Entrevista a la clarinetista i oboista Aïnhoa Pla

JOVENTUTS MUSICALS: Tu toques simultàniament el clarinet i l'oboè, però amb quin dels dos t'identifiques més? Què t'aporta un i altre?

Aïnhoa Pla: Sincerament, no crec tenir cap preferència clara entre l’un i l’altre, perquè cadascun m’aporta coses diferents i complementàries. El clarinet és un instrument molt versàtil: permet tocar molts estils diferents i ofereix una gran varietat de colors i contrastos dinàmics, cosa que el fa molt flexible musicalment. L’oboè, en canvi, és potser més exigent a l’hora d’aconseguir la mateixa amplitud de registres i dinàmiques, però al mateix temps obre moltes oportunitats expressives i té un so molt característic, penetrant i molt expressiu, que realment no deixa indiferent. D’alguna manera, cadascun em permet explorar una manera diferent d’expressar la música. 

J. M. : Com va ser que triessis aquests instruments?

Vaig començar amb el clarinet als set anys, en un taller de descoberta d’instruments. De seguida ho vaig tenir molt clar: el seu so em va enamorar i, a més, em va resultar bastant natural treure’n les primeres notes. L’oboè va arribar uns anys més tard, cap als dotze, quan vaig voler provar un segon instrument —també perquè la meva germana es queixava que jo només en tocava un i ella en tocava dos!—. Em va fascinar aquell so tan potent i expressiu de l’oboè i, en aquell moment, fins i tot vaig pensar que seria fàcil perquè s’assemblava bastant al clarinet… però aviat vaig descobrir que no era ben bé així!

J. M. : Quin paper creus que juguen els concursos en la carrera dels joves músics? N’estàs preparant algun?

Crec que els concursos poden ser una etapa important en la formació d’un músic jove, sobretot en l’àmbit de la música clàssica. Em sembla que poden ser una bona font de motivació per preparar repertori amb profunditat i també ajuden a guanyar seguretat a l’hora de tocar davant d’un jurat o en situacions de pressió. Tot i així, he de dir que no és la part que més m’agrada de ser músic. Ara mateix estic preparant sobretot les proves d’accés al grau superior, que requereixen molta dedicació i energia.

J. M. : Què pots destacar del programa que oferiràs d’aquí uns dies a Moià?

El programa que he escollit reuneix grans “hits” del repertori clarinetístic, principalment peces de compositors alemanys i francesos. 
En el món del clarinet clàssic, des de fa uns dos-cents anys conviuen l’escola alemanya i l’escola francesa, una diferència que es reflecteix no només en la manera de tocar o en la recerca d’un so propi, sinó també en la mateixa fabricació de l’instrument. Les obres que interpretaré son representatives d’aquests dos corrents.  

J. M. : El concert és fruit de la teva participació al Campus Musical del Moianès. Com va ser aquesta experiència?

Per a mi va ser una experiència molt enriquidora, tant a nivell musical com personal. D’una banda, per les bones estones compartides amb els companys, i de l’altra per la qualitat del professorat: grans músics i molt bons pedagogs, dels quals vaig poder rebre molts consells i aprendre molt. A més, el campus ofereix moltes classes i oportunitats de treballar el repertori amb profunditat tant a nivell individual com a nivell cambrístic, cosa que el fa especialment profitós.

J. M. : Què significa per a tu el moviment de Joventuts Musicals?

El Campus Musical de Moià va ser el primer projecte de Joventuts Musicals en què vaig participar. A partir d’aquesta experiència, puc dir que és un moviment que dona suport als joves músics oferint oportunitats de formació, concerts i contacte amb altres músics motivats. 
Una de les missions de Joventuts Musicals és donar visibilitat i reconeixement als músics que estan començant la seva trajectòria, per exemple a través de cicles com el de Joves Talents. A més, en tractar-se d’una xarxa internacional, també pot facilitar el contacte i l’intercanvi entre músics de diferents països.

J. M. : Quins projectes futurs tens que es puguin explicar?

Ara mateix un dels meus principals objectius és entrar en un conservatori superior de música d’Europa, un projecte pel qual m’estic preparant intensament aquests mesos. Paral·lelament, també tinc alguns projectes musicals no tant immediats, com un concert amb la pianista Laia Martin el 24 de juliol de 2026 a Puigcerdà, dins del marc del Puigcerdà Music Festival, concerts per a joves intèrprets.

J. M. : Què és el que més t'agrada de ser músic?

El que més m’agrada de ser músic és la possibilitat de connectar amb la gent a través de la música i transmetre emocions que poden arribar a commoure qui escolta. També ofereix un món infinit de possibilitats; sempre hi ha alguna cosa nova per descobrir o millorar. Però, sobretot, el fet de compartir moments de bellesa tant amb altres músics com amb el públic, que és una de les parts més especials de fer música. 

J.M. : Quins són els teus ídols o referents musicals?

Un dels meus grans referents musicals és Martin Fröst, que per a molts clarinetistes és una figura clau: destaca per expandir els seus horitzons més enllà de la música clàssica, experimentant amb estils molt diversos. Però també per obrir-se a noves possibilitats amb l’instrument, portant-lo més enllà del que és habitual, tant a nivell tècnic com expressiu. Ara bé, també admiro músics com Kilian Herold, Joë Christophe o Ivo Ruf, que, cadascun a la seva manera, que continuament van ampliant els seus horitzons. D’ells m’atrau especialment la manera que tenen de cuidar el só, cosa que personalment valoro molt en la interpretació.