Entrevista a la violinista Arianna Palassini

La jove violinista de 14 anys Arianna Plassini ha participat en els dos darrers Campus Musicals del Moianès i el 2024 va guanyar el primer premi ex aequo i premi del públic. L'entrevistem arran del recital que properament farà a Moià com a part del Premi en el cicle de Joves Talents Maria Vilardell Viñas.

JOVENTUTS MUSICALS: Com va ser que triessis el violí com a instrument?

ARIANNA PALASSINI: Vaig triar el violí d'una manera bastant inusual. Quan jo tenia al voltant de tres anys, el meu pare em portava a les classes d’introducció a la música per a nens petits a la que es va convertir en la meva escola de música, SUMI Suzuki Music Institute, i allà és on vaig conèixer la Clara Agustí, que va ser la meva professora de violí fins que vaig entrar al Conservatori de Barcelona fa quatre anys. Jo no sabia encara quin instrument volia tocar, però tenia clar que volia fer classe amb ella.

El concert és fruit de la teva participació al Campus Musical del Moianès. Com va ser aquesta experiència?

Va ser molt bonica, perquè normalment els concursos són molt freds i impersonals, en canvi aquest va ser diferent perquè vaig poder conèixer tothom que tenia al voltant durant tota la setmana al campus i hi havia un ambient molt amigable i tranquil, sense tanta pressió i expectativa.

El Concurs del Campus va ser el teu primer concurs? Com el vas viure? Quin paper creus que juguen els concursos en la carrera dels joves músics?

Ja havia participat en altres concursos anteriorment, però el Concurs del Campus va ser sens dubte el que he viscut de manera més especial. Considero que els concursos poden tenir un impacte molt positiu en la carrera dels joves músics, perquè poden donar moltes oportunitats increïbles com aquest concert del cicle Joves Talents Maria Vilardell Viñas, i t'obliguen d'alguna manera a preparar un repertori més ampli amb un nivell de precisió més alt.

Què pots destacar del programa que oferiràs d'aquí uns dies a Moià?

En aquest concert oferiré un programa bastant variat que inclou obres sobretot del romanticisme i del classicisme. Entre elles, el Preludi i Allegro de Kreisler és una obra amb la qual tinc molta connexió emocional ja que va ser la peça de transició entre SUMI Suzuki Music Institute i el Conservatori de Barcelona, fa quatre anys, i em va acompanyar en una de les etapes més importants de la meva vida.

Què significa per a tu el moviment de Joventuts Musicals?

El moviment de Joventuts Musicals és una iniciativa fascinant perquè dona l'oportunitat a joves músics de començar a fer concerts, d'aprendre de grans músics, de conèixer moltes persones que comparteixen el mateix interès. Considero que iniciatives com aquesta són fonamentals per al futur de la música clàssica.

Quins projectes futurs tens si acabes dedicant-te a la música?

Encara no estic segura que em dedicaré a la música, però hi estic oberta, així que en els propers anys m'esforçaré al màxim per tenir totes les opcions disponibles. Un projecte en què estic participant en aquest període és el programa Feuervogel (ocell de foc en alemany) de la Neues Basel Orchester, com a convidada des de la Jonc, on interpretarem "L'ocell de foc" de Stravinsky entre altres peces al Stadtcasino de Basilea el proper 17 de maig.

Què és el que més t'agrada de ser músic?

És la possibilitat de compartir el que més m'agrada, tocar el violí, amb la gent que estimo, i també l'oportunitat que et dona de conèixer moltíssima gent i fer moltes amistats valuoses amb persones que entenen i comparteixen la mateixa passió per la música. Un altre dels aspectes que m'encanta de la música, sobretot en viu, és la seva efimeritat, és a dir, que la música en viu, contràriament a altres arts com la pintura, l'escultura o la poesia, és una sensació que es viu en aquell moment, que se sent una vegada. El moment passa, no es pot tornar a viure la sensació que transmet, i això recull perfectament la idea del carpe diem, és a dir, viure i gaudir del present.

Quins són els teus ídols o referents musicals?

Alguns dels meus referents musicals són Hilary Hahn, violinista a qui admiro immensament per la seva perfecció quant a la tècnica, i Janine Jansen, que trobo que la seva expressivitat és molt especial i autèntica, capaç de transmetre una profunditat emocional que et deixa sense paraules.