El Trio Jakob estrena a Moià ‘Stealing Time D’ d’Octavi Rumbau, compositor resident de la Xarxa de Músiques

El Trio Jakob, guanyador el 2021 del segon premi de la 101a convocatòria del Concurs de Música de Cambra de Joventuts Musicals d’Espanya, estrena el dissabte 15 d’abril a l’Auditori de Sant Josep de Moià Stealing Time D, obra d’Octavi Rumbau, guanyador del XXXVIII Premi Reina Sofia de Composició Musical 2021, que atorga la Fundació de Música Ferrer Salat, i compositor resident de la Xarxa de Músiques 2022-2023.

A més de Moià, el Trio Jakob interpretarà la nova obra de Rumbau al Teatre Metropol de Tarragona (18 d’abril) i al Teatre Principal de Sabadell (19 d’abril) en els concerts de la gira per les associacions de Joventuts Musicals integrades a la Federació de Joventuts Musicals de Catalunya, que farà aquest abril en un programa que inclou també el Trio amb piano en Mi bemoll major, Op. 70/2 de Beethoven i el Trio amb piano en Do menor núm. 1,  Op. 8 de Xostakóvitx.

Stealing time D, per a violí, violoncel i piano i d’una durada aproximada de sis minuts, és la quarta peça d'un cicle anomenat Stealing Time (Robar el temps). Les dues primeres peces del cicle, Stealing Time A i B són per a percussió i electrònica i la tercera Stealing time D es va estrenar el violinista Miquel Muñiz en la gira de concerts que va fer el novembre passat per Moià, Tarragona i Sant Boi de Llobregat.

El germen que articula les obres del cicle Stealing Time es basa en l’experimentació al voltant d'una tècnica sobre la qual l’Octavi Rumbau treballa darrerament: “el cànon rítmic per tessel·lació”. “Per tal de comprendre aquest concepte abstracte, podem pensar en els mosaics dels palaus nassarites de l’Alhambra de Granada”, explica el compositor. “Els artesans que els varen realitzar, van treballar intensament en les diferents maneres de modificar certes figures geomètriques per tal que aquestes poguessin ser complementàries formant un patró: la condició indispensable era que tot l'espai havia de ser ocupat sense deixar cap forat i sense mai superposar-se les unes a les altres. D'això se'n diu tessel·lar un pla. La simetria en la seva concepció més amplia del terme, és la clau d’aquesta tècnica. En música no podem tessel·lar en dues dimensions però sí en una, la del temps”.

Segons, Octavi Rumbau, Stealing time D es podria considerar “petita orquestració de Stealing time C mitjançant l'afegit del violoncel”. I explica: “Observem, per una banda, el piano que desplega en el temps un cànon rítmic per tessel·lació de manera progressiva, gairebé fractal, i en constant procés d’acceleració i disminució del tempo. Cap a la meitat de l’obra, el cànon es replega tornant d’alguna manera al seu origen, com si es tractés d'un mirall. Per altra banda, el violí es dedica a fer proliferar un motiu al llarg de tota la peça de manera progressiva i obsessiva contraient el temps entre cada una de les seves aparicions, és a dir, el silenci es va escurçant fins a la seva desaparició definitiva, no pas el motiu. Però al contrari del piano, el tempo del motiu del violí és estable i invariable: no accelera ni alenteix. Es crea així una paradoxa entre els instruments gràcies a la contradicció dels tempi i ritmes, i entre la percepció d'un temps musical lineal i un altre circular. El violoncel, per la seva part, juga un paper intermedi entre el violí i el piano: per una banda, va sincronitzat amb el piano pel que fa al tempo, i per altra, actua com a mirall del motiu del violí”.

OCTAVI RUMBAU

Octavi Rumbau va néixer a Barcelona el 1980. En l’actualitat, treballa en la cerca de nous espais sonors de la interacció entre instrument i electrònica, a més d'aprofundir en la mal·leabilitat del temps musical i les seves paradoxes. Part de la música d’Octavi Rumbau explota la capacitat de presentar materials que s’autogeneren a partir d’unes premisses mínimes. Unes pautes de regularitat orgànica que acaben proliferant en forma de processos de complexitat creixent, minvant o d'estancament.

La percepció del pas del temps resulta alterada i transmutada, allunyada de la construcció teleològica, i albira la possibilitat d’un temps vertical i mal·leable. De fet, el pas del temps i l’alteració de la percepció són els dos elements centrals de la concepció musical d’Octavi Rumbau.

L'any 2021 rep el XXXVIII Premi Reina Sofía de Composició Musical. A més a més, al llarg dels últims anys ha rebut diverses distincions entre les quals el premi Concurs de Composició Frederic Mompou, el premi Concurs de Composició Dolors Calvet i Prat; el Premi "Concurso de Composición Colegio de España y del Instituto de las Artes Escénicas y de la Música" (INAEM), l'ajuda per a creadors de la Fundació Phonos i el premi Berliner Opernpreis. Durant els últims anys, ha rebut el suport de diferents institucions, entre les quals la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Cultura espanyol.

Pianista de formació clàssica, Octavi Rumbau inicia els seus estudis de composició a Barcelona amb Enric Palomar i Agustí Charles. Més tard, es trasllada a París, a l'École Normale de Musique de París amb Yoshihisa Taïra (2001/2004) i, posteriorment, al Conservatori Nacional Superior de Música i Dansa de París (CNSMDP), on obté els Premis de Composició amb Frédéric Durieux i d'Orquestració amb Denis Cohen (2007/2012). En paral·lel, fa els cursos 1 anual d'informàtica musical de l'IRCAM.- JM Catalunya