Entrevista al pianista Xavier Ricarte

Entrevistem el pianista Xavier Ricarte, que formarà part del Jurat del nostre Concurs de Piano i oferirà un recital a la cerimònia d'entrega de premis el proper dissabte 7 de març a l'Auditori de Sant Josep de Moià. A més, acaba de tornar de Dubai, als Emirats Àrabs Units, on acaba de guanyar el Segon Premi al Concurs Internacional de piano de Fujairah.

JOVENTUTS MUSICALS: Acabes de guanyar un concurs important als Emirats Àrabs. Com ha estat l’experiència? 

Ha estat una experiència molt intensa però enriquidora en molts aspectes. He conegut pianistes molt bons i hem fet bona amistat, en les dues setmanes que vam passar a Dubai. El sol fet de poder estar a la final d’un concurs d’aquesta talla i amb una preselecció exigent arreu de diversos països, era per tots 6 una gran fita i amb molts nervis ho vam gaudir molt. I el fet de poder tocar i rebre els comentaris d’un jurat d’alt nivell amb membres com la Prof. Natalia Trull també té una alta responsabilitat i t’obliga a mantenir un estat de concentració i precisió important.

J. M. : Quin paper creus que juguen els concursos en la carrera dels joves músics?

Tenen un punt difícil però també necessari per al progrés dels músics. Els concursos parteixen de la premissa d’una preparació mental i física molt exigent, amb el text, amb la música, amb un mateix, i altres elements que són essencials. I en molts casos no es parlen d’aquests factors que també viuen en el món de l’esport i que transcorren abans, durant i després d’un concurs. I és cert que no tothom pensa que els concursos siguin necessaris, o fins i tot que vulguin participar-hi i és molt respectable. I no guanyar també forma part del procés i s’aprenen moltes coses que en un futur ajuden i ajuden a tenir més experiències.

J. M. :  Des del seu inici, estàs implicat com a Jurat al Concurs de Piano de Moià. Quines singularitats té aquest concurs i quina és la teva experiència com a jurat?

Per a mi té un element personal arrelat a Moià, a la seva gent i a la seva història. Des de ben jove que vinc a tocar i vaig començar en el Cicle de Joves Músics que porta per títol el nom del concurs, la figura de la pianista i promotora musical Maria Vilardell Viñas. Poder compartir jurat amb els meus companys del Campus Musical és també un plaer i quelcom molt enriquidor i bonic. També em genera il·lusió poder escoltar diferents futurs pianistes i poder donar suport a les seves carreres, així com compartir uns dies intensos i plens de música durant el Campus. 

J. M. : Què significa per a tu el moviment de Joventuts Musicals? Què ha aportat a la teva carrera?

Significa primer de tot un enllaç clau per als músics, un impuls i un compromís fonamental en els primers passos a l’escenari i en l’apropament amb el públic. Darrere de la figura de Joventuts Musicals hi ha un equip humà que estima la música i es bolca pel projecte dels joves, i això té molt de valor i penso que els músics podem estar molt agraïts de tota la feina que es fa. I després d’anys rebent aquest suport, ara mateix també em sento amb les ganes d’aportar el meu granet als futurs pianistes. 

J. M. : Estàs acabant un Màster a Hamburg, què t'aporta estudiar fora?

Poder estar a Hamburg està essent una experiència molt plena i estimulant en molts aspectes. La ciutat i en general Alemanya m‘ha proporcionat molta activitat musical, projectes com a solista i amb música de cambra, rebre formació en Masterclass amb figures com Stephan Kovacevich amb qui mantinc contacte assidu entre altres activitats crucials per a un músic. A més, he pogut conèixer altres músics d’arreu del món i fer amistat amb aquestes persones amb bon nivell d'altres instruments també s’aprèn. 

J. M. : Què pots destacar del programa que oferiràs d’aquí uns dies a Moià?

Les dues primeres obres són molt diferents entre si, però amb aspectes similars on es mostren aspectes característics de cada compositor. En la Fantasia de Mendelssohn, podem sentir l’equilibri entre l’estructura i l’elegància del classicisme i l’emoció expressiva del romanticisme. En la Fantasia de Chopin apareixen elements de Masurca, el ritme i caràcter de la marxa fúnebre de la seva segona Sonata, lirisme i components emprats en els seus nocturns, entre altres facetes del compositor polonès. I per acabar, una de les obres més importants del repertori pianístic del romanticisme tardà, on apareixen elements de gran intensitat emocional, complexitat harmònica i virtuosisme tècnic.

J.M. : Què prefereixes, tocar com a solista o fer música de cambra?

Actualment, tinc concerts i projectes quasi per igual, però la música de cambra és fonamental per als pianistes, ens obliga a treballar moltes qüestions relacionades amb la presentació del so i els seus diferents perfils, l’escolta en un àmbit molt ampli i més enllà del so semi-percurssiu de la que el piano parteix, entre molts altres dominis. Personalment, m’agrada molt treballar amb violins i cellos, i m’inspira i em fascina cada vegada més poder intentar imitar les diverses possibilitats tímbriques i de creació de so i transportar-les al piano.

J. M. : Quins projectes futurs tens que es puguin explicar?

Actualment, tinc diversos concerts individuals i amb música de cambra que m’han sorgit després de guanyar el premi Elise Meyer i també tocar el meu concert final com a estudiant de màster de la Hochschule für Musik und Theater Hamburg. M’agradaria també en algun moment poder tenir més concerts per Catalunya, ja que actualment la gran majoria són a Alemanya. A més a més, tinc un projecte gran i ambiciós que és la coordinació del Chopin Festival a Hamburg, a més d’haver fet alguns projectes amb el director d’orquestra del concurs Chopin, Andrey Boreyko i també amb el pianista Lukas Geniusas, entre altres. 

J. M. : Què és el que més t’agrada de ser músic?

M’agrada que el públic senti coses, que pensi, que recordin, que connectin amb la música però també amb moments del passat, del present i amb idees o somnis d’un futur. Pot semblar quelcom molt filosòfic, però per a mi té un punt molt humà, i en molts casos penso que el públic percep la música clàssica com una música feta per persones molt diferents de nosaltres, però realment podem traslladar moltes de les situacions i moments d’aquests compositors a casos i circumstàncies actuals.

J.M. : Quins són els teus ídols musicals de referència?

Admiro molts artistes diversos i també tinc diferents referents però ídols no ho sabria dir.
Com a ídol potser diria Arcadi Volodos o algun pianista amb una visió sublim de la música i amb un coneixement profund. I el que també diria és que admiro els professors que tinc o que he tingut; Alba Ventura, una pianista brillant i resilient, o Hubert Rutkowski, un professor excel·lent i plenament dedicat als seus estudiants. I referents potser parlaria de pianistes històrics com Ignaz Friedman o Mark Hambourg, o altres pianistes que van estudiar amb Theodor Leschetizki, músics amb una ànima lliure, de qui sempre rebo inspiració.