Entrevista a la soprano Sabrina Gárdez

“El cant ho és tot per a mi”

Sabrina Gárdez es va enamorar de la veu cantant al cor del col·legi i cantar ha esdevingut tot per a ella. Vol dedicar-se a l’òpera, Mozart i bel canto, però estima la música de Richard Strauss i la música de Verdi i Puccini. Ha guanyat diferents concursos, entre ells el Concurs Palet 2023 que organitza Joventuts Musicals de Martorell que li ha permès formar part de la temporada 2023-2024 de la Xarxa de Músiques a Catalunya. En la gira de concerts que farà aquest febrer estrenarà l’obra Nana que ha escrit per a la seva veu Nuria Núñez, compositora resident de la Xarxa de Músiques.

JOVENTUTS MUSICALS: Què et va atreure del cant per a voler dedicar-te a ser cantant?

SABRINA GÁRDEZ: La veritat és que la meva no és una família tradicional de músics, jo soc com l’ovella negra, i en aquest sentit em va atreure de manera bastant orgànica. Al col·legi vaig començar a cantar al cor amb 6 anys, aquest era l’únic acostament que jo tenia cap a la música clàssica o el cant. Quan era petita sabia que era una cosa que m’agradava, però em feia massa vergonya; passats uns anys, el director del cor i el del col·legi van parlar amb els meus pares. En la primera classe de cant que vaig tenir, la meva mare hi era present, i quan vaig acabar de cantar va plorar molt. Mai ningú m’havia sentit a casa cantar i fins aquell moment no ho entenien. El cant i jo ens hem atret des de sempre i aquesta seducció ha derivat en un amor constant i una dedicació tenaç, també plena d’eleccions molt dures, i aquí estic, lluitant per un somni que fa molts anys que es construeix a poc a poc.

Has guanyat diversos concursos, quin paper creus que juguen els concursos en la carrera dels joves músics?

Els concursos són molt importants i juguen sovint un paper considerable a l’hora d’impulsar una carrera musical, en el meu cas ha estat així. No tots els concursos són iguals, però jo animo els joves a què s’hi presentin i provin, mai se sap qui estarà aquest dia escoltant-te.

Pots parlar-nos del programa del recital amb cançons i àries d'òpera, Puro amore -Treue Liebe, que oferiràs en la gira de concerts de la Xarxa de Músiques?

El títol, Puro amore-Treue Liebe, no ha estat triat a l’atzar, ja que una gran part de les cançons que interpretaré tracten de l’amor. Per posar-ne un exemple, Liebst du um Schönheit de Gustav Mahler, que és l’última del cicle de cançons Rückert-Lieder, va ser escrita per a la seva esposa, com a regal quatre mesos després de les seves noces. O Cäcilie de Richard Strauss, que el compositor va dedicada a la seva esposa, Pauline de Ahna, que també era una soprano; o Morgen, amb text de John Henry Mackay, vinculada a la història d’amor entre el poeta i la baronessa Mary von Radowitz. I també hi trobem l’amor per un mateix, com trobem en l’obra d’Helena Cànovas Escorta. Aquesta és una cançó amb diversos trossos dels textos de Francesc Pujols, on s'exposen les fases per les quals una persona viu l’amor. A vegades adoptes actituds perquè se’t tracti com a un més, i això t’afecta fins al punt que no entens què ha passat, si eres d’una manera perquè ara no pots ser la persona que eres, perquè ja no hi ha tranquil·litat… fins que anys després aquesta calma arriba i et dius a tu mateixa  davant del mirall: “t’estimo igual que abans, però amb més calma”. Això és una cosa que vam estar treballant l’Helena i jo i volíem veure si ambdues ens sentiríem identificades.

Has inclòs en el programa dels concerts dues obres contemporànies, les dues de compositores, Helena Cànovas i Nuria Núñez, compositora resident de la Xarxa de Músiques de qui estrenaràs una cançó, i una nova obra escrita per a la teva veu. Quina relació mantens amb la música contemporània?

En el primer any de conservatori ja vaig cantar l’obra d’un alumne de composició que era per a arpa i veu. I l’any següent vaig tenir el plaer d’estrenar l’obra d’Helena Cànovas. Sempre és un gust treballar amb els compositors, el treball no és igual que quan estudies cançons de compositors del repertori, el treball amb un compositor viu amb una cançó és íntim i interessant. Pots permetre’t parlar amb l’autor i preguntar-li tantes coses com necessitis, què l'ha inspirat, què vol dir, què pensa. L’Helena i jo vam reflexionar bastant, que l'obra sigui a cappella va ser una elecció mútua per a fer-ho encara més íntim, personal i dur, estar nu sempre és complicat igual que els sentiments que s’intenten transmetre en l’obra.

En quin gènere, òpera, lied, cançó i oratori, et sents més a gust i quin repertori és el teu preferit?

A mi m’encanta l’òpera i és al que em vull dedicar, al repertori belcantista i mozartià és on actualement estic més a gust. No obstant això, adoro cantar Richard Strauss, el sento molt meu. D'altra banda, Verdi i Puccini m'agraden molt! Però de moment només puc treballar el paper de Musetta de La Bohème.

Què significa per a tu el moviment de Joventuts Musicals?

Crec que és una oportunitat fantàstica per als joves intèrprets que estem començant les nostres carreres. A mi em donarà l’oportunitat de fer concerts en molts llocs de Catalunya i Castelló en llocs on mai he estat. A més, m’ha permès connectar amb altres músics de talent com la compositora Núria Núñez.

Quins projectes futurs tens?

Tinc previstos diferents concerts, entre els quals un on cantaré la integral de les cançons de cambra de Puccini en motiu del centenari de la seva mort i, també, debuts en òperes de Bellini, Gluck i Massenet i no puc dir res més.

Què t’agrada de ser cantant?

Aquesta pregunta és com quan et diuen i què t’ha enamorat d’ell? I no saps què respondre perquè tot el que dius et semblen arguments que no arriben a un nivell mínim de què significa per a tu. Ser cantant, com tot en la vida, té les seves coses bones i dolentes, però en el meu cas, tinc el privilegi de poder dir que fins i tot les dolentes són benvingudes, perquè sé que em faran créixer, que aprendré més, que em faran mal. Són lliçons inevitables que no  desestimo perquè m’estic dedicant al que més estimo al món. Què m’agrada de ser cantant? Tot, perquè ho és tot per a mi.

Qui és el teu referent musical?

Crec que no en tinc cap en concret. Em fascina la tècnica i la interpretació de Montserrat Caballé, amb el seu cant sul fiato, els seus pianíssimos, la seva veu de pit…Però no per això, deixo d’adorar a Mirella Freni amb el seu legato impol·lut, Mariella Devia, Joan Sutherland, Anna Moffo, Edita Gruberova, Jessye Norman amb el seu fiato infinit en el repertori alemany. I, Maria Callas, tot un exemple a seguir a l’hora d’interpretar!