiguin oberts a tot el que pugui passar: els nervis, les situacions imprevistes… perquè és una experiència que sempre t’emportes.

És cert que tens molt poc temps per preparar el lied o l’ària d’oratori, una feina que normalment fas amb el teu duo habitual, amb el pianista amb qui treballes regularment. En aquest cas és un repte, és una experiència molt diferent de la que estem acostumats.

— Amb quines tres paraules definiries el Concurs Tenor Viñas i com ha estat la teva experiència personal?

Emoció, aprenentatge i una gran oportunitat.