Entrevista a GUILLERMO CASTELLANO, piano

“Anar a estudiar fora m’ha enriquit com a persona i com a músic”

Guillermo Castellano (Granada, 2004) va arribar al piano de manera casual, però va acabar enamorant-se de l’instrument i no va dubtar a seguir la seva formació musical i anar a estudiar el grau superior a l’estranger, una decisió que considera la millor que ha pres, perquè, diu, l’ha enriquit com a persona i com a músic. Ara, a punt d’acabar el grau superior al Conservatori d’Amsterdam, vol continuar formant-se fora d’Espanya, però vol canviar de ciutat i de país.

JOVENTUTS MUSICALS: Què et va atraure del piano per voler dedicar-te a estudiar aquest instrument?

GUILLERMO CASTELLANO: Els meus pares em van apuntar a una escola de música quan tenia cinc anys i vaig començar amb el piano per casualitat. Des de petit la música m’havia agradat, sempre que hi havia música al carrer o quan anàvem a un concert em quedava com fascinat pel que sentia i van ser els meus pares els que em van apuntar a piano i vaig seguir. Quan vaig ser més gran cada vegada m’agradava més i fins ara.

Has estudiat a Espanya i has ampliat la teva formació musical a Centreeuropa, què t’ha aportat estudiar fora del teu país?

Doncs moltíssim. De fet, no canviaria per res haver pres la decisió de sortir a estudiar fora. Sobretot, el fet d’estar en contacte amb gent de totes les nacionalitats, tenir amics de tants països, que toquen instruments diferents, que pensen d’una altra manera, amb la seva cultura i les seves creences musicals i personals, i també veure una altra manera de concebre la música. Estudio a Amsterdam i he sortit a fer cursos amb altres professors que no són neerlandesos i m’ha obert molt la ment conèixer tradicions diferents d’ensenyar i de tocar, i tot això m’ha enriquit com a persona i com a músic. Ha estat una de les millors decisions que he pres.

Creus que actualment l’ensenyament musical a Espanya és equiparable al d’altres països d’Europa?

Crec que el nivell de l’ensenyament musical a Espanya ha pujat molt. Sobretot pel que fa al professorat i també als alumnes, però el nivell general cultural i musical fora continua  sent més alt. Els recursos culturals, museus, l’oferta de concerts, de màsters i classes de música, de possibilitats per tenir concerts un mateix, per poder tocar..., tot això és major i més estimulant fora. Tot i que cal reconèixer que a Espanya cada vegada està millor i que va per bon camí. En qualsevol cas, sortir fora sempre m’ha semblat una prioritat.

Has guanyat diversos concursos, un d’ells el d’Albacete, que és el que t’ha proporcionat entrar a la Red de Músicas i a la Xarxa de Músiques que organitza la Federació de Joventuts Musicals de Catalunya. Quin creus que és el paper que juguen els concursos en la carrera dels joves músics?

Doncs crec que juguen un paper molt important, potser no pel fet del concurs en sí, com pel fet de fixar-te un objectiu i de la preparació que implica participar en un concurs. Crec que això és la clau, quan tens un concurs i tens una data límit i també el fet d’exposar-te davant d’un jurat o davant d’altres companys que estan allà, en el concurs, fa que pugi molt el nivell. En aquest sentit, crec que és molt important moure’s, participar en concursos. El que passa és que també cal tenir una mica de cura de no pendre-s’ho massa seriosament. Al final, t’has de guiar per la teva pròpia sensació de com has tocat, de quin ha estat el teu progrés durant la preparació per participar en el concurs i aprendre a relativitzar el resultat, perquè la major part de les vegades no guanyaràs, tot i que sempre tens una opció que el resultat sigui fantàstic. Però l’experiència la recomano, perquè s’aprèn molt a exposar-se i a acceptar el rebuig i també l’afalac quan els resultats són bons i a acceptar també el reconeixement.

En quin repertori et sents més a gust?

El repertori amb el qual em sento més a gust és el clàssic i el romàntic, és a dir, de Haydn i Mozart cap a endavant i he de reconèixer que em costa una mica connectar amb la música contemporània, una assignatura pendent que tinc encara.

Per què?

No sé, em costa connectar amb la música contemporània, perquè sento que és difícil d’entendre per al públic. Quan dic música contemporània parlo de la música més dura d’escoltar. Estic en el procés d’apropar-me més a aquest tipus de música, però de moment em costa. És un món per descobrir, però això no sempre és fàcil.

Pots parlar-nos del programa que interpretaràs en els concerts que oferiràs a la gira?

És un programa que inclou obres de Schubert, compositor amb el qual començo amb un minuet. Després interpretaré la Sonata núm. 2 Op., 10 de Beethoven a la qual seguirà una selecció de tres masurques de Chopin i acabo amb el Carnaval Op. 9 de Schumann. El programa es titula Balls emmascarats, perquè hi ha molt ball en el programa. El minuet de Schubert és una dansa, les mazurques de Chopin, també, el Carnaval de Schumann al final és una representació d’un ball de màscares. Inclòs la sonata de Beethoven té un moviment que està relacionat amb el minuet. El concepte del ball i de màscares són el fil conductor.

Tens costum d’interactuar amb el públic en els teus concerts?

Sí. Sempre intento introduir les obres abans d’interpretar-les, perquè sé que ajuda a fer més entenedor i proper el concert.

Què significa per a tu el moviment de Joventuts Musicals?

Per a mi, Joventuts Musicals significa una gran ajuda als joves músics i una plataforma des de la qual podem aconseguir moltes oportunitats. I el públic també pot tenir oportunitats de conèixer a joves músics, que actualment crec que fa molta falta.

Quins projectes futurs tens?

Actualment, estic acabant el grau superior a Amsterdam, és el meu últim any i estic valorant on poder fer el màster per continuar formant-me. M’agradaria canviar de ciutat per conèixer altra gent. M’agradaria molt seguir estudiant a Suïssa o Àustria. Ara mateix és el meu objectiu. I tinc també uns quants concerts a més dels de la gira per Catalunya.

Què és el que més t’agrada de ser músic?

El que més m’agrada és el fet de poder mantenir vives totes les composicions que es van escriure fa tants anys i poder-les compartir amb el públic als concerts.

Quins són els teus referents musicals?

Arcadi Volodos és un dels pianistes que més admiro, també Claudio Martínez Mener, un mestre al qual aprecio molt, és sempre una persona molt inspiradora. També el pianista Kirill Gerstein és un referent per a mi.