Entrevista al pianista moianès Gerard Romeu

JOVENTUTS MUSICALS: Com va ser que triessis el piano com a instrument?

La veritat és que no sé ben bé per què el vaig triar, però sí que sé que vaig començar a fer música gràcies a un casal de música on, per interès propi, vaig voler anar amb sis anys. Suposo que, com que ens acompanyaven amb piano, em vaig interessar per aquest instrument i crec que vaig fer una bona elecció.

El concert és fruit de la teva participació al Concurs de Piano Maria Vilardell Viñas de Moià. Com va ser aquesta experiència?

Va ser una experiència molt profitosa, ja que em va servir per preparar bé un repertori i aprofundir-hi dins de les capacitats que tenia en aquell moment.

Quin paper creus que juguen els concursos en la carrera dels joves músics? N’estàs preparant algun?

Penso que els concursos, a part dels premis i del reconeixement que et poden atorgar, en el nivell d’estudiant en què em trobo serveixen per aprofundir un repertori dins de les meves capacitats. A més d’aquest gran treball, crec que van molt bé per aprendre a gestionar els nervis i tocar sota la pressió d’un jurat, que al final és una situació semblant a la que ens trobarem en l’àmbit professional. En aquest sentit, penso que els concursos són una molt bona manera de posar-se a prova.

En aquests moments no tinc cap concurs en ment, ja que d’aquí a poc em posaré a treballar el programa per a l’any vinent. Quan el tingui ben treballat i assolit, em plantejaré presentar-me a algun concurs.

Què pots destacar del programa que oferiràs d’aquí a uns dies a Moià?

Vull destacar que és el programa que he estat treballant durant tot l’any i que, a més, hi he afegit dues peces: una és la que vaig interpretar a la final del Concurs Maria Vilardell Viñas de 2025 i l’altra, la que vaig tocar a la final de 2024. Aquestes dues peces són la Balada núm. 1 i la Fantasia-Impromptu de Frédéric Chopin, i considero que són obres que et canvien la manera de tocar, ja que t’ajuden a fer un pas endavant tant en la tècnica com en la musicalitat.

Què significa per a tu el moviment de Joventuts Musicals?

Crec que és un moviment essencial al nostre país, ja que és una de les entitats que més impulsen la música clàssica i que ofereixen moltes oportunitats tant a joves músics com a professionals per mostrar el seu talent.

Quins projectes futurs tens si acabes dedicant-te a la música?

No tinc gaire clar on acabaré en el futur, però sí que tinc clar que m’hi vull dedicar. De moment, tinc en ment estudiar tant com pugui, tant durant el grau superior com, més endavant, si decideixo fer un màster. També m’agradaria aprofundir en la música moderna, ja que és un món que m’agrada molt i que sento que sovint està una mica desprestigiat.

Què és el que més t’agrada de ser músic?

El que més m’agrada és poder gaudir del que estic tocant i marcar-me objectius per anar superant. També valoro molt totes les experiències que comparteixes amb altres músics i la possibilitat de compartir la música amb el públic.

Quins són els teus ídols o referents musicals?

Tinc molts ídols i referents musicals de tota mena, però, centrant-me en el piano clàssic, diria que últimament escolto molt Daniïl Trifonov, Daniel Barenboim i Martha Argerich.