El quartet, amb la veu de Laia Frigolé i la direcció de Pau Marcos, recupera les cançons del trobador occità Bernart de Ventadorn i les posa a disposició de l'oient actual en versions impecables. Un projecte improbable que s'ha plasmat en el disc En un miralh.
Itinerari recomanat: veure
En la més coneguda de les seves cançons, Can vei la lauzeta mover, el mirall és la imatge amb què Bernart de Ventadorn canta els ulls de la seva estimada, ulls que han estat la causa de la seva perdició. Però el mirall dóna títol al primer disc de Mos Azimans també per d'altres motius. Un d'ells es troba en les arrels mateixes de la paraula. El verb llatí miror, d'on vindria miralh, significa "meravellar-se, admirar", i és certament meravellats que els membres del grup s'han apropat a aquests cants. Cançons del segle XII que irradien una vivacitat i una força poètiques colpidores.
Programa:
B. de Ventadorn: Non es meravelha s'eu chan
Anònim (s. XIV): Chominciamento di gioia
B. de Ventadorn: En cossirer et en esmai
Anònim (s. XIV): Constantia
B. de Ventadorn: Ara no vei luzir solelh i Tant ai
mo cor ple de joya
A. de la Halle (s. XIII): Tant com je vivrai
B. de Ventadorn: Can l'erba fresch'e·lh folha
par, Can vei la lauzeta mover, Estat ai com om
esperdutz (instrumental), Ab joi mou lo vers e·l
comens
