Entrevista amb Laia Puig

Com va ser l’elecció del teu instrument?

Als sis anys vaig començar tocant el piano i poc després em van ensenyar el violoncel i de seguida em va agradar. El primer record que tinc és que era un instrument molt gran però em va cridar l'atenció. Al Conservatori de Cervera hi havia una bona tradició en instruments de corda i com el meu germà gran tocava el violí, va ser natural agafar un altre instrument de corda i aquest va ser el violoncel, no hi va haver masses dubtes.

Quin és el teu compositor preferit?

 És pràcticament impossible triar només un compositor! M'encanta la música de Bach per la seva perfecció natural, però també m'apassiona la música romàntica de Brahms, Schumann i Mahler.

Un director?

Sempre m'ha apassionat el director italià Claudio Abbado, té una manera màgica de transmetre emocions a través de la música. He tingut el plaer de poder tocar amb ell en algunes ocasions i tinc un record molt especial d'aquesta experiència.

Un instrumentista?

Sempre he sentit una gran admiració per la violoncel·lista Jacqueline du Pré i molt respecte per la versatilitat i originalitat de Yo Yo Ma.

Un grup de cambra?

El Quartet Mosaïques. Sempre magnífic.

La teva carrera t’ha dut a ser solista, ja, de la Joven Orquesta Nacional de España, a col·laborar amb l'European Union Youth Orchestra i la Gustav Mahler Jugendorchester, o la plaça d’assistent de solista de l’Orquesta Sinfonica de Castilla León. Ha estat molt difícil, aquest camí? 

Crec que ha estat un camí progressiu pel que fa al temps i a la qualitat de les orquestres on he format part. Vaig començar tocant a la Jove Orquestra de Catalunya sent molt jove i poc a poc vaig poder tocar amb orquestres de joves de millor nivell on vaig aprendre i em vaig formar com a músic d'orquestra, fet que m'ha permés entrar posteriorment al món professional amb la millor formació i aptitud. Evidentment que no ha estat un camí fàcil, s'han de superar proves d'admissió complicades, però tenir aquestes oportunitats sempre ha significat un repte molt gratificant i enriquidor per a mi, no només com a músic sinó també a nivell personal.

Formes part d’algun grup de cambra de forma estable? Com veus l’apartat de la música de cambra? Necessari, complementari, difícil?

Des de fa cinc anys toco regularment amb la pianista japonesa Saori Tomidokoro, amb qui ara fem aquesta gira de concerts per Joventuts Musicals. Crec que la música de cambra és un element bàsic i enriquidor per a tot músic professional. A més, quan tens l'oportunitat de tocar amb bons músics, la música de cambra es converteix en un gran plaer, en una conversa musical que pot ser extremadament interessant.

Parla’ns una mica del programa que faràs a la gira i per què l’has elegit.

Per aquesta gira de concerts, he escollit un programa amb inspiracions del Mediterrani a través de diferents segles i països. Interpretaré la primera Sonata de Boccherini, tres peces que són com a tres petites perles franceses de Nadia Boulanger, -una compositora francesa poc coneguda i reconeguda- i la transcripció de la magnífica Sonata per a violí de Cesar Franck. Les obres que he escollit no són les més reconegudes dins el repertori violoncel.lístic i justament per això les he escollit, ja que considero que són obres excepcionals que crec que mereixen ser programades. 

Quins són els teus pròxims compromisos professionals?

En primer lloc un concert a finals de gener dins el Cicle de Cambra dels Solistes de l'OBC a l'Auditori de Barcelona, una gira amb l'Orquestra de Cadaqués, un concert en el nou Festival de Pasqua de Cervera, concerts al Festival de la Schubertíada de Vilabertran... per sort hi han molt projectes interessants i variats a l'agenda!

Quines t’agradaria que fossin les teves fites professionals immediates?

M'agradaria aprofundir els meus coneixements per seguir treballant dins el món de la pedagogia, seguir ampliant el repertori i mantenir una activitat concertística activa. Ara que estic instal·lada a Barcelona, també m'agradaria formar un grup de cambra estable. Però en última instància, seguir disfrutant a diari de la música i no perdre la curiositat per seguir aprenent.