Entrevista a la soprano Aida Gimeno

La soprano Aida Gimeno no recorda la seva vida sense cantar. Ja estudiava música quan als 7 anys va entrar a l'Escolania de Salamanca. Després dels seus estudis al Conservatori de Salamanca va marxar a Londres a perfeccionar la seva tècnica i actualment viu a París. Ha passat pel Centre de Perfeccionament del Palau de les Arts de València i el programa de formació Crescendo del Teatro Real de Madrid i el 2021 va ser seleccionada per a participar en el Concurs de Cant Operalia. La tardor de 2022 va guanyar el Premi Joventuts Musicals de Catalunya del Concurs Primer Palau i la gira de concerts que fa aquest mes a la Xarxa de Música a Catalunya amb el programa Souvenirs en forma de cançó, forma part del premi.

Què et va atraure del cant per voler dedicar-te a ser cantant?

Des de petita cantava en una coral. Quan tenia 7 anys, el meu professor de música va dir als meus pares que m’havien d’apuntar a l‘Escolania de Segòvia. Tots els records que tinc són cantant i quan als 8 anys van entrar al conservatori vaig triar el piano per poder cantar acompanyar-me jo mateixa cantant. Era el que sempre volia fer.

Vas guanyar el Premi Joventuts Musicals de Catalunya del concurs Primer Palau i també vas ser seleccionada per participar en el concurs Operalia, quin paper creus que juguen els concursos en la carrera dels joves músics?

Crec que tots ens veiem obligats a formar part d’aquesta xarxa de concursos. Els concursos són complexos, a vegades per molt que t’esforcis, ja està tot decidit abans de començar, per sort hi ha altres concursos, com el cas del Primer Palau, del qual vaig guanyar el Premi Joventuts Musicals de Catalunya i que em permet fer la gira de concerts d’aquest octubre, que t’ofereixen cantar per la gent. Però en un concurs cantes per una gent que et jutja, però també et poden obrir portes.

Què és millor per un jove cantant, participar en un opera studio, com tu va fer amb el del Palau de les Arts de València i el Crescendo del Teatro Real de Madrid, o participar en els concursos?

Són diferents, un opera studio, si no tens massa experiència en l’escenari i et deixen treballar en produccions escèniques, és molt enriquidor, perquè en el fons prens el treball que hauràs de fer. Sempre depèn del que busqui cada cantant. Un opera studio no deixa de ser una escola que et permet aprendre l’ofici. Els concursos et poden ajudar a trobar un agent, que és la persona que et pot obrir el món del treball d’una manera més fàcil que en un opera studio. A mi estar dos anys en el Centre de Perfeccionament del Palau de les Arts de València en els quals vaig poder treballar amb els repartiments en les òperes em va servir de molt i aquesta experiència no te la dona un concurs.

Pots parlar-nos del programa del recital Souvenirs en forma de cançó que oferiràs en la gira concerts de la Xarxa de Músiques?

És un programa que he preparat amb el pianista que m’acompanya, Carlos Sanchís: Tots dos vivim actualment a París i en el programa del recital explorem el repertori de la mélodie francaise i la cançó de compositors espanyols que van passar per París. És una música que representa tot el que nosaltres, una segoviana i un valencià, vivim ara. Totes són cançons que ens ha captivat escrites per compositors que ens arriben a l’ànima. És un repertori que representa un camí d’emocions entre dos països que han donat a la música grans compositors.

Ara vius a París, i vas ampliar la teva formació musical la Gran Bretanya, què t’ha aportat estudiar fora?

Per un cantant estudiar fora t’ajuda a conèixer-les millor les moltes llengües amb les quals hauràs de cantar. Viure en països amb cultures i sistemes educatius diferents és molt enriquidor.

En quin gènere, òpera, lied i cançó o oratori, et trobes més a gust, i quin repertori és el teu preferit?

M’agrada molt la cançó i el lied i el format de recital perquè em permet triar jo mateixa el programa que he de cantar adaptant-lo a les meves necessitats vocals. Sobre el repertori, m’agrada molt el romanticisme. L’ideal és combinar recitals amb l’òpera, que a més de cantar et permet actuar i formar part d’un equip.  

Què significa per tu el moviment de Joventuts Musicals?

La primera vegada que vaig sentir a parlar de Joventuts Musicals estava en el Conservatori Superior de Salamanca. En una xarxa que dona oportunitats als joves músics per fer concerts i que et permeten donar-te a conèixer. Tant de bo n’hi hagués més.

Quins projectes futurs tens?

Tinc diverses audicions en diversos en teatres, recitals i un projecte per cantar una sarsuela l’any que ve.  

Què t’agrada més de ser cantant?

No concebo el món sense poder cantar. M’explico a través de la veu i m’agrada poder emocionar la gent amb ella. A més, ser cantant et permet viatjar i conèixer molta gent.

Quins són els teus referents musicals?

En tinc molts, però des que les vaig escoltar per primera vegada, adoro la veu de Jessye Norman i em fascina la de Montserrat Caballé.