Entrevista a Anna Upina

Anna Urpina està recollint un munt de premis amb el seu darrer disc "Le Chant des Muses" que presenta el proper dissabte a Moià amb el Polifem Consort, el nostre actual grup resident, i la soprano Maria Hinojosa. Hem aprofitat l'avinentesa per entrevistar-la.

JOVENTUTS MUSICALS: El teu darrer disc Le Chant des Muses amb el programa que interpretes a Moià està rebent nombrosos premis. Com ha anat i quin t’ha fet més il·lusió?

Ha estat una alegria molt gran. Quan prepares un projecte tan personal, el més important és compartir una música que t’emociona. Veure que el disc està rebent bones crítiques i reconeixements és molt gratificant. Sobretot m’emociona que aquest projecte desperti interès per descobrir compositores que durant molt de temps han quedat invisibilitzades.

Com va néixer la idea d’aquest disc?

Va néixer de la curiositat. Em preguntava quines dones havien compost música durant el Barroc i vaig descobrir un repertori fascinant però molt poc conegut. A partir d’aquí vaig començar una recerca en arxius i biblioteques que finalment va donar forma al projecte Le Chant des Muses.

Com és la feina de recuperar patrimoni musical oblidat?

És una feina molt apassionant però també pacient. Cal buscar les partitures, estudiar-les i entendre el context en què es van escriure. Però és molt gratificant poder tornar a donar vida a música que potser no s’ha escoltat durant segles.

Què significa per a tu el moviment de Joventuts Musicals?

És una plataforma molt important per donar suport als joves músics i per acostar la música a nous públics. M’agrada especialment aquesta idea de crear una xarxa i una comunitat al voltant de la música.

Què significa per a tu ser Artista Resident de Joventuts Musicals de Moià?

És un honor i una oportunitat molt bonica de crear un vincle amb el públic i el territori. Poder compartir aquest projecte en aquest context em fa molta il·lusió.

Què és el que més t’agrada de ser músic? I el que menys?

El que més m’agrada és la possibilitat de comunicar emocions a través de la música i compartir moments únics amb el públic. El més difícil és potser la inestabilitat que sovint acompanya la professió.

Quins projectes futurs tens?

M’agradaria continuar treballant en projectes de recuperació de repertori poc conegut i seguir explorant noves maneres de presentar la música antiga en concert.