
Els éssers humans hem inventat l’amor i l’odi, la compassió i la indiferència, l’amabilitat i l’agressivitat, l’amistat i la discòrdia. Cada generació ho ha expressat a la seva manera i n’ha deixat testimoni amb els seus fets, amb les seves imaginacions i amb els productes d’aquestes imaginacions: les obres artístiques. Podríem dir que són les ombres del passat.
Primera part
Come heavy sleep J. Dowland (1563-1626)
Come again J. Dowland (1563-1626)
The Silver Swan O. Gibbons (1583-1625)
Farewell dear Love R. Jones (c.1577-1617)
Tell me true love J. Dowland (1563-1626)
On suuri sun rantas Tradicional Finesa
Adieu sweet Amarilly J. Wilbye (1574-1638)
Crucifixus A. Lotti (1667-1740)
Bogoroditse Devo S. Rahmaninov (1873-1943)
Ave Maria F. Biebl (1906-2001)
Segona part
This Women Makes as Love H. Purcell (1659-1695)
Strike up it tabor T. Weelkes (1576-1623)
If ye Love me T. Tallis (1505-1585)
Sir Walter enjoying H. Purcell (1659-1695)
Epíleg
The Rose Tradicional Anglesa
A Ombres i Llum, Cor de Teatre mostra com estimem i com odiem, com acariciem i com agredim, com plorem i com fem festa les dones i els homes d’avui, rememorant un bocí del llegat grec. Ho fa amb el cant a capella d’obres excel·lents d’èpoques diverses en diàleg amb tres personatges femenins extraordinaris: Antígona, Cassandra i Lisístrata.
Cor de Teatre no és pròpiament un grup vocal ni tampoc una companyia teatral, sinó les dues coses alhora. Un cor que trenca amb la distribució característica d’aquestes formacions sobre l’escenari per incorporar moviment, acció i recursos propis de l’àmbit teatral. Fundat i dirigit per David Costa, treballa des de fa 24 anys en la recerca de noves sonoritats, experimentant amb el seu potencial expressiu i la interpretació. Per tot això, és molt més que un grup vocal, és una companyia que ha obert un nou camí en la interpretació del repertori polifònic.
Cor de Teatre s’ha guanyat la reputació d’intèrprets de referència del repertori vocal polifònic. Van començar el 1998 amb l’objectiu de crear un conjunt vocal polifònic amb personalitat innovadora. Les seves representacions musicals fusionen diferents estils i recursos teatrals, creant un nou llenguatge i reinventant el teatre musical. Els crítics i els experts han elogiat l’expressivitat, l’energia, l’originalitat i l’enginy de les seves actuacions. També s’han convertit en un punt de trobada per a la creació artística i en una plataforma per llançar nous professionals, convertint-se en un referent per als músics més joves. A l’escenari, la companyia crea una fusió inseparable i potent entre text i música. Cor de Teatre emociona el públic amb espectacles originals i el seu enorme poder visual i musical.
El Monestir de Santa Maria de l'Estany
Declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, va ser fundat l'any 1080. És una de les joies del romànic català i una de les principals abadies canonicals del país on hi residí una comunitat de canonges agustinians. Ell claustre, ubicat a la part meridional del monestir, és l'element més interessant. En destaquen les columnes dobles i els 72 capitells amb iconografies de temàtica vegetal, heràldica i d'escenes bíbliques i profanes. Adossats a les parets, hi ha uns sarcòfags amb les despulles d'abats i nobles. L’ala nord del claustre, iniciada a mitjan segle XII, és la més primitiva. En els capitells es representa tota la vida de Crist, del naixement al calvari, i també altres temes al·legòrics a la redempció de la humanitat. Cal remarcar els capitells de la fugida a Egipte, del Sant Sopar i de l’entrada de Jesús a Jerusalem. En l’ala oest del claustre, sobretot a la part interior, els capitells estan decorats amb temes de bestiari, flora, geomètrics i heràldics. L’ala sud del claustre és la més moderna; fou acabada a finals del s. XIII o principis del XIV. Els seus capitells presenten motius decoratius semblants als de la galeria oest. L’ala est és iconogràficament molt rica: si bé hi trobem escenes religioses, tals com l’anunciació a Maria, també hi ha les internacionalment conegudes escenes profanes, tals com una noia pentinant-se, uns pagesos batent una garba, o un bou tocant un instrument musical.