Entrevista a ORIOL ESTIVILL, clarinet i DANIEL RUIZ, piano

Fa sis anys que el clarinetista Oriol Estivill i el pianista Daniel Ruiz van decidir formar un duo de clarinet i piano, una formació de cambra poc freqüent, però que gaudeix d’un ampli repertori d’obres de compositors coneguts i d’altres, del segle XX i XXI, alguns d’ells catalans, menys coneguts que al duo li agrada barrejar amb les d’autors més famosos per presentar en els programes dels seus concerts perquè se senten en l’obligació com a intèrprets de portar aquest tipus de repertori als escenaris, ja que afirmen que les obres dels autors catalans tenen una gran qualitat musical.

JOVENTUTS MUSICALS: Quan es va crear el duo Oriol Estivill & Daniel Ruiz?

ORIOL ESTIVILL i DANIEL RUIZ: Fa gairebé sis anys que estem treballant com a duo, tot i que un any abans ja vam tenir el primer contacte treballant amb altres formacions de cambra. Des de llavors, estem treballant setmanalment preparant diversos repertoris.

El duo de clarinet i piano no és dels més freqüents, que us va decidir a constituir el duo?

Creiem que no va sorgir pensant en la freqüència en què apareix aquesta formació sobre els escenaris, sinó que va ser un tema d’interès musical i d’avinença a l’hora de treballar conjuntament. Arran dels primers contactes musicals, tot va esdevenir de forma molt fluida i els assajos i les ganes de muntar repertori van anar creixent setmana rere setmana. Anàvem creant un caldo de cultiu molt natural i que ens tenia connectats amb la part musical d’una forma molt especial. D’altra banda, creiem que aquesta formació té una gran quantitat de repertori que és especialment cambrístic, on trobem moltes obres de grans compositors i compositores que escriuen per aquesta formació en moments compositius molt rellevants.

Què us atrau de fer música de cambra?

A en Daniel Ruiz li agrada molt la idea de treballar conjuntament amb algú per muntar repertori. Els pianistes, moltes vegades, durant la seva formació es troben més aïllats d’altres instruments, ja que les formacions grans com les orquestres o els conjunts de vent normalment no necessiten piano. En qualsevol cas, als dos ens apassiona poder dedicar el temps que el repertori necessita i mereix, per tal d’aconseguir una visió conjunta i el més fidel a l’estil o la representació musical que busca el compositor/a.  Creiem que una visió musical conjunta té molta més força que dues idees independents i transcendeix al públic d’una manera més directa i profunda.

És abundant el repertori original per a clarinet i piano o heu de recórrer a transcripcions?

El repertori per clarinet i piano és bastant extens, tot i això, algunes vegades hem interpretat transcripcions per pur gust personal i també perquè hem pogut comprovar que funcionava amb la nostra formació. Un exemple podria ser el repertori vocal, el gènere del lied, amb el qual ens sentim molt identificats, ja que la veu humana queda molt ben representada amb el so del clarinet.

En quin repertori us sentiu més a gust?

Realment, no ens agrada tancar-nos o prioritzar un tipus de repertori o un altre. Sempre ens agrada tenir en compte els clàssics, per tal de saber d’on venim, acompanyats de música actual i de nova creació, on podem experimentar amb noves idees i nous recursos des de la llibertat que aquesta música permet. Busquem un equilibri natural entre molts estils i repertoris, ja que creiem que és una bona manera que el públic tingui l'oportunitat d’estar en contacte amb la nova música.

Podeu parlar-nos del programa que heu triat per fer la gira de concerts a la Xarxa de Músiques?

Aquest programa sorgeix arran del nostre primer projecte discogràfic com a duo Herència (Ficta edicions 2024), amb obres de Joan Guinjoan, Robert Gerhard, Benet Casablancas, Josep Maria Guix, Joan Magrané i Marc Migó. El programa conformat per obres del segle XX i XXI, obres que no es programen sovint per les peculiaritats que el mateix repertori comporta, però que creiem molt necessari donar a conèixer, sobretot quan aquestes obres són pròpies del nostre patrimoni. Per tant, ens sentim en l’obligació com a intèrprets, de traslladar aquest tipus de repertori als escenaris, tenint en compte la gran qualitat musical que tenim a casa nostra.  Aquestes obres van reflectides amb tres obres cabdals i molt representatives del repertori per a clarinet i piano.

Què significa per vosaltres el moviment de Joventuts Musicals?

Per nosaltres ha estat una gran oportunitat de difusió de la música que fem i una finestra molt gran per poder donar-nos a conèixer a les sales d’arreu del territori. Tenim experiències molt positives presentant el nostre programa a les sales on hem actuat i estem frisosos de poder continuar presentant aquest programa a la resta d’escenaris que tenim per davant a través de la xarxa.

Quins projectes futurs teniu?

Ara mateix estem treballant nous programes amb compositors com Brahms, Valentin Silverstrov, Vilvaldi, Purcell i Mieczyslaw Weinberg, que començarem a presentar a partir del setembre. També tenim al cap diverses obres de nova creació de compositors i compositores nacionals i internacionals, on tindrem espai per alguna obra d’encàrrec que encara no podem desvetllar.

Què us agrada més de ser músics?

La idea de fer alguna cosa que ens apassiona, dia a dia, és per nosaltres un gaudi immens. També l’oportunitat d'intercanvi d’idees, experiències i coneixement que apareixen en cada encontre musical, tant en el nostre projecte com en d’altres.

Qui són els vostres referents musicals?

Podrien anar des de grans intèrprets de la música clàssica fins a grans noms de la música més actual i de gèneres molt diversos. Tenim molta música de gran qualitat, que no es troba dins de l'àmbit clàssic i creiem que és important no perdre mai de vista aquestes referències.