Entrevista amb Anna Tobella

Fa poc vas guanyar un premi al Concurs de cant Francesc Viñas ¿Com el vas viure? Quins records et porta?

Va ser molt emocionant participar en un concurs tan gran i amb tant prestigi! Recordo l'emoció que sentia caminant amunt i avall dels passadissos abans de cantar. Va ser un repte emocionant, de veritat.

Has fet ja concerts arrel del premi. Com valores la projecció que suposa aquesta part del premi? Creus que els concursos són importants o indispensables per a la carrera d’un jove músic?

Sí, he fet ja concerts gràcies als premis que vaig guanyar al Viñas. I de passada dic que estic molt agraïda amb les persones de la organització, de tot cor. Els concursos no són imprescindibles però sí molt necessaris. Hi ha gent que ha triomfat tot i no haver guanyat grans premis, és clar. Però n'hi ha molts més que no han triomfat tot i haver-los guanyat. Amb això vull dir que espero que comptar amb aquest premi ajuda a projectar la  carrera d'un cantant però tampoc s'ha d'adormir. Aquests premis poden obrir portes i brindar ocasions que s'han de saber aprofitar. Treballo cada dia per aconseguir-ho.

Ja saps que Francesc Viñas va néixer a Moià. Coneixes una mica el personatge i la seva trajectòria? Què en penses?

La veritat és que no he tingut ocasió d'escoltar cap enregistrament però n'he llegit i sentit meravelles. M'hauria encantat poder conèixer-lo i parlar-hi una estona. Quantes coses interessants ens hauria pogut explicar! Està clar que no tenim el mateix tipus de repertori: ell es va especialitzar en Wagner, compositor que jo no canto perquè la meva veu és diferent. Però estic segura que n'hauria après moltíssim d'un cantant com ell.

Com va ser l’elecció del cant?

Doncs més que una elecció ha estat una conseqüència. Evidentment cantar m'ha agradat des de ben petita. Sempre m'ha vingut d'una manera molt natural i, com que formo part d'una família amb músic amateurs doncs jo també m'hi vaig anar ficant: cantant en activitats populars i en corals, per exemple. Això em va portar a cantar ja professionalment amb cors com el del Liceu i el del Palau de la Música. Un bon dia vaig decidir provar sort en el món solístic i així vaig obrint-me pas.

La teva carrera t’ha dut a actuar ja a sales tan importants com el Palau , el Liceu, al Teatro Real de Madrid, a la Maestranza de Sevilla, al Euskalduna de Bilbao i a l’estranger al Maggio Musicale Fiorentino, la Monnaie de Brussel·les o a l’Accademia Rossiniana de Pesaro. Ha estat molt difícil, aquest camí?

És difícil, sí. Hi ha molta competència i cada vegada n'hi haurà més. I ara, com tots els sector, la crisi econòmica ha afectat moltíssim. Però bé, no hi ha res etern i la crisi no serà una excepció. El més important és seguir fent música.

Dins la carrera d’un cantant, com veus l’apartat del recital de lieder? Necessari, complementari, difícil?

Totes tres coses. Cal conèixer tots els estils possibles i aprendre de tot el què es fa. Crec que el Lied és una part fonamental en el repertori d'un cantant, tot i que es pugui especialitzar en un gènere o en un altre. A més, a la nostra terra també tenim grans compositors de Lied, o en aquest cas cançó. Sempre m'ha atret i de fet últimament estic treballant molt el repertori català i cada dia m'adono més del material fantàstic que hi ha.

Formes part d’algun grup de cambra de forma estable?

Ara mateix no però n'he format part i si tinc la ocasió m'encantaria tornar-hi. Vaig cantar al cor de cambra del Palau de la Música i també he cantat en quartets de música antiga. M'agrada provar estils diferents i em sembla realment enriquidor.

Creus que la música de cambra i el lied està prou valorada al nostre país? O és encara una assignatura pendent?

Cada vegada està més valorada. Parlant amb grans mestres ara ja grans m'he adonat que abans el que passava sovint era que qui no tenia gaire veu per cantar òpera cantava Lied. Ara per sort ja no és així.

Un director?

N'hi ha molts que admiro però potser un dels que destacaria és Gardiner, sobretot quan dirigeix el repertori mozartià que tant m'agrada.

Un solista?

És difícil triar! Podria dir mezzosopranos com Teresa Berganza o Daniela Barcellona, que em provoquen una grandíssima admiració. Però també admiro molts altres cantants com Bryn Terfel, Rainer Trost o Kurt Moll.

Un compositor?

Sens dubte Mozart. No és l'únic, és clar. Però per mi és el més gran i de qui més he après. 

Parla’ns una mica del programa que faràs i per què l’has elegit.

Juntament amb el mestre, l'Alessio Coppola, hem escollit un programa que no només ens agrada a nosaltres sinó que pensem que també agradarà al públic. Hi ha una part d'òpera i una altra de cançó catalana, que sempre mereix un espai.

Quins són els teus pròxims compromisos professionals?

El més immediat és tornar al Teatro Real de Madrid a cantar una òpera de Massenet que es diu Don Quichotte i després tinc vàries coses interessants com la Missa de la Coronació a Oviedo o La Flauta Màgica al Gran Teatre del Liceu.

Quines t’agradaria que fossin les teves fites professionals immediates?

Hi ha fites molt concretes que no es poden escriure en una entrevista. Seria massa indiscret, oi? Però a grans trets m'agradaria internacionalitzar encara més la meva carrera, sobretot per Europa. Per a aconseguir això compto amb l'ajuda del meu mestre de cant, el meu repertorista i el meu agent. I per això estic treballant i esudiant amb entusiasme.