Cat Klezmer Trio us proposa fer "Una Volta al Món en 80 minuts", un espectacle íntim i explosiu que recorre algunes de les cançons més representatives de la música Klezmer, amb una formació típica de l’estil: clarinet-guitarra- contrabaix. Com si d’un petit viatge es tractés, podrem també escoltar sonoritats d’altres músiques: choros brasilenys, tango rioplatense, sardanes catalanes o lamentacions gitanes.
Grup finalista al Concurs Sons de la Mediterrània 2020. Nascut durant el confinament, fruit de molts anys tocant junts en diferents formacions, a l'octubre es va estrenar Cat Klezmer Trio, projecte que pretén donar veu a músiques del món que transcendeixen límits geogràfics i culturals i esdevenen "himnes" per a tota la humanitat. Al seu repertori hi podem trobar temes de sonoritat klezmer, balcànica, però també d'altres petites joies com "Duerme Negrito", cançó de bressol popular centreamericana. Cat Klezmer Trio ens presenta el seu disc "Llum!", que inclou algunes de les versions més aplaudides als concerts, i els primers temes propis de la formació.
Diverses cançons tradicionals i populars, tant catalanes com de compositors d’arrels jueves.
Els hotels d'insectes són estructures que serveixen de refugi a diverses espècies, moltes de les quals estan en perill. Es tracta de dissenyar diferents conjunts d'habitacles amb diferents materials de construcció, que poden ser inerts o bé orgànics, amb l'objectiu d'atreure diferents grups d'insectes. La seva presència aporta un conjunt de beneficis de vital importància en els ecosistemes; no només potencien la biodiversitat sinó que, a més a més, alguns dels insectes que els ocupen són grans pol·linitzadors de plantes. Però els insectes pol·linitzadors estan en regressió a tot arreu a causa de l'ús de fitosanitaris i la fragmentació de l'hàbitat, entre d'altres causes.
Tot i que són molts els insectes que els utilitzen com a refugi (per exemple marietes o crisopes), els principals ocupants dels hotels d’insectes són les abelles i vespes solitàries, que els empren per a construir les cel·les on es desenvoluparà la seva descendència. A la naturalesa, aquests himenòpters solitaris fan servir tot tipus de foradets i galeries excavades generalment en fusta morta per una gran varietat de xilòfags, normalment larves d’escarabats. Quan eliminem tota aquesta fusta morta de l’entorn generem un greu impacte en totes aquestes espècies que depenen d’ella, no únicament els centenars d’espècies que la descomponen, sinó que també agredim als qui s’alimenten d’elles, és a dir, una gran varietat d'insectívors com aus, micromamífers o rèptils. Les abelles i vespes solitàries també surten perjudicades amb el nostre concepte de “brutícia” en la naturalesa, i existeixen “boscos” sencers (generalment monocultius) en els quals costa realment trobar un arbre mort. En les ciutats i horts el problema s’agreuja perquè resulta encara més complicat trobar aquestes galeries tan cercades per tantes espècies d’abelles i vespes solitàries, que seran fonamentals per a la pol·linització de les collites.
Les abelles solitàries són pol·linitzadores, vitals perquè la majoria dels nostres cultius fructifiquin i, sense elles, la humanitat col·lapsaria sense més. Es parla molt últimament del declivi de les abelles i existeixen ja per sort campanyes potents per a eliminar els pesticides que més les afecten, però encara tendim a associar “abelles” amb les “abelles de la mel”, quan en realitat existeixen més de 25.000 espècies diferents d’abelles, la Apis mellifera és una d’elles, però de la resta la gran majoria són abelles solitàries.
Encara que en menor mesura que altres insectes, les vespes solitàries també pol·linitzen ja que els adults liben en flors a la recerca dels energètics hidrats de carboni que ofereix el nèctar, però al contrari que les abelles, les vespes no acumulen pol·len o nèctar per a la seva descendència perquè les seves larves són carnívores, i això les converteix en valuosíssimes caçadores de plagues que atraparan erugues de lepidòpter, corcs o fins i tot grills i llagostes, depenent de l'espècie. En resum, les abelles i vespes són fauna auxiliar que ens beneficien a causa del control biològic de plagues que exerceixen, al fet que pol·linitzen cultius i ecosistemes o al fet que mantenen la salut i fertilitat del sòl. Les abelles i vespes solitàries no són perilloses, ja que no es poden permetre el luxe de ser agressives com les obreres dels ruscs o vespers, ja que en lloc de tenir una femella fèrtil ben protegida i moltes obreres substituïbles que defensen el niu, les solitàries són independents i cada femella ha de cuidar de la seva prole, i seria poc intel·ligent jugar-se la vida atacant.
