Entrevista al violinista Pau Soler

Pau Soler, de 14 anys, va guanyar el 3er premi l'any passat al Concurs del Campus Musical del Moianès. Ara l'entrevistem en motiu del recital corresponent al premi que farà properament a Moià

J. M. :  Com va ser que triessis el violí com a instrument?

Quan era petit, a casa teníem un violí que la meva tieta àvia havia comprat en uns encants en un viatge que va fer a Rússia. No era un bon instrument, però jo a vegades el tocava per jugar. Més tard, a l’escola de música, es va fer la roda d’instruments per triar-ne un, i jo vaig escollir el violí, atès que ja el coneixia i, sobretot, tenia el so que més m’agradava.

J. M. : El concert és fruit de la teva participació al Campus Musical del Moianès. Com va ser aquesta experiència?

Era la primera vegada que anava a un campus d’aquestes característiques, i per mi va ser excepcional per diversos motius. Per una banda, els professors que hi havia tenen un gran nivell musical i vaig aprendre molt. També, estàvem tot el dia fent música, que és el que  més m’agrada, i vaig conèixer molta gent amb els mateixos interessos que jo. L’ambient que hi havia al campus era molt diferent al que havia viscut fins llavors. Em va agradar molt.

J. M. : El Concurs del Campus va ser el teu primer concurs? Com el vas viure? Quin paper creus que juguen els concursos en la carrera dels joves músics?

No, no va ser el meu primer concurs. Aquell mateix any, uns mesos abans, em vaig presentar a un concurs per primera vegada: el Premi BBVA de Música al Talent Individual. Aquest any, m’hi he tornat a presentar i m’han atorgat un Premi ACCat a la millor interpretació d’una obra de compositor català en categoria aleví.

El tercer premi del concurs del campus va ser una gran alegria perquè era la primera vegada que guanyava un premi. M’hi vaig presentar com una activitat més, però la veritat és que la Maria Tió, la mestra de violí del curs, em va ajudar molt a millorar i preparar l’obra que ja havia treballat amb el meu professor del Conservatori de Terrassa, el José Enrique Tarrassó. El concurs el vaig viure amb pocs nervis, perquè no anava amb cap pressió.

Crec que els concursos poden ajudar força a guanyar seguretat en un escenari, i a motivar-se per seguir millorant amb l’instrument, tot i que no és la part més important de la música. El més important per a mi és gaudir tocant l’instrument i fer música amb ell.

J. M. : Què pots destacar del programa que oferiràs d’aquí uns dies a Moià?

Tocaré tres peces de compositors i estils diferents. Mozart (classicisme) , Kreisler (romanticisme tardà) i Toldrà (noucentisme català). Destacaria que la peça d’Eduard Toldrà que tocaré, Oració al Maig, és amb la que vaig guanyar el tercer premi del concurs del Campus.

J. M. : Què significa per a tu el moviment de Joventuts Musicals?

Crec que fa una gran tasca per promoure la música i el creixement dels joves músics. Un bon exemple és el Campus Musical del Moianès o els cicles de concerts que organitza.

J. M. : Quins projectes futurs tens si acabes dedicant-te a la música?

Tot i que encara queda força temps, el meu objectiu és poder entrar a estudiar a un conservatori superior. També em vull presentar a altres concursos i audicionar per entrar a formar part d’alguna orquestra de joves músics.

J. M. : Què és el que més t'agrada de ser músic?

Moltes coses. La música és la meva passió i em fa feliç. Des que era petit, la música em fa sentir viu. Ara, més concretament, m’agrada explorar i descobrir cada dia el meu instrument, compartir la música amb els companys i companyes, i emocionar als altres i a mi mateix quan toco. És un món inabastable, on sempre tens nous reptes.

J.M. : Quins són els teus ídols o referents musicals?

Com a violinistes, els meus referents són la Janine Jansen, la Hilary Hahn i l’Augustin Hadelich. He tingut la sort de poder escoltar-los als tres en directe. També m’agrada molt un gran violinista d’una altra generació: l’Itzhak Perlman.